Imposen el castellà per al reconeixement de víctima d’abusos sexuals de l’església: “L’abusador la castigava perquè parlava català”

La Josefina, de 83 anys, va sofrir abusos per part d’un capellà dels Maristes de Barcelona quan anava a la primària. Ara, setanta anys més tard, la seva família ha decidit de començar els tràmits perquè sigui reconeguda com a víctima dels abusos sexuals de l’Església Catòlica. Però s’han trobat amb una realitat desagradable que els ha forçat a aturar la gestió: els obliguen a fer els tràmits de la sol·licitud en castellà, sense donar opció a fer-ho en català ni en cap altra llengua cooficial reconeguda a l’estat espanyol.

D’ençà del 15 d’abril, l’Oficina per al Reconeixement i la Reparació dels Abusos Sexuals en l’àmbit de l’Església Catòlica, que depèn del Ministeri de Presidència, Justícia i relacions amb les Corts espanyol, permet de tramitar sol·licituds de víctimes els casos de les quals hagin prescrit o la responsabilitat penal de les quals s’hagi extingit. El problema és que el procediment electrònic per a exercir aquest dret tan sols és en castellà. No s’hi ofereix l’opció d’accedir als tràmits en català, èuscar o gallec, ni s’hi informa sobre el dret dels interessats a utilitzar una altra llengua.

Aquest obstacle lingüístic origina un greuge comparatiu entre víctimes: “Això crea una desigualtat entre una víctima que escriu des de Jerez i una víctima que escriu des de Catalunya. I, a aquesta desigualtat lingüística, cal afegir-hi un fet clau: els abusos de molts infants es van cometre en un context de repressió de l’Església Catòlica vers el català”, denuncia Isaac A., nét de la Josefina.

“Hi ha uns quants casos d’infants que van patir abusos sexuals durant el franquisme i el postfranquisme a qui els religiosos els imposaven el castellà a les escoles. En aquell context, molts infants patien repressió lingüística i cultural pel fet de ser catalans. No pot ser que, avui en dia, a l’hora de demanar el reconeixement com a víctimes, se’ls demani que el tràmit el facin exclusivament en castellà”, es queixa l’Isaac, que s’estima més de no donar detalls ni dades personals.

Ell explica que la seva àvia va ser víctima d’abusos sexuals per part d’un capellà que, alhora, l’obligava a parlar en castellà i la castigava cada volta que s’expressava en català. Tenint en compte aquest context, creu que és inadmissible que el ministeri espanyol no hagin tingut en compte la dimensió lingüística que travessava sovint molts d’aquests casos d’abusos: “Com vols que digui a la meva àvia, a qui el seu abusador la castigava per parlar en català a classe, que ha de fer el tràmit per a relatar-ho en castellà?”, subratlla. I afegeix: “Resulta especialment contradictori que una persona que ha patit abusos sexuals en l’àmbit de l’Església Catòlica i que, a més, ha experimentat situacions de discriminació i de repressió lingüística, es vegi obligada a fer el procediment de sol·licitud i les comunicacions exclusivament en castellà”, explica.

És per això que l’Isaac parla de revictimització: “Es perpetua la repressió: si ja és un procés que, de per si, costa molt de fer, i a sobre em poso a la pell d’una víctima d’abusos sexuals que patia també repressió per la seva identitat catalana, doncs entenc que pateix una situació de revictimització. Per a una víctima catalana, fer el tràmit en castellà significa acceptar la imposició del castellà”, diu.

La Josefina no ha volgut parlar mai d’aquests fets amb la família, per a ells és un tema tabú: “L’àvia no ha parlat mai dels abusos directament amb mi o amb la resta de la família, tan sols ha deixat anar alguna frase en algun moment molt concret. L’única que en sap la història completa és la meva mare, a qui li ho va explicar en un context de molta angoixa i molt patiment”, explica l’Isaac.

Com s’imposa el castellà durant tot el procediment 

Tant la informació de la web del ministeri espanyol com el procediment, el protocol a seguir, l’atenció per telèfon i el tràmit i la sol·licitud tan sols estan disponibles en castellà. Cal accedir-hi amb l’App Clave, però, tot i tenir-la configurada en català, redirigeix a un tràmit que està disponible exclusivament en castellà. El protocol no estableix que el formulari que s’ha d’omplir ni les entrevistes que posteriorment es faran a les víctimes per avaluar el cas hagin de ser necessàriament en castellà, però tampoc no s’especifica que es puguin fer en català o en alguna altra llengua cooficial. És a dir que, a la pràctica, els sol·licitants del tràmit es veuen forçats a fer-lo en castellà si volen continuar endavant.

Un dels punts més delicats del procediment és la fase en què la Unitat de Víctimes del Defensor del Poble espanyol estudia individualment el cas, tot fent entrevistes amb les víctimes. Tot i que la web del Defensor del Poble està disponible en català, l’informe complet sobre com gestionar el cas dels abusos sexuals és en castellà (en català tan sols hi ha el resum). D’altra banda, en principi, tots els treballadors del Defensor del Poble són castellanoparlants perquè la seu és a Madrid, i, per tant, no hi ha garantia que les víctimes puguin ser ateses en una altra llengua que no sigui el castellà. Tampoc s’especifica que puguin ser derivades a algú altre que parli les llengües cooficials de l’estat. Simplement, hi ha falta d’informació sobre l’idioma amb què les víctimes podran fer l’entrevista.

“Una manera més d’imposició”

La família de la Josefina es queixa que, tot i que l’entrevista final l’aconseguissin de fer en català, tots els passos previs per arribar-hi s’han de fer amb el marc impositiu lingüístic castellà: “Directament, t’atenen només en castellà, és un telèfon que és de Madrid, el del Defensor del Poble exactament igual, només t’atenen en castellà, i tot el procediment és en castellà.”

L’Isaac explica que no han comentat res a la seva àvia, però que la família ha decidit de no continuar el tràmit, com a mínim de moment, fins que el ministeri espanyol no els ofereixi una alternativa. Tot i que s’hi han posat en contacte, encara no els han donat cap resposta satisfactòria. “A la meva àvia li va costar bastant de decidir-se a fer el tràmit. Per això preferim de no dir-li res sobre el tema de l’idioma, perquè en el moment en què li diguem que li trucaran i que haurà de fer l’entrevista en castellà… Si ja tornen a traumatitzar-se pel fet de reviure la història, el fet d’haver-ho de narrar en castellà em sembla molt i molt fort”, diu.

En aquest sentit, s’imagina que, com els ha passat a ells, potser més famílies s’han fet enrere a l’hora de sol·licitar el reconeixement de víctimes per tal d’estalviar un mal tràngol als familiars afectats: “A la pràctica, la gent no presenta la sol·licitud, perquè t’obliguen a fer-ho en castellà, igual que el teu abusador t’obligava a parlar en castellà”, diu. I afegeix: “Cal tenir en compte que l’Església Catòlica en molts casos també és una organització de repressió de la llengua i la cultura catalana. Per això no es poden separar les dues coses, perquè precisament moltes vegades els abusadors elegien les víctimes pel fet de ser catalanes. Era una manera més d’imposició, d’abús.”

VilaWeb s’ha posat en contacte amb el ministeri espanyol, però no n’ha obtingut cap resposta. Alhora, ha demanat a l’Associació de la Infància Robada espanyola (ANIR) si tenia constància de més casos com el de la Josefina. Diuen que no, però, arran de la nostra petició, s’han posat en contacte amb el ministeri espanyol per demanar explicacions sobre la qüestió lingüística. Els han respost que “ho estudiaran”.