Marga Prohens disfressa de míting electoral el seu discurs al debat de política general

Només li ha faltat demanar el vot. O sí que l’ha demanat, perquè en el primer minut ha dit que una legislatura no és suficient per a capgirar els temes heretats. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ha convertit la intervenció inicial del debat de política general en el primer acte de la campanya de les eleccions del mes de maig. La presidenta ha estructurat tot el discurs al voltant de la idea del compliment de la paraula dada, del compliment dels compromisos i de la defensa de les Illes, encara que, segons, ha dit, en alguns moments, ho ha hagut de fer sola.

La intervenció, que ha durat una mica més de l’hora i mitja que tenia marcada, ha estat tota clapada de referències a les arrels, als ancestres, a la manera de ser dels Illencs, a les padrines i els padrins, als pagesos i a la gent del camp, en un intent de provocar l’emoció d’aquells que l’escoltaven. Si el termòmetre són els aplaudiments durant la lectura i els del final, Marga Prohens ha emocionat i convençut els seus que l’han aplaudida a rompre, en acabar. També, una part del públic ha aplaudit i s’ha posat dreta per a agrair-li les paraules.

La presidenta ha començat dient el que surava a l’ambient, que el d’avui és el darrer debat de política general de l’onzena legislatura de les Illes. Per això ha dit que empraria dedicaria el seu temps a fer balanç dels tres anys i mig de govern per retre comptes davant els ciutadans. Abans, però, ha enviat un missatge de suport als afectats per la dana Adam de les Illes, però també als del País Valencià i el Principat.

Prohens, que governa en minoria amb el suport de Vox, ha establit la tàctica de donar-ne una de freda i una de calenta als seus socis ultres. D’una banda, ha parlat de la severitat del canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures, i de l’altra, ha explicat polítiques per a “la gent d’aquí”, i ho ha repetit en diverses ocasions, sobretot, quan ha parlat de la immigració i de les polítiques d’habitatge, dos temes que ha deixat pràcticament per al final.

Un discurs en primera persona

Marga Prohens pràcticament no ha parlat de la tasca dels seus consellers, sinó que l’ha defensada sempre en primera persona, excepte quan ha dit: “Governam per la gent d’aquí, compromesos a ser el govern dels ciutadans de les Illes Balears. Defensam les Illes Balears”. Aquest sintagma de “defensar les Illes Balears”, ha estat el vers final de cada un dels capítols que ha enumerat.

Ha fet referència, la presidenta, als moments complicats de la legislatura. “Ja sabia que no seria fàcil governar en minoria. Jo volia un govern basat en la centralitat, en la moderació, en el seny, marcant el temps. No em feia por”, ha dit, i ha lamentat els moments complicats en què s’ha perdut alguna votació. I llavors ha tornat a implorar el vot, sense dissimular gens: “Fem feina perquè els ciutadans ens tornin a donar el suport quan tornin a votar a les eleccions”.

Entre les coses que Prohens ha dit que és propi dels illencs és que són gent de paraula, que la paraula donada té valor. “M’ho van ensenyar a ca meva, i em satisfà haver complit el 97% del programa de govern”, ha dit.

El programa electoral

El primer compliment de què ha parlat és el de l’eliminació de l’impost de successions, una mesura que diu que va prendre el dia que feia deu de la legislatura. “Res és més injust que fer pagar a la gent pel que és seu. L’herència forma part de la nostra manera de ser. Homes i dones que han fet feina tota la vida per poder deixar un ca seva als fills”, ha dit, i ha dit que prop de 40.000 famílies no han hagut de pagar ni un euro per l’herència: 1.301 milions d’estalvi, en aquests tres anys. I arran d’això, ha anunciat una ampliació de les deduccions d’un 75% de l’impost a les herències entre oncles i nebots i germans sense descendència.

Prohens governa actualment amb el pressupost prorrogat. Vox no li’l va aprovar per la desconfiança amb el PP. Avui, Prohens ha reconegut que s’han rebutjat pressuposts per motius de llengua, però també ha anunciat que el sostre el seu govern treballa un nou pressupost amb un sostre de despesa de 7.160 milions d’euros, que és el més alt de la història de les Illes.

La presidenta ha tornat a intentar tocar la fibra quan, enmig del discurs ha dit que les Illes són una terra matriarcal. “Una terra de dones fortes, de madones, de mares i de padrines que s’aixecaven quan encara no havia sortit el sol i que llauraven el camp i treballaven la llata…” Tot això li ha servit per a continuar llegint el seu programa electoral: gratuïtat en l’educació de 0-3 ampliada per la gestió directa dels centres que ara són dels ajuntaments o dels consells insulars.

