El Suprem espanyol obliga a recuperar el topònim franquista de “Villanueva de Castellón”

El Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament de Castelló, a la Ribera Alta, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià que va anul·lar el canvi de nom del municipi. La decisió manté l’anul·lació del decret del Consell del 2020, que havia aprovat la denominació oficial de Castelló, avalada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en substitució de la forma castellana Villanueva de Castellón.

En una resolució del 4 de novembre, el Suprem ha acordat d’inadmetre a tràmit el recurs perquè considera que no li correspon d’interpretar la normativa autonòmica en què es fonamentava la sentència del TSJ. En concret, el tribunal havia aplicat el decret 69/2017 del Consell, que regula els criteris i els procediments per a canviar la denominació dels municipis. Segons la legislació espanyola, el Suprem no pot revisar la interpretació d’aquesta normativa valenciana.

El tribunal també ha descartat de revisar la valoració de les proves que va fer el TSJ, que havia considerat acreditat que la denominació Castelló generava un “risc real i efectiu de confusió” amb Castelló de la Plana. La decisió del Suprem no es pot recórrer, però encara resta pendent que el TSJ resolgui un altre recurs de cassació, de caràcter autonòmic, presentat per l’ajuntament.

Els 474 registres que van motivar la sentència

El març del 2025, el TSJ va anul·lar el decret aprovat pel Consell de Ximo Puig el setembre del 2020. La sentència estimava els recursos presentats per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, la Federació Coordinadora d’Entitats del Regne de València i tres particulars.

Els magistrats consideraven que la nova denominació podia generar confusions entre les dues poblacions i que, de fet, ja se n’havien produïdes. La prova determinant va ser un informe del secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana que documentava 474 registres d’entrada dirigits a la capital de la Plana Alta, però presentats per error a la seu electrònica de l’Ajuntament de Castelló de la Ribera entre el 30 de març i el 10 de juny de 2021.

Segons el tribunal, aquests errors demostraven que s’havia traspassat el límit establert per la normativa valenciana, que impedeix els canvis de denominació quan hi ha un risc significatiu de confusió entre administracions públiques.

Tanmateix, la sentència reconeixia que el canvi de nom havia seguit tots els tràmits legals i que no hi havia cap problema amb l’adequació del topònim Castelló a la tradició històrica i lingüística de la localitat. L’anul·lació es fonamentava en les confusions administratives que, segons els magistrats, havia generat.

Una llarga disputa pel nom en català

La disputa pel nom de Castelló, un municipi de la Ribera Alta d’uns set mil habitants, ve de lluny. Durant dècades, la denominació oficial ha canviat segons les majories polítiques del consistori. Els governs d’esquerres havien defensat el nom de Castelló de la Ribera, mentre que els de dretes havien optat per Villanueva de Castellón.

El 2020, amb la voluntat de superar aquesta confrontació, es va aprovar la denominació Castelló, sense cap qualificatiu. La proposta tenia l’aval de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que considerava que era el nom correcte del punt de vista històric i lingüístic i que es corresponia amb la denominació tradicional utilitzada pels veïns i a la comarca.

L’acadèmic Emili Casanova, que va signar l’acord, ja explicava aleshores a VilaWeb que la qüestió del topònim havia estat motiu de confrontació política durant molts anys. L’AVL havia estudiat més alternatives, com ara Castelló del Xúquer, però finalment es va optar per Castelló i prou.

Els mateixos acadèmics advertien que la coincidència amb Castelló de la Plana podia generar problemes, però recordaven que hi havia més municipis amb denominacions semblants, com ara Quatretonda i Quatretondeta.

Arran de la sentència del març del 2025, la batllessa, Hortensia Gómez, va anunciar que acatarien la resolució, però que continuarien treballant perquè el municipi pogués tenir una denominació oficial en català. “El nostre poble mereix un nom en valencià”, va defensar.

Ara, la inadmissió del recurs per part del Suprem representa un nou revés per a aquesta aspiració i deixa intacta la decisió judicial que obliga a recuperar la denominació castellana, tot i que encara resta pendent la resolució del recurs autonòmic.