Amnistia Internacional denuncia tortures i agressions de militars espanyols contra immigrants a Ceuta

Amnistia Internacional denuncia que membres de les forces armades espanyoles han comès actes de tortura i tractes cruels, inhumans i degradants i agressions físiques i verbals contra immigrants i sol·licitants d’asil a Ceuta.

L’organització ha documentat pallisses, vexacions, amenaces, confiscacions de telèfons mòbils i expulsions. L’entitat internacional recorda que tot això ha passat en un context de desprotecció que encara afecta milers de persones dos mesos després de l’arribada de més de 80.000 immigrants a la ciutat.

Amnistia Internacional ha extret aquestes conclusions arran d’un informe que ha fet després d’una visita a Ceuta entre el 10 i el 15 de setembre, en què va parlar amb seixanta-cinc persones, trenta-una de les quals menors d’edat i vint-i-sis dones. L’entitat atribueix les agressions a les unitats de Regulars i de la Legió de les forces armades i diu que les seves actuacions responen a un patró.

Amnistia Internacional assenyala que centenars de menors no acompanyats i dones continuen vivint al carrer en unes situacions molt complicades, mentre va augmentant el discurs racista, xenòfob i islamòfob contra els immigrants.

L’entitat ha enviat una carta als presidents del govern espanyol i del govern de Ceuta per demanar-los un pla urgent d’assistència humanitària, una acollida digna i atenció especialitzada per als col·lectius més vulnerables, entre més mesures.

Pallisses, humiliacions i tractes degradants de militars

Durant la visita, l’organització va recollir vint-i-dos testimonis que atribueixen a militars agressions físiques, intimidacions, humiliacions i robatoris de diners i telèfons mòbils. Els relats inclouen cops de defensa, puntades de peu, amenaces, insults i pràctiques vexatòries contra persones de totes les edats i condicions.

Personal d’Amnistia ha documentat gràficament i audiovisualment algunes d’aquestes lesions. Dos joves marroquins entrevistats presentaven ferides al cap, una zona especialment sensible pel risc de traumatismes cranials. Un d’ells va explicar que l’havien obligat a agenollar-se abans de colpejar-lo.

Un altre jove marroquí va relatar que feia vint-i-cinc dies que no podia caminar perquè un militar l’havia empès d’una zona elevada mentre dormia a la porta de l’ermita de Sant Antoni. Segons el seu testimoni, un grup de militars els havia despertat i assetjat abans de l’agressió.

Un jove marroquí i un altre d’algerià també van explicar que havien rebut cops de porra i de puny mentre estaven immobilitzats amb brides. Un d’ells va descriure així l’agressió: “Em van posar brides i em van ficar al maleter. Quan me’n van treure, em van emmordassar i em van picar la cara contra un arbre, i així em van clavar cops de porra i punyades. Quan van acabar, em van llençar per un terraplè.”

Entre les pràctiques denunciades també hi ha insults i amenaces perquè abandonin Ceuta, impedir-los dormir durant la nit o circular de dia, obligar alguns joves a rapar-se el cap i forçar persones musulmanes a agenollar-se per besar una creu cristiana. Segons els testimonis, els militars també els retiraven el menjar si es negaven a obeir una ordre. “Aquesta violència també és exercida contra les dones marroquines, incloent-hi insults, humiliacions i vexacions de caràcter sexual. Una jove marroquina va relatar que un militar se n’havia rigut amb comentaris de caràcter sexual relatius a ‘com havia pogut obrir les cames’ referint-se a la seva situació d’embaràs”, explica Amnistia Internacional.

Centenars de dones i nens al carrer

Dos mesos després de l’arribada de més de 80.000 persones a Ceuta, centenars continuen vivint al carrer. Molts són joves i dones. Segons les dades del responsable del comandament únic a Ceuta recollides per Amnistia Internacional, s’han identificat 2.383 menors immigrants no acompanyats. D’aquests, entre 500 i 700 encara viuen al carrer. Alguns tenen tan sols dotze o tretze anys i estan exposats a la violència, la manca d’alimentació i la desprotecció institucional, tal com recull Amnistia.

L’organització denuncia que alguns menors no acompanyats acudeixen gairebé cada dia a la policia per demanar protecció i són refusats reiteradament. L’entitat considera que això vulnera les obligacions legals de les autoritats espanyoles, que han de garantir la protecció dels infants que es troben sense un adult responsable.

L’informe d’Amnistia també calcula que unes 800 dones, algunes amb fills, també viuen al carrer. L’organització ha identificat famílies monoparentals que fa setmanes que dormen a la intempèrie i que es troben especialment exposades a la violència i a problemes de salut. També han estat víctimes d’insults, humiliacions i vexacions sexuals. D’acord amb les dades del Consell General del Poder Judicial, s’han obert trenta-set investigacions, vint-i-vuit de les quals continuen en curs (vuit foren arxivades provisionalment). En total, comptabilitzen trenta-nou víctimes –trenta-vuit dones i un home– catorze de les quals són menors d’edat.

Falta d’assistència sanitària i humanitària

Amnistia Internacional denuncia que els immigrants a Ceuta no tenen accés a una assistència humanitària i sanitària adequada. Milers de persones dormen en tendes, sota lones de plàstic o directament a la intempèrie, sense accés a aigua potable, dutxes, productes d’higiene, roba neta ni atenció mèdica.

A tall d’exemple, unes vint famílies formades per mares i fills s’han refugiat en una carpa situada a prop de la mesquita de Sidi Embarek, gràcies a la iniciativa de particulars. Tanmateix, l’espai no disposa de condicions adequades per a una estada prolongada: les dones i els infants dormen a terra i no tenen accés a dutxes ni lavabos.

L’entitat explica que la Creu Roja només dóna menjar una sola vegada el dia. La bossa que rep cada persona conté una barra de pa, una ampolla d’aigua, una llauna de tonyina, un suc i un paquet de galetes. Assenyala que alguns immigrants han de caminar durant hores per aconseguir-la i que les dones hi han d’anar amb els seus fills. “Si no, no ens donen la seva ració, que és exactament la mateixa que per a la resta”, explica una de les dones entrevistades.

L’assistència sanitària de la Creu Roja es presta a la mateixa platja on es reparteix el menjar, el Trampolín, i a la mateixa hora. Això fa que moltes persones hagin d’elegir entre menjar o rebre atenció per les ferides i malalties que pateixen.

Actituds racistes, xenòfobes i islamòfobes

A més de les agressions físiques i les condicions humanitàries pèssimes, Amnistia Internacional també denuncia actituds racistes, xenòfobes i islamòfobes per parts dels militars. Alguns impedeixen arbitràriament el pas al centre de la ciutat, a botigues i supermercats a persones racialitzades, segons el color de la pell o de la indumentària, especialment en el cas de dones que duen vel. Aquestes pràctiques fins i tot afecten ciutadans de Ceuta d’origen marroquí o que hi tenen semblances.

Amnistia Internacional ha presenciat aquesta actitud. L’equip de Ceuta va veure com un grup de militars s’adreçava a unes quantes persones racialitzades que parlaven assegudes en un banc públic a prop del centre de la ciutat. Els van preguntar “sou d’aquí?” i els van obligar a anar-se’n. L’equip d’Amnistia els va demanar per aquella pregunta i un militar va respondre: “Tenim ordres que no se sentin còmodes.”

Amnistia Internacional vincula aquesta situació amb l’augment dels discursos d’odi contra els immigrants. Segons les dades de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), els missatges d’odi a les xarxes socials van augmentar d’un 76% arran de la crisi migratòria de Ceuta durant el mes d’agost. L’entitat assenyala que expressions com “invasors” o “cal caçar-los” han aparegut reiteradament en declaracions de representants polítics i en el debat públic.

L’informe també recull episodis de fustigació contra periodistes, ONG i activistes que treballen sobre el terreny. Amnistia Internacional denuncia que les forces de seguretat han obstaculitzat la tasca de grups que repartien aliments i productes d’higiene, i que algunes organitzacions han rebut insults i amenaces.