El PAE, els grans oblidats en l’educació: “Els equips directius no tenen ni punyetera idea de qui som”

A les manifestacions de la comunitat educativa, la famosa “marea groga” a voltes és esquitxada per algunes samarretes blaves. El groc s’ha erigit en símbol per excel·lència de la lluita de mestres i professors, però, dins aquesta comunitat, hi ha molts altres professionals que treballen pels alumnes i que reivindiquen ser vists i tenir veu pròpia. Entre ells hi trobem el personal d’atenció educativa (PAE): educadors socials, integradors socials, tècnics infantils, o educadors d’educació especial, que de vegades surten al carrer vestits de blau per reivindicar la seva importància dins un col·lectiu que, diuen, sovint els invisibilitza. 

“El personal d’atenció educatiu ens considerem imprescindibles, però a la vegada ens considerem invisibles”, diu Martha Lozano, treballadora del Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) i delegada de la CGT Laborals. “La marea groga està molt bé, però només inclou mestres i professors. La resta no hi som”, afegeix Natxo Martínez, integrador social.

“La televisió parla sempre de professors i mestres, però de la resta no en diu res. Engegues TV3 o el que sigui, i parlen de mestres i professors. Però, i la resta? On som? Parlo dels PAE, però també del PAS [personal d’administració i serveis]. I ningú parla mai dels qui cada dia, cada matí, cada tarda, cada nit, treballen pels centres educatius”, denuncia Martínez. 

Recol·locacions i canvis a mitjan curs 

El malestar del PAE ve de lluny, però aquest curs ha començat ben mogut. Nombrosos treballadors d’educació especial i integradors socials que cobrien places vacants es van trobar que, d’avui per demà, es quedaven sense feina, tot i ja haver començat les classes. El fet és que es van assignar primer les places als treballadors que tenien contracte de substitució i després als que tenien les oposicions aprovades, perquè els resultats definitius van arribar quan el curs ja havia començat. 

Hi ha afectats amb noms i cognoms. Azahara González, educadora d’educació especial, viu a Sant Boi de Llobregat i l’envien a treballar a una escola d’educació especial del Vendrell, tot i que no era entre les opcions que va elegir quan va guanyar la plaça d’oposicions. No s’hi pot desplaçar amb cotxe, i per arribar-hi amb transport públic el camí és una odissea de gairebé dues hores. González ha passat un càncer i ha tingut un fill, per això fins ara estava de baixa, però avui mateix s’ha de reincorporar a la feina. “Passen els dies i la meva angoixa creix perquè no sé què faré ni com hi aniré”, lamenta. Tot i que segurament l’acabaran recol·locant a un centre de més a prop de Sant Boi, encara no sap quan serà: “Poden arribar a passar uns quants mesos fins que no em recol·loquin”, diu. Mentrestant, pateix pel seu fill: “Si arribo a casa a les vuit del vespre, que m’expliquin qui em cuidarà el nen!”, es queixa. 

A aquest començament de curs caòtic s’hi afegeix la incertesa de no saber quants se’ls aplicarà, d’una vegada per totes, la reclassificació professional. Perquè, tot i que el parlament la va aprovar al juliol, encara no s’ha fet efectiva. Segons les estimacions de la USTEC, la reclassificació professional implicaria un augment salarial d’uns tres-cents euros mensuals. “Vivim en una categoria professional inferior a la que ens pertoca per la nostra formació”, diu Lozano. 

Per això, els sindicats fa dies que demanen l’aplicació immediata de la reclassificació professional, com també el pagament de tots els complements acordats i plantilles pròpies completes. “Més de dos mesos després de l’aprovació de la llei, aquesta reclassificació encara no s’ha fet efectiva ni a les nòmines ni als expedients laborals dels afectats”, remarca la USTEC. D’una altra banda, denuncien que encara hi ha determinades categories del PAE que no han rebut la part corresponent al complement econòmic que es va aprovar el 9 de març.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat, que s’encarrega del personal PAE, per saber si hi ha fixada cap data d’aplicació de la reclassificació professional, però no n’hem obtingut resposta. De fet, el PAE depèn de Funció Pública (és a dir, del Departament de Presidència) i pas d’Educació: “Nosaltres no estem dins del Departament d’Educació, sinó de Funció Pública. I per això el canvi de destinació o les oposicions poden ser a l’abril, a l’agost o al juliol, perquè no van al mateix ritme que els centres educatius”, explica Martínez.

