El Suprem estudia què fer amb les causes contra un diputat de Sumar i un senador del PSOE

El Tribunal Suprem espanyol ha començat a estudiar el futur de dues causes obertes contra el diputat de Sumar Félix Alonso Cantorné i el senador del PSOE Alfonso Moscoso, que han perdut la condició d’aforats arran de la dissolució de les corts espanyoles per l’avançament electoral del 29 de novembre.

Segons dues resolucions a què ha tingut accés Europa Press, la sala penal del Suprem, encarregada d’investigar i jutjar els aforats, va demanar el parer de la fiscalia sobre tots dos procediments tan bon punt es va anunciar l’avançament electoral decidit pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El magistrat Vicente Magro, instructor de la causa contra el diputat de Sumar, ha notificat la pèrdua de l’aforament i, mentre es resol la situació personal de l’investigat, ha demanat a la fiscalia i a les parts personades que es pronunciïn sobre la possibilitat de prorrogar el termini d’instrucció.

Cantorné, investigat per contractacions durant el seu mandat a Altafulla

Cantorné és investigat d’ençà de l’abril, quan el Suprem va rebre una exposició raonada dels jutjats del Vendrell (Baix Penedès), que havien obert diligències prèvies.

La investigació se centra en contractacions de l’Ajuntament d’Altafulla (Tarragonès), municipi del qual va ser batlle del 2011 al 2019, amb empreses que presumptament no es van ajustar a la normativa.

Segons la sala penal, Cantorné hauria recorregut a contractes menors per a donar aparença de legalitat a les adjudicacions, tot i saber que no s’ajustaven a la llei. D’aquesta manera, hauria eludit els requisits de publicitat i hauria permès l’adjudicació directa dels contractes i l’elecció arbitrària de les empreses adjudicatàries, en lloc de seguir el procediment corresponent. En alguns casos, fins i tot, no s’hauria seguit cap procediment.

El tribunal considera que hi ha indicis d’un possible delicte de prevaricació administrativa.

Cantorné va comparèixer voluntàriament a declarar el juny i va defensar la “legitimitat” de les contractacions que havia aprovat quan era batlle d’Altafulla. També va negar haver comès cap irregularitat.

Pocs dies abans de l’anunci de l’avançament electoral, el ple del congrés espanyol havia autoritzat per unanimitat el Suprem a investigar-lo, amb l’aprovació del suplicatori corresponent.

El cas de Moscoso i el nomenament de la seva dona com a jutgessa de pau

En el cas del senador socialista Alfonso Moscoso, la magistrada Susana Polo ha acordat de demanar urgentment a la fiscalia que es pronunciï sobre la pròrroga de la causa i el possible trasllat de la competència als jutjats d’Ubrique (Cadis), una vegada perduda la condició d’aforat de l’investigat.

El Suprem va obrir una causa contra Moscoso el juny arran d’una querella de la fiscalia per haver proposat la seva dona, Elisa Sánchez, afiliada també al PSOE, com a jutgessa de pau.

El tribunal va recordar que el reglament dels jutges de pau els prohibeix de pertànyer a partits polítics i sindicats. Aquesta incompatibilitat també és recollida per la llei orgànica del poder judicial i per la constitució espanyola, que prohibeix de manera absoluta que els jutges siguin membres de formacions polítiques.

La causa també es va obrir contra Sánchez, tot i que no era aforada, perquè els fets que se li atribuïen tenien una connexió directa i inseparable amb els imputats al senador. La magistrada Susana Polo va ser designada instructora del procediment.

Segons la querella de la fiscalia admesa a tràmit pel Suprem, el novembre del 2022 l’Ajuntament de Villaluenga del Rosario (Cadis), municipi de 464 habitants del qual Moscoso és batlle, va anunciar per edicte l’elecció d’un jutge de pau.

Com que cap veí no va manifestar interès a ocupar el càrrec, la dona del batlle, afiliada al PSOE d’ençà de l’octubre del 2007, va presentar la seva candidatura.

El 30 de març de 2023, el ple municipal va aprovar per unanimitat l’única candidatura presentada, la de Sánchez, i va elevar la proposta al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA). La sala de govern del tribunal va aprovar-ne el nomenament el 4 de juliol, després d’examinar l’expedient i la proposta municipal. Sánchez va prendre possessió del càrrec el 22 de juliol de 2023.

La fiscalia qüestiona la declaració d’incompatibilitats

Segons la querella, Sánchez va presentar una declaració jurada en què assegurava que no tenia cap incompatibilitat per a exercir de jutgessa de pau, atès que la seva professió era la de sanitària.

Tanmateix, la fiscalia assenyala que continuava afiliada al PSOE i que, durant el període en què va exercir el càrrec judicial, no va deixar d’assistir als actes públics del partit. Finalment, va renunciar al càrrec el 2 de maig de 2025.

El Suprem considera que els fets atribuïts a Moscoso, responsable de proposar el nomenament, podrien constituir un delicte de l’article 405 del codi penal espanyol. Aquest precepte castiga l’autoritat o funcionari públic que, en l’exercici de les seves competències i sabent que actua il·legalment, proposa, nomena o dóna possessió d’un càrrec públic a una persona que no compleix els requisits legals.

Les penes previstes són una multa de tres a vuit mesos i la suspensió d’ocupació o càrrec públic d’un a tres anys.

Quant a Sánchez, el tribunal considera que podria haver comès un delicte de l’article 406 del codi penal, que castiga amb la mateixa pena de multa qui accepta una proposta, un nomenament o una presa de possessió tot i saber que no compleix els requisits exigits per la llei.

La sala penal també remarca que aquests delictes tenen per objectiu de reforçar la independència del poder judicial en totes les categories, incloent-hi els jutges de pau. Segons el tribunal, eliminar qualsevol biaix d’afinitat política partidista entre els membres de la judicatura és un objectiu essencial en un estat de dret.