Ha parlat de l’augment de la inversió en sanitat i la creació de nous centres de salut, contractació de personal, i recuperació de la carrera professional. I ha donat una dada: en tres anys, a les Illes hi ha 78.000 targetes sanitàries més.

Sobre l’educació, ha dit que ella ha sigut el dic de contenció per a protegir de manera convençuda l’educació a les Illes. Ha anunciat la creació d’habitatges per al personal docent per a facilitar la mobilitat entre illes, i ha anunciat noves infraestructures educatives per valor de 600 milions d’euros.

Entrar al cor de les polítiques progressistes

La presidenta s’ha mostrat partidària de la cultura de l’esforç, de la llibreta i el bolígraf, dels esquemes, dels llibres subratllats, i ha anunciat la limitació progressiva dels portàtils i les tauletes fins a quart de l’ESO. També ha defensat les beques a l’excel·lència, i, sense citar-lo, ha criticat el govern anterior: “D’ambició o de voler arribar més enfora no en xerren. Sempre xerren d’igualar, però d’igualar per baix”.

Marga Prohens ha entrat fins al moll de l’os de les polítiques dels partits progressistes, ha criticat la violència masclista, ha proclamat la necessitat de defensar el territori i ha anunciat la compra de noves finques per a engrandir parcs naturals i zones protegides com ara l’ampliació de l’àmbit marí del paratge natural de la Serra de Tramuntana per a fer-ne una gestió integrada.

També ha anunciat una moratòria de la instal·lació de plantes fotovoltaiques en rústic o de molins de vent a la mar.

Decreixement

Tot això li ha servit per a preparar el terreny per a parlar del tema estrella en unes illes extremadament saturades: el turisme. “Ja no es pot créixer més a les Illes. Hem arribat al límit. Durant massa anys hem crescut en volum. La pressió humana ja no pot continuar creixent. Necessitam noves fites. No podem créixer més en volum, hem de créixer en valor”. Aquests són els postulats del pacte per la sostenibilitat signat en el primer any de legislatura, que Prohens ha defensat i que ha dit que, com a fruit, ha donat 74 mesures validades. “El pacte està més viu que mai”, ha dit.

Segons la presidenta, a les Illes hi ha 25.000 places turístiques menys, i ha pactat amb les navilieres que els mesos d’estiu arribin 30.000 creueristes menys. “Mai cap govern ha arribat tan enfora en la posada de límits a la gestió turística. Hem deixat enrere els anys de creixement desbocat”.

Habitatges per la gent d’aquí

I ha relacionat això amb l’augment de la població a les illes: 400.000 persones més en vint-i-cinc anys. Aquest augment pressiona els serveis públics. I a partir d’ací, la immigració: “No podem créixer en turistes ni en població. Aquí no hi cap tothom. No hi cap la immigració irregular. No hi cap qui no vol integrar-se, qui no vol respectar les lleis, qui no valora el que som”, ha dit. Aquesta era la calenta per als seus socis de Vox. S’hi ha recreat. Ha dit que els darrers cinc anys han arribat 25.000 persones en pastera i que el centre de menors no acompanyats acull 900 menors, més del doble que el que demana el ministeri. Ha criticat l’efecte crida de la regularització extraordinària de la primavera passada, i ha lligat tot això amb la falta d’habitatge.

Sobre l’accés a un habitatge digne ha desplegat tot de mesures. Algunes diu que ja s’han fet i altres les posarà en marxa, com ara un paquet de mesures fiscals per ajudar els joves a comprar la seva primera llar. Descomptes diversos d’impostos i bonificacions en actes jurídics o transmissions per a gent que tengui fins a quaranta anys.

Quatre anys més

“Volem continuar fent feina sense perdre un minut després de les eleccions del 2027”, ha dit, per a justificar un pla amb cinquanta noves mesures per un valor de 3.000 euros que s’ha d’executar entre el 2027 i el 2031. I ha aprofitat per a donar una altra ditadeta de mel a Vox: “Necessitam una política d’habitatge renovada. Tothom mereix tenir ca seva. Construir per a la gent d’aquí és defensar les Illes Balears”.

Marga Prohens ha clos el discurs de política general disfressat de míting electoral donant la paraula que sempre la trobaran defensant les Illes, que s’hi deixarà la pell, i citant Miquel Àngel Riera quan diu que sempre hi ha un més enllà, una fita més alta.