Rufián i el Front Ampli mallorquí, Pedro Sánchez com una superestrella i el PP amb la bandera equivocada

La campanya electoral a les Illes ha començat amb força. Els principals dirigents –i els més mediàtics– ja han trepitjat l’arxipèlag per deixar-hi promeses, demostrar amb la convicció més gran que són la millor opció del 29-N i donar suport als candidats illencs: José Vicente Marí Bosó (PP), Francina Armengol (PSIB), Carme Gomila (Ara Més – Front Ampli) i Maribel Cerezo (Vox). En joc hi ha vuit escons al congrés espanyol i sis de senadors (per primera vegada, amb Formentera amb senador independent).
La precocitat amb què Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez, Gabriel Rufián, Ada Colau i Santiago Abascal s’han adreçat a l’electorat balear també respon a una evidència concreta: com es veuen les Illes de fora estant. Per molta vehemència, grandiloqüència, retòrica –o com en vulgueu dir– amb què els dirigents de primera fila defensin aquest territori amb olor de mar, la sensació que arriba ací és que som una circumscripció secundària. És clar, deuen pensar que no paga la pena de lluitar per vuit escons i s’estimen més gastar bales fins i tot abans de començar la campanya i agafar to a Mallorca, concretament. Però amb aquestes eleccions, com les del 2023, res no pot ser un caprici. I qualsevol diputat pot esdevenir una peça clau en el joc de les majories. Que ho demanin a Maria Antònia Munar, la Princesa, que tants d’anys va saber cobrar a preu d’orcada vot que va obtenir al parlament.
I per explicar això que les Illes puguin ser un lloc secundari, a vegades els exemples més petits són els més aclaridors. Tots dos són recents: el primer, que Pedro Sánchez anomeni “Amparo” la candidata al Consell de Mallorca el 2027, Amanda Fernández; i el segon, que Feijóo comenci un vídeo parlant d’ací amb una bandera de les Illes errònia, que, per acabar-ho d’adobar, la presidenta Prohens va compartir sense gens de pudor.
L’anomalia del Front Ampli
Això no obstant, el pas dels líders per les Illes ha deixat força èxits de participació. Com també circumstàncies extraordinàries. La que crida més l’atenció: que Rufián i Montero donin suport a una llista amb les paraules “Front Ampli” en la butlleta de vot.
Va ser divendres proppassat, a una escola pública de Palma. En concret, al barri de So n’Oliva, un indret també seleccionat per la semblança amb la Santa Coloma de Rufián. Unes dues mil persones van presenciar el míting que el candidat d’ERC i la candidata de Podem van fer amb la cap de llista d’Ara Més – Front Ampli, Carme Gomila. Com també passa al País Valencià, Podem forma part de les llistes d’Ara Més, si bé a les Illes s’hi han hagut de presentar com a independents perquè l’acord va arribar hores més tard del termini de tancament de les coalicions. Una de les claus que han permès l’entesa a les Balears, precisament, és que Gomila és la cap d’Esquerra Republicana a les Illes.
I pocs dies abans, el 8 de novembre, la cap del Front Ampli, Ada Colau, també va participar en un míting a Palma, això sí, amb força menys gent –hi assistiren tan sols 300 persones– que el de Rufián i Montero. Aquests fets reconfirmen un dels principals dubtes que origina l’existència d’aquesta llista que s’ha volgut desmarcar, com va dir Josep Castells, d’un “esguerro a l’àmbit estatal”: a quin grup anirà a parar l’escó de Carme Gomila, si s’aconsegueix? Al de Colau, al de Rufián o al grup mixt? I quina disciplina de vot seguirà?
Sigui com sigui, ja al primer moment es va deixar clar que Ara Més – Front Ampli treballaria en clau estrictament balear. El lema escollit per a la campanya és “Viure bé, viure aquí”. I, si bé el problema de l’habitatge va més enllà de les Illes i ha propiciat l’avançament electoral, es multiplica a causa del model econòmic balear. Gomila també ha reivindicat aquests dies que el vot útil és de la seva formació i que l’objectiu no és anar a Madrid a fer de comparsa del PSOE. Ja ho va dir també Rufián a Palma: “Vull un PSOE sotmès a les forces sobiranistes.”