Menysteniment o desconeixement? 

Per a Martínez, el fet de no ser regulats pel Departament d’Educació ja és una mostra del tracte de segona que reben dins la comunitat educativa. “No podem votar als claustres, o, quan anem d’excursió, per exemple, no comptem com a ràtio. I tot això fa que estiguem encara més invisibilitzats. Si formés part d’una empresa, comptaries en les ràtios, oi? Doncs això hauria de ser el mateix”, diu. Lozano s’afegeix a aquesta reclamació: “Hi ha molts centres educatius en què no tenim ni dret de votar al claustre. Però, realment, si l’escola inclusiva tira endavant és perquè hi treballem nosaltres.” 

És una sensació compartida per González, que assegura que el PAE és greument invisibilitzat dins les escoles i instituts: “Tot parlant amb amigues, m’he adonat que els equips directius no tenen ni punyetera idea de qui som, de què fem, de quina és la nostra feina… Que si ara t’envio a imprimir uns papers, que si ara cap aquí, que si ara cap allà… Realment fa la sensació que no entenen la nostra figura”, lamenta. 

I assegura que no tan sols hi ha desconeixement de la seva figura per part de l’equip directiu, sinó també per part de més professors: “Als instituts on he anat, he vist que els professors tampoc no entenen la nostra figura: es pensen que nosaltres hem d’adaptar la feina als infants de la inclusiva, però nosaltres fem un suport, i també és feina dels professors ajudar i ser una part activa en aquest procés d’adaptació de tots els alumnes a la inclusiva.” 

“Els mestres i professors hi posen moltes hores, s’enduen feina a casa els caps de setmana, fan una feina exhaustiva… però és que nosaltres també. I ens enfrontem a situacions que mentalment et deixen molt tocat. Per tot això, nosaltres també volem un reconeixement. Sentim que som figures que tothom reclama i que són necessàries per a l’escola inclusiva, però que, a l’hora de la veritat, ens acaben reclamant amb la boca petita”, reivindica Martínez.

Reclamacions del col·lectiu

Entre més reclamacions, Lozano recorda que el PAE lluita per tenir opció de votació als claustres de tots els centres, perquè redueixin les hores lectives als més grans de 55 anys, perquè hi hagi equips psicosocials a tots els centres educatius, o perquè els tècnics especialistes en educació infantil (TEEI) tinguin més bones condicions i n’hi hagi més a les llars d’infants. “Que hi posin més integradores socials, i no pas més Mossos d’Esquadra, als centres”, etziba.

A més, també reclamen millores per a les auxiliars d’educació especial: “Les auxiliars d’educació especial són les més precàries del PAE. Perquè estan, com si diguéssim, en una categoria encara inferior, equivalent al perfil de les vetlladores d’avui en dia. Què passa? Que les vetlladores són d’empreses externalitzades, dins el conveni d’educadores de lleure. Per tant, reclamen que obrin la borsa per a les auxiliars i que deixin de contractar vetlladores, i que, en canvi, les incloguin dins el departament. Però la realitat és que no els interessa d’obrir la borsa d’auxiliars d’educació especial perquè llavors el departament hauria de fer-los un contracte estructural fix, i prefereixen continuar subcontractant empreses externes com la Fundació Pere Terrés o Fundesplai, que tenen monitors amb contractes discontinus”, explica. 

Sigui com sigui, González remarca que a les vagues i a les manifestacions han d’anar tots a l’una, tant el PAE com els mestres i professors. I que han de reclamar que tots els centres educatius, siguin de primària o d’ESO, comptin de manera habitual amb la figura de l’educador social. Junts, però amb veu pròpia. 

Finalment, Martínez celebra que ara es valori més la importància dels professionals del PAE dins les escoles i instituts. “Fins no fa gaire, tan sols existien les figures d’integradors o educadors socials en centres de màxima complexitat. A la resta de centres no n’hi havia, llevat que de casos molt específics. Ara sembla que s’ha començat a implantar com més va més la nostra figura en la majoria dels centres educatius”, celebra.