Per què riuades com les del Nepal podrien esdevenir més habituals amb el canvi climàtic

La riuada que ha causat més de 350 morts –pel cap baix– al Nepal i el Tibet probablement fou causada per una esllavissada desencadenada pel despreniment d’una glacera. És la conclusió d’una investigació preliminar feta per un equip de geocientífics, cosa que presagia el perill creixent del desglaç en un món cada vegada més càlid.

Les imatges d’alta resolució de l’empresa de satèl·lits Planet Labs mostren l’abans i el després del lloc on es va produir l’esllavissada: a la part alta de l’Himàlaia, prop de la frontera entre el Nepal i el Tibet. A la imatge del dia abans es pot veure una glacera que s’eleva uns 365 metres per sobre de l’estreta vall, i que desemboca al riu Lhende.

A la imatge immediatament posterior a l’esllavissada, la glacera sembla haver perdut una superfície equivalent a uns vint-i-cinc camps de futbol. La vall és coberta de gel i fang. I el riu es veu desbordat i submergeix, de fet, la vegetació circumdant sota les aigües tèrboles de la crescuda.

“Imagina’t aquesta gran massa de gel situada a gran altura, amb una energia potencial enorme, que es desprèn i… cau a les profunditats de la vall, on tot aquest gel s’esmicola i es converteix en una quantitat d’aigua enorme”, explica Simon Cook, glaciòleg de la Universitat de Dundee, a Escòcia, que ha format part de l’equip d’experts que s’ha encarregat d’analitzar ràpidament les imatges de Planet Labs.

El despreniment de la glacera va ser tan fort que, en un primer moment, els experts van confondre l’esllavissada amb un terratrèmol. Poc després, el Servei Geològic dels Estats Units va informar d’un esdeveniment sísmic de magnitud 5,2 causat per un “trencament glacial i un flux d’enderrocs”.

En una publicació a X d’ahir, l’agència de gestió de desastres del Nepal també va atribuir la riuada i les inundacions a “una allau de roques i gel”.

La riuada ha llevat la vida de 270 persones pel cap baix, segons que va informar la policia nepalesa ahir mateix; centenars més –incloent-hi més de sis-cents turistes– continuen en parador desconegut. Els mitjans estatals xinesos han informat de tres morts, pel cap baix, i 558 desapareguts al Tibet.

Imatges enregistrades per les càmeres de vigilància mostren un tsunami d’aigua, roques i gel arrasant un concorregut pas fronterer, tot arrossegant persones al seu pas i engolint un edifici d’unes quantes plantes. La riuada, diu Cook, probablement va arribar al pas fronterer uns deu minuts després de l’esllavissada inicial, cosa que hauria deixat les víctimes amb un marge de temps molt limitat per a mirar de fugir-ne, fins i tot encara que hi hagués hagut un sistema de pre-alerta que els n’hagués informat a temps.

BREAKING: At least 380 people missing after flash flood hits near Nepal-Tibet border pic.twitter.com/iCRpXJaBAe

— BNO News Live (@BNODesk) August 26, 2026

Tot i que encara caldrà més recerca per a determinar-ne la causa exacta, les esllavissades originades pels despreniments de glaceres d’alta muntanya són un símptoma com més va més greu del canvi climàtic, segons Cook. L’augment de les temperatures ha descongelat el permagel i ha accelerat el desglaç, cosa que ha fet perillosament inestables les acumulacions de gel a grans altituds.

Aquests darrers cinc anys, els despreniments de glaceres han sepultat un poble suís, han matat onze alpinistes a Itàlia i han desencadenat inundacions que han destruït dues centrals hidroelèctriques i han llevat la vida de 200 persones, pel cap baix, a l’Índia.

Al món, tanmateix, es calcula que hi ha unes 200.000 glaceres en vessants de muntanyes, la majoria de les quals es fonen a un ritme sense precedents, i no hi ha cap manera fàcil de determinar quina serà la causant de la catàstrofe vinent.

“En alguns d’aquests casos simplement no sabem exactament quina és la causa del despreniment; si no saps quina és la causa del despreniment, costa fer-ne el seguiment perquè no saps ni què has de cercar”, explica Cook: “Es tracta d’un problema ben endimoniat.”

La causa immediata de l’esllavissada d’abans-d’ahir, que va afectar una glacera remota coneguda pels científics com a RGI2000-v7.0-G-15-05732, continua sense ser clara, segons Cook.

Les imatges de satèl·lit de dimarts mostraven glaceres pròximes cobertes d’una neu que havia desaparegut l’endemà al matí, el dia de l’esllavissada. És possible que un procés de desglaç accelerat hagués filtrat grans quantitats d’aigua per les esquerdes de la glacera i s’hagués anat acumulant sota el gel: al seu torn, explica Cook, aquesta aigua va crear una capa lubrificant que va permetre que part de la glacera llisqués lliurement pel vessant de la muntanya.

Cook i els seus col·laboradors, que formen part d’un grup de recerca internacional dedicat a l’estudi dels riscs relacionats amb les glaceres i el permagel, tampoc no tenen clar per què les aigües de la riuada van arribar a un nivell tan alt.

Encara que el fragment de glacera que es va desprendre era immens, Cook creu que hi podria haver una font d’aigua addicional –potser trossos més petits de gel en descomposició enterrats a la capçalera de la vall– que va alimentar encara més la riuada. Aquest gel residual que deixa rere si una glacera en retrocés, sovint anomenat “gel mort”, és molt comú en zones glacials afectades pel canvi climàtic.

Es preveu que aquesta mena de desastres esdevinguin com més va més habituals a mesura que el planeta s’escalfi, sobretot a l’Himàlaia, on les temperatures augmenten gairebé dues voltes més de pressa que no pas la mitjana mundial.

“Les glaceres es reduiran i es fondran. El permagel s’escalfarà, s’afeblirà i es degradarà amb el pas del temps. Hi haurà més esllavissades”, assegura Cook. “El resum de tot plegat és que el canvi climàtic tindrà un efecte desestabilitzador en aquestes regions d’alta muntanya.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb