Òrrius viu sense clavegueram per l’impacte dels aiguats: “Estem en situació de crisi ambiental”

El municipi d’Òrrius (Maresme) fa més d’un mes que viu sense clavegueram arran dels aiguats del primer d’octubre, que van malmetre carreteres, serveis i el sistema de recollida d’aigües. El col·lector general va cedir per la força de l’aigua i tot el que anava a la claveguera ara desemboca de manera directa a la riera, sense cap filtre. “Estem en una situació de crisi ambiental”, ha dit el batlle, Xavier Masgrau. L’ajuntament i el veïnat intenten minimitzar els danys, amb una vintena de lavabos químics instal·lats arreu i el prec exprés de no abocar res pels vàters o aigüeres si no és absolutament necessari. El cost de les actuacions s’enfila a 2,4 milions d’euros, dels quals la Generalitat se’n faria càrrec de la meitat.

Danys a les carreteres i als serveis bàsics

L’aiguat de principis d’octubre va arrasar el municipi. Les dues carreteres d’accés, des d’Argentona i la Roca del Vallès, van restar completament inutilitzades i el poble, aïllat. L’aigua i la llum hi van quedar tallades, i la brigada municipal i els veïns van haver de fer pinya per reobrir carreteres, carrers i camins. Els serveis bàsics es van recuperar amb certa rapidesa, però la xarxa de clavegueram és l’únic servei que encara no han pogut restablir.

“La situació és caòtica, és tot trencat”, explica el batlle. L’aigua desbocada va fer saltar pels aires tot el sistema i també el col·lector general, barrejant brutícia i sediments escampats per les rieres, que en alguns llocs han guanyat gairebé dos metres d’alçada. “Hi ha sediments arreu, són contaminats i caldria retirar-los immediatament per una qüestió de salubritat”, hi afegeix Masgrau. Ajuntament i veïns treballen per apuntalar murs, retirar terres i resoldre situacions puntuals de seguretat i salut pública. La brutícia que abans baixava per la claveguera ara queda exposada a l’aire lliure.

Mesures d’emergència i limitacions al veïnat

Òrrius, tot i ser el municipi menys poblat del Maresme, amb 820 habitants, genera residus com qualsevol poble. Davant la situació, el consistori ha pres diverses mesures. Principalment, ha demanat al veïnat que minimitzi al màxim l’ús de vàters i dutxes: “La gent es dutxa tan poc com pot, però hi ha uns mínims”, admet Masgrau. També han instat a no llençar res pel vàter que no sigui estrictament necessari. Altres elements, com tovalloletes i paper, s’haurien de dipositar a la paperera. A banda, han instal·lat més d’una vintena de lavabos químics per tot el municipi, per evitar l’ús de les latrines domèstiques. Aquesta mesura suposa entre 4.000 i 5.000 euros mensuals de despeses, que el batlle qualifica de “sagnia”.

L’avantatge de ser a la tardor, amb menys calor, frena la descomposició i evita les males olors. A més, el nivell elevat d’aigua freàtica dilueix en part les aigües residuals. Malgrat tot, la brutícia continua el seu trajecte cap a la riera, agreujant la contaminació ambiental. “Estem en crisi ambiental”, adverteix Masgrau, remarcant que no disposen de cap filtre per a l’aigua.

Una factura inassumible per a Òrrius

El consistori calcula unes despeses de 2.417.000 euros en reparacions, dels quals més de dos milions corresponen a la reposició de la xarxa de sanejament. La Generalitat ha compromès 1.208.000 euros a través del Departament de Presidència. L’ajuntament, però, no pot assumir la part restant: “No tenim aquests diners, el pressupost de tot l’any per 820 habitants és d’1.040.000 euros”, explica Masgrau. Han demanat finançament al govern espanyol i a la Diputació de Barcelona, amb qui es reuniran el 13 de novembre.

Masgrau demana que, davant emergències com la d’Òrrius, les administracions “s’arremanguin” i cobreixin les obres necessàries. També critica la “perversitat de l’administració pública”, que només li deixa declarar l’emergència trenta dies, tot i que els treballs s’allargaran molt més. La declaració d’emergència, però, és imprescindible perquè el secretari municipal permeti contractar obres d’urgència.

Ben complicat, a més, resulta el procés amb les asseguradores. Hi ha veïns i ajuntament que no poden actuar a tot arreu mentre el pèrit de la companyia no hagi certificat els desperfectes: si no hi ha constància, no se’n faran càrrec.

Si finalment el municipi és declarat zona catastròfica, les asseguradores traspassarien la responsabilitat al Consorci de Compensació d’Assegurances. Això, segons Masgrau, “suposaria tornar a començar de zero” i afegir encara més temps a la resolució dels desperfectes.

Solucions d’enginy i espera de la normalitat

El batlle detalla que treballen per resoldre l’abocament d’aigües residuals a la riera. El Consell Comarcal repara el col·lector en alta, amb previsió que funcioni d’aquí a deu dies. Caldrà després condicionar una estació de bombeig que reculli i enviï les aigües cap a la depuradora. La retirada dels sediments de la riera encara s’allargarà dues o tres setmanes més, moment en què s’instal·larà un sistema provisional de goma per traslladar les aigües fins als pous de registre de l’estació depuradora i, com a mínim, tractar-les abans no arribin al medi natural.

Veïns conscienciats i equip solidari

La implicació del veïnat és total. “Es va endur el clavegueram, està partit per tot arreu”, resumeix Josep, el lampista del poble, que recorda la ferocitat de la nit de la pluja. “A molta gent l’aigua ens sortia de sota terra i entrava a les cases, sobretot les més baixes i masies”, explica. Assegura que ara semblen “un poble del tercer món”, amb maquinària a ple funcionament i moltes restriccions. L’Ajuntament els ha demanat que tot el que no sigui aigua ho recullin en bosses i ho llancin a la brossa.

La Pilar s’encarrega dels gats de la gatera municipal, que va quedar devastada pel riu, tot i que els catorze animals de la colònia han sobreviscut. “No ha quedat res, semblava una platja en lloc d’una riera.” Ricard, un altre veí, diu que actuen amb molta solidaritat i consciència: “No llancem res al vàter, els papers a la paperera.”

A l’establiment de l’Olga, la dependenta del bar Cèsar Díaz, han hagut de tancar els serveis, i expliquen el problema als usuaris de fora: “Cal fer anar els serveis de la plaça, alguns no ho entenen, però no hi ha més remei.”

Els veïns esperen poder recuperar la normalitat aviat i poder deixar enrere una situació que, diuen, recordaran durant molt de temps.