“Estem cansades, però que quede clar que no callarem”: el crit de les víctimes en el segon aniversari de la gota freda

El poder de convocatòria de les víctimes de la gota freda s’ha mostrat indestructible. L’aparent fragilitat d’uns cossos castigats inexorablement pel dolor de l’absència, es transforma en la força i la perseverança que continuen exhibint. Dos anys aguantant amb força, serrant les dents i estrenyent ben fort les mans quan el dolor es fa insuportable. Avui es tractava de recordar els absents, però també demanar veritat, justícia i reparació. I Memòria. Que per això han fet aquest que ha omplert el teatre Talia al carrer dels Cavallers de València, molt a prop del Palau de la Generalitat.

Els premiats en aquesta primera edició dels Premis Memòria, creats per l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana 2024, que presideix Rosa Maria Álvarez, són el cap de meteorologia d’AEMET, José Ángel Núñez; la cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló; i els escriptors Carmen Amoraga i Maxi Rodríguez, autors del llibre Lágrimas de barro.

Al teatre han assistit desenes de familiars de víctimes mortals de la gota freda d’avui fa dos anys i dos dies. Fills, pares, gendres, nores, vídues, vidus i néts de les persones que es van morir aquell dia o els dies següents. Ja són 234, perquè justament ahir, la jutgessa que instrueix la causa, va acceptar una víctima més. Un home que es va morir per una infecció en una ferida que es va fer quan l’aigua va entrar a sa casa.

Entre els assistents a l’acte, hi havia els ministres valencians. Arcadi España i Diana Morant, que no han volgut fer declaracions tot al·legant que avui encara és el tercer dia de dol oficial per l’accident de trens a Urda. Els síndics a les Corts, Joan Baldoví i José Muñoz. La coordinadora de Compromís, Amparo Piquer, els diputats al congrés espanyol, Alberto Ibáñez i Àgueda Micó, el secretari general d’UGT, Josep Maria Álvarez, l’eurodiputat Vicent Marzà… Diputats batlles, regidors, i d’altres representants polítics.

En una de les llotges del teatre, la més propera a l’escenari, s’ha penjat el mural amb la imatge de Carlos Mazón vestit de presidiari, quan el recompte de víctimes s’havia aturat en 228, obra del jove artista Adrian Larok

L’acte l’ha obert l’actor Ferran Gadea, que ha recitat versos d’Estellés sobre el fang i sobre l’aigua, i ha acabat amb el poema que incita el poble a eixir al carrer, “Assumiràs la veu d’un poble”… A continuació ha tret un pomell amb 24 roses que han presidit tot l’acte.

Donar les gràcies

“És un acte per donar les gràcies”, ha dit Rosa Maria Álvarez abans de començar, i això és el que han fet ella i la vice-presidenta de l’associació, Carmina Gil. Gràcies a tota la gent que no els han deixat en aquests dos anys, gràcies a la gent que va anar a llevar fang sense mirar on ni amb qui. Gràcies als advocats, a la societat civil organitzada, als psicòlegs, als metges, als periodistes i a totes les persones que continuen demanant justícia.

I gràcies també a les altres dues associacions amb qui han format el trident de la reivindicació aquests dos anys. Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana ha recordat que cada persona que ja no hi és perquè es va morir aquell dia, té una història que no s’ha d’oblidar. Ha recordat que la missió de les associacions és no deixar ningú a soles i reclamar justícia i reparació. “Tenim dret a saber què va passar, que els responsables n’assumesquen les conseqüències, i que ningú haja de viure una tragèdia com la que vam viure nosaltres”.

Elisabeth González, presidenta de l’Associació de Damnificats ha qualificat d’honor acompanyar les famílies de les víctimes mortals per als quals el temps es va aturar aquell dia. Ha destacat la fortalesa de les persones que van perdre els seus éssers estimats una cosa que, segons que ha dit, li fa un enorme respecte i admiració. I a continuació ha remarcat la importància de la unitat que fins ara han demostrat les tres organitzacions que han anat a la una durant aquests dos anys. “Hem compartit moments difícils, homenatges, encontres, estem juntes en la nostra lluita, i aquesta és una de les nostres fortaleses. Quan caminem juntes, la nostra veu arriba més lluny. Hem d’arribar fins al final, aconseguir la veritat la justícia i la reparació. Les famílies s’ho mereixen”.

“No callarem. No ens oblideu”

Rosa Maria Álvarez i Carmina Gil han intervingut conjuntament. Emocionades per la resposta de la gent. Han recordat tota la gent que avui no ha anat a València a l’homenatge perquè, literalment, no es poden aixecar del llit o no poden eixir de casa, encara.

“Han passat 732 dies i no volem recordar que van morir 234 persones que tenien una vida, que no són una xifra ni una estadística, i que no poden ser el record d’una tragèdia. Els titulars canvien, però les nostres absències continuen al mateix lloc. Continuem exigint responsabilitat i veritats. Tenim dret a saber què va passar. Qui hi havia, què sabia, quines decisions va deixar de prendre. No podem acceptar que després de 23 morts, les famílies hàgem de continuar lluitant. No demanem favors ni privilegis ni compassió. La veritat no ens els tornarà, però és l’única base digna per a construir el futur”, han dit ensems.