L’èxit de Sánchez a Palma
Mentrestant, al PSIB es respira il·lusió. I no és estrany, perquè Sánchez hi va rebre un bany de masses. Ja ho va fer a València i ho ha tornat a fer a Son Fusteret, a Palma, davant tres mil persones. Les crisis internes –Santos Cerdán, Ábalos, Zapatero, Puente…– semblen llunyanes dins aquests petits ecosistemes de color vermell i proclames d’autoestima –davant força públic jove, també. Dues mil persones, segons l’organització, van esperar davant l’envelat instal·lat al recinte de concerts per a poder fer-se fotos amb el president espanyol, com si fos una estrella del rock; però, per protocol, no va poder sortir.
Parlant de música, en tancar l’acte sonava pels altaveus la cançó de Fades i Maria Jaume, amb un “Mon Cheri Go Home”, que convida els turistes a tornar a casa, tot i que Sánchez va passar de puntetes sobre el tema. La contradicció és evident: mentre el PSIB fa discursos contra la turistificació, el PSOE treballa per ampliar els aeroports. Serà una de les controvèrsies que haurà de respondre Francina Armengol durant la campanya.
Si més no, Armengol sí que ha anunciat un impost als jets privats i, emmotllant el discurs, ha començat a utilitzar conceptes com “la luxificació” del turisme i “riquesa sense fre”. L’habitatge també és un afer central per a la candidatura, i per això va encetar la campanya en un aparcament de caravanes a tocar de pisos de luxe.
El PSIB, seguint les directrius del partit a escala espanyola, ha optat pel lema “La força de la gent”. S’haurà de veure aquests dies si té prou força per a reclamar millores que no han arribat aquests anys amb un govern socialista a l’estat espanyol, més enllà del règim especial que es va aconseguir anys enrere.
El candidat del PP, aïllat
No és que l’eivissenc Marí Bosó sigui una cara desconeguda dins el PP. De fet, és portaveu adjunt del grup parlamentari al congrés espanyol. Però el PP sap que la seva arma és Feijóo i, ací, Marga Prohens. És per això que, dins l’estranyesa, no fa estrany que el dia que Feijóo va venir a les Illes a fer pre-campanya, Marí Bosó no digués ni una paraula al públic assistent. Va parlar Jaime Martínez, batlle de Palma. Va parlar Llorenç Galmés, president del Consell de Mallorca. Va parlar Marga Prohens en qualitat de presidenta. I, és clar, Feijóo. Però el candidat Marí Bosó, que era a l’acte, no.
Amb el PP, com amb Vox, a les eleccions espanyoles no es vota tant el candidat illenc com el candidat espanyol. És una diferència clara –i evident– amb Ara Més – Front Ampli o, fins i tot, amb el PSIB, que tot i tenir Sánchez de referència, ací ve escudat per la força de Francina Armengol entre els socialistes de les Illes.
I, ara com ara, el PP ha començat la campanya amb una pífia enorme. Ho comentàvem al començament del dietari: l’errada en la bandera de les Illes en un vídeo ple de promeses de Feijóo. Una errada intolerable, fruit segurament de la IA, que no ha aixecat cap sospita entre els creadors ni entre la plana del partit a les Illes, que ha compartit el vídeo per les xarxes com si fos el més digne d’exposar.
Una de les armes polítiques del PP a les Illes serà parlar d’immigració. És Prohens qui diumenge assegurava que, si mana Feijóo, en set dies s’identificarà i s’expulsarà qualsevol persona que entri de manera il·legal a les Illes. Radicalitzar-se en aquest àmbit és el principal objectiu del PP per a fer front a la radicalització de l’extrema dreta. Per això Feijóo ja ha promès el desplegament permanent de Frontex a les Illes.
La desconeguda de Vox
Igual com amb el cartell del PP, Vox també ha inclòs el seu dirigent, Santiago Abascal, en les impressions penjades arreu. I, com el PP, amb una petita bandera espanyola a sota. El partit d’extrema dreta s’ha desfet del polèmic Jorge Campos –que ja adverteix que tornarà a les Illes, qui sap si reclamant una delegació del govern en cas que els resultats electorals s’hi avinguin– i ha proposat Maribel Cerezo, desconeguda fins i tot per la plana del partit a les Illes, com a candidata.
L’objectiu del partit és recuperar l’escó que va perdre el 2023 respecte del 2019. En ambdós casos va ser la quarta força més votada, amb 77.349 vots i 76.302, respectivament.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.