La Setmana del Llibre en Català creix amb més casetes i opta per atreure nous lectors

“Molt veure, molt per llegir” és l’eslògan de la 44a Setmana del Llibre en Català. La frase és acompanyada d’un retrat d’una noia amb quatre ulls. Una imatge pertorbadora, però que il·lustra prou bé el que representa la represa: un tsunami de novetats editorials impossible d’atrapar tot i tenir quatre ulls per a llegir el doble. L’important, però, és que la Setmana és a punt de començar, i analitzar-ne la programació és una bona manera de fer-se una radiografia del què llegirem aquest curs.

Festa del llibre i festa major

La Setmana del Llibre en Català tornarà a Barcelona coincidint amb les festes de la Mercè amb una nova edició que amplia l’oferta d’activitats i espais i que vol consolidar-se com “una gran festa ciutadana al voltant del llibre i la llengua”, tal com ha apuntat Oriol Magrinyà, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

La 44a edició ocuparà novament l’espai del passeig de Lluís Companys, entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella, amb uns 9.000 metres quadrats i 98 casetes, quatre més que l’any passat, que permetran donar cabuda a més editorials. En total, comptarà amb 332 expositors i més de 350 activitats repartides en onze espais complementaris pensats per convertir la visita a la Setmana en una experiència que vagi més enllà de la compra de llibres.

Els responsables de la Setmana han reivindicat durant la presentació de l’edició la vitalitat del sector editorial en català en un context que han definit d’“emergència lingüística”. L’organització considera que la Setmana funciona com un gran aparador de la producció editorial de tot el domini lingüístic, amb la presència de 282 segells editorials provinents d’arreu dels països catalans: el Principat, el País Valencià, les Illes, Andorra i la Catalunya Nord. També ha remarcat que l’oferta en català és com més va més diversa, amb ficció, assaig, divulgació científica, cuina, llibres de viatges, excursionisme, còmic i manga, entre molts altres àmbits.

Un dels objectius és precisament arribar als lectors que habitualment no llegeixen en català. L’organització ha fet una crida perquè la Setmana serveixi per “trencar prejudicis” i “perquè aquells lectors que no tenen l’hàbit de llegir en català hi descobreixin llibres i editorials que desconeixien.” En aquest sentit, Magrinyà ha reivindicat la necessitat de donar més visibilitat a l’oferta en català durant tot l’any i no únicament durant els grans moments de venda, com Sant Jordi, Nadal i la mateixa Setmana.

Més espais per als joves i els nous prescriptors

Cristina Domènech, directora de la Setmana, ha explicat que, entre les novetats d’enguany, hi haurà un espai dedicat als Oficis del Llibre, que vol donar a conèixer les diferents professions vinculades a la cadena editorial. La primera edició estarà centrada en les biblioteques i comptarà amb el suport del Servei de Biblioteques de la Generalitat. També es reforçarà l’àrea familiar i es mantindran espais de divulgació dels recursos per aprendre català, amb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL).

La Setmana també vol acostar-se al públic jove a través dels creadors de contingut. La Casa de Creació Digital, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona vinculada a la promoció del català en l’àmbit digital, s’incorpora enguany a la programació. Cada dia a les sis de la tarda, un prescriptor digital parlarà sobre la seva experiència, la manera com recomana llibres i com construeix els seus continguts. L’organització considera que aquesta via pot servir per connectar amb un públic jove que ja participa en comunitats digitals relacionades amb la lectura.

Els pòdcasts seran una altra de les apostes de l’edició. Cada dia a les set de la tarda hi haurà un pòdcast en directe, amb programes i creadors diferents, mentre que l’espai de lectura es convertirà durant el segon cap de setmana en un petit auditori per acollir entrevistes en profunditat amb autors i experts. La programació també inclourà converses entre escriptors, traductors i especialistes, a més d’una àmplia representació d’autors internacionals i de novetats editorials de la tardor.

La programació s’organitzarà en blocs temàtics per facilitar que els visitants hi trobin activitats relacionades amb els seus interessos. Hi haurà espais dedicats al còmic, la ciència-ficció i la distopia, la novel·la romàntica, la ciència, la cuina, la novel·la negra i històrica, el teatre, la Guerra Civil i la llengua. També es reforçarà la programació específica per a adolescents i joves, amb activitats sobre misteri juvenil i salut mental, així com la tradicional batalla de llibres.

200 autors i 153 biblioteques

L’edició també mantindrà una forta presència del públic familiar, amb autors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil, espectacles de petit format i diversos homenatges. En total, hi haurà unes 200 signatures d’autors durant els dies de la Setmana.

Un altre dels eixos destacats serà la relació amb les biblioteques. L’organització preveu la visita de 180 biblioteques en el marc de les activitats professionals, mentre que la Generalitat ha anunciat que facilitarà la participació de 153 biblioteques públiques, que hi podran fer compres i conèixer l’oferta editorial. També hi haurà una missió internacional de l’Institut Ramon Llull, amb la participació de professionals editorials estrangers.

La programació inclourà, a més, actes d’homenatge a figures de la cultura catalana, entre els quals destaca el centenari del naixement de Ramon Folch i Camarasa, amb una proposta que combinarà literatura i música. També es recuperaran autores escriptores dels anys trenta i es mantindran les rutes literàries per Barcelona, que enguany seran 27.

Una Setmana cada vegada més integrada a la Mercè

Durant la presentació, tant els organitzadors com les institucions han reivindicat especialment la coincidència amb les festes de la Mercè. El regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Francesc Xavier Marcé, ha defensat que el trasllat de la Setmana al voltant de l’Arc de Triomf i la seva coincidència amb la festa major han contribuït a trencar la percepció que es tracta d’un acte adreçat únicament a un públic habitual del sector del llibre. La integració en la Mercè, ha dit, permet convertir-la en una activitat cultural “festiva” i més accessible per a públics diversos.

El regidor també ha posat sobre la taula un dels reptes del sector: la competència entre les edicions en català i en castellà dels llibres traduïts. Ha defensat que cal seduir els lectors perquè, quan existeixen les dues opcions, triïn l’edició catalana, i ha remarcat el paper que poden tenir els creadors de continguts i els nous prescriptors en aquesta tasca.

El pressupost de la Setmana se situarà enguany al voltant dels 700.000 euros, segons ha explicat Domènech, que ha assenyalat que aproximadament entre un 65% i un 70% dels ingressos provenen del sector privat, principalment de les quotes dels expositors i dels patrocinadors.

L’organització confia que la combinació d’una oferta editorial cada vegada més àmplia, una programació pensada per a públics diferents i la coincidència amb la Mercè permeti consolidar el creixement de la Setmana. La voluntat, segons han remarcat, és que l’aparador del llibre en català no quedi limitat als dies de la fira i que l’impacte sobre els hàbits de lectura es pugui mantenir durant tot l’any.

Pla pilot per a descentralitzar la Setmana

En aquesta voluntat d’ampliar l’abast de la Setmana, l’organització també posarà en marxa enguany un pla pilot per portar alguns dels actes fora de Barcelona, a llibreries i espais d’arreu del país. La iniciativa vol aprofitar la capacitat de mobilització de la Setmana per mantenir l’aparador del llibre en català en primera línia també fora de la capital i donar continuïtat a la seva activitat més enllà dels dies de celebració a Barcelona, però, de moment, no n’han transcendit més detalls.