I el seu discurs ha continuat per a afirmar que la millor manera d’honorar els éssers estimats és evitar que una cosa com aquesta torne a passar. “No volem tornar a sentir que allò era inevitable. No volem que s’utilitze el pas del temps per a donar per tancat el que encara no està resolt. No volem que es confonga el nostre cansament amb la nostra rendició. Estem cansades, és veritat, perquè que quede clar que no callarem. Ni ara, ni quan la nostra lluita deixe d’interessar mediàticament”, han dit.

I després, en el moment més polític de l’acte, Rosa Álvarez s’ha adreçat als polítics presents en la sala: “Ací tenim dues persones que poden guanyar la Generalitat [en referència a Diana Morant i Joan Baldoví]. Esperem que siguen garants, que ens doneu el vostre compromís. Estem segures que guanyareu aquestes eleccions i que ens protegireu. No ens deixeu sols quan els focus s’apaguen”, ha dit. I s’ha referit al fet que els polítics no han fet declaracions ni a l’entrada ni a l’eixida de l’acte perquè avui encara hi ha dol oficial i la campanya electoral resta suspesa.

Tots els noms

En el moment de rebre el guardó, Maxi Rodríguez i Carmen Amoraga han recordat la dificultat i el dolor que els va produir l’escriptura de Lágrimas de Barro, el llibre amb què recorden les vides i les circumstàncies d’algunes de les víctimes de la gota freda. Tots dos han recitat els noms de les 234 víctimes de la barrancada.

L’aplaudiment més gran per a Victòria Rosselló

De tots els aplaudiments que s’han fet en aquest acte, el més llarg, el més efusiu i el més sentit ha estat per a la cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló. Tot el teatre en peu ha reconegut la tasca que van fer Rosselló i el seu equip cinc dies abans de l’arribada de la gota freda. I ella ha recordat aquell correu que va escriure a la direcció de la ràdio i la televisió públiques per a avisar que allò que venia era molt perillós. Ha recordat les cares d’astorament dels companys quan tornaven de fer cobertures dels llocs negats. I també, la sensació de frustració en veure que no s’havien pres les mesures necessàries per a evitar la tragèdia humana.  “Vam viure l’episodi meteorològic més destructiu de la nostra història recent, però la quantitat de morts és totalment inacceptable”, ha dit. I ha volgut compartir el reconeixement amb els companys del departament de meteorologia d’À Punt i amb tota la redacció que aquell dia i els següents van treballar sobre el terreny. També ha tingut unes paraules d’elogi per a la xarxa d’AVAMET, una associació única, amb prop de mil estacions meteorològiques que informen en temps real de què passa en cada punt.

“Aquell dia, a conseqüència del silenci dels gestors de l’emergència, els habitants de l’Horta Sud no eren conscients de què passava. Allà no plovia i ningú no els havia avisat. Si la informació els haguera arribat, les pèrdues materials haurien sigut enormes, però les pèrdues humanes s’haurien pogut evitar”, ha dit. i han tornat a sonar els aplaudiments i els crits de “Mazón a presó”.

Reconeixement a José Àngel Núñez

El cap de meteorologia d’AEMET al País Valencià, José Ángel Núñez, també ha estat una de les persones reconegudes per les víctimes. Ell ha rebut el guardó amb molta emoció i ha confessat una certa sensació d’impostor. Ha dit que ell és únicament un funcionari, que no és professor ni catedràtic ni ha fet grans descobriments. Amb tot, va ser directament assenyalat, amb noms i cognoms en la compareixença parlamentària que Carlos Mazón va fer dues setmanes després de la gota freda a les Corts Valencians. A partir d’ací, ha rebut tota mena d’atacs contra la seua professionalitat.

Núñez ha fet una defensa mot aferrissada de la ciència, el coneixement acumulat al llarg dels anys. “El que més m’ha molestat han estat els atacs injustificats als serveis públics, com a eina per a atacar un govern o una persona. Hem de lluitar pels serveis públics i per la dignitat en la feina”. Núñez ha recordat que una gota freda com la que va ocórrer el 29 d’octubre del 2024, tornarà a passar. “Probablement passaran dècades, però ocorrerà. El risc no només depèn del perill meteorològic. Intervenen l’exposició o la vulnerabilitat, i ara estem més exposats. Es construeix en zones inundables i es fan estacions de metro per on passaven els barrancs”, ha denunciat, i s’ha felicitat per aquest acte, ple de memòria, la memòria col·lectiva que ha de servir, ha dit, perquè els nostres fills i néts no obliden mai què va passar.

La música i els poetes

L’acte del Talia també ha tingut les actuacions musicals de Tomàs de los Santos, Pau Alabajos i Sole Giménez, que han dedicat paraules i versos a les víctimes i a tota la societat que els dóna suport i les agombola. “Ens doneu dignitat a tot els poble valencià”, han dit d’una manera o una altra en les seues intervencions. I agombolant-ho tot, el grup de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet, amb el mestre Ferran Navarro que ha encongit el cor de tots interpretant una volta més la “Processó de la memòria”, la melodia que acompanya d’ençà del primer dia, les manifestacions.