L’esquerra confirma la victòria electoral a Suècia amb només tres escons de diferència

La socialdemòcrata Magdalena Andersson té pràcticament assegurat el retorn a la presidència del govern suec. La matinada de dijous, amb el recompte gairebé enllestit, el bloc de l’oposició sumava 176 escons al Riksdag, el parlament de 349 diputats, contra els 173 de l’aliança conservadora del primer ministre Ulf Kristersson. Són tres escons de diferència i un sol diputat per damunt de la majoria absoluta, que és a 175. L’Autoritat Electoral sueca ha de confirmar avui el resultat, fins ara provisional, quan acabi de comptar els vots.

La televisió pública SVT ha donat ja per decidides les eleccions dimecres a la nit. La seva projecció calcula que els quatre partits de l’oposició —socialdemòcrates, Partit de l’Esquerra, Partit de Centre i Verds— obtindran la majoria. “La probabilitat d’un gir en aquest punt és tan baixa que ens atrevim a afirmar que l’oposició obtindrà més escons”, ha explicat el periodista Fouad Youcefi. Per a capgirar el resultat, la diferència entre blocs hauria de moure’s de mitjana vint-i-sis punts a favor de la dreta en els districtes pendents, i els que faltaven eren sobretot Estocolm, Göteborg i Malmö, precisament les ciutats on la dreta ha anat pitjor.

Les eleccions, celebrades el 13 de setembre, oferien als suecs una alternativa clara: un nou govern d’esquerres o, per primera vegada, ministres d’extrema dreta al consell de ministres. Kristersson, líder dels Moderats, s’havia compromès a donar carteres als Demòcrates de Suècia, el partit antiimmigració que des del 2022 sostenia el seu executiu des de fora gràcies a l’anomenat acord de Tidö. La jugada no li ha sortit bé. Els Moderats han guanyat vots, però els Demòcrates de Suècia han retrocedit, contra la tendència que ha fet créixer l’extrema dreta a bona part d’Europa.

La victòria socialdemòcrata, però, té matisos. El partit continua sent el primer del país, però amb uns resultats que el situen al voltant del 28% i que apunten a la pitjor puntuació en més d’un segle. Andersson guanya més per la debilitat dels altres que no per la força pròpia.

L’entorn de Kristersson no espera que el primer ministre admeti la derrota fins que Andersson no guanyi una votació parlamentària que demostri que té majoria, i aquesta votació no es pot fer abans del 29 de setembre. El 28 es constituirà el nou Riksdag, que ha d’elegir president.

Kristersson té dues opcions. Pot anar a veure l’actual president del parlament, Andreas Norlén, i demanar la dimissió, cosa que obriria formalment el procés de formació de govern: el més probable és que Norlén encarregués a Andersson les consultes. O pot esperar i sotmetre’s a la votació obligatòria sobre el primer ministre del nou parlament. Si la perd, serà el nou president de la cambra qui iniciarà les converses. “La pilota és a la teulada del primer ministre”, va resumir Norlén.

El problema d’Andersson ja no és guanyar sinó governar. Els socialdemòcrates tenen 99 escons, i els Verds, el soci més natural, 22. Tots dos junts queden a 54 escons de la majoria. Els altres dos partits imprescindibles no es poden veure entre ells.

El Partit de l’Esquerra, hereu de la tradició comunista, surt reforçat amb 30 escons i ha posat preu al seu suport: vol ministres. El Partit de Centre, amb 25 escons —justament els que donen la majoria al bloc—, diu que no ho acceptarà. La seua líder, Elisabeth Thand Ringqvist, sosté que els “extrems” no poden dominar el pròxim govern i somia amb un executiu centrista sense l’Esquerra ni els Demòcrates de Suècia, una fórmula que els números del parlament no permeten.

Thand Ringqvist, que dimecres a la nit ja va dir que el bloc de Kristersson ha “perdut el mandat de govern”, ha anunciat que començarà converses amb els socialdemòcrates. Però va advertir a SVT que el resultat tampoc no dóna un mandat per a un “gir polític a l’esquerra”.

En teoria, a Suècia qualsevol combinació de partits pot formar govern. A la pràctica, el sistema de dos blocs sembla que aguantarà, i Andersson haurà de governar amb tots o alguns dels seus socis. El país, que fa quatre anys va donar a la dreta una majoria de 176 a 173, torna la moneda amb el mateix marge i canvia una majoria escarransida i contradictòria per una altra. Les negociacions començaran de debò quan el resultat sigui oficial.