Descobreixen la fossa d’un maqui que va participar en l’operació per a enderrocar el franquisme el 1944

Una investigació ha permès de localitzar al cementiri de Vilac, a la Vall d’Aran (Lleida), la fossa inèdita d’un maqui que va participar en l’operació de 1944 en què la guerrilla pretenia enderrocar el règim franquista. Es tracta d’una víctima “ignorada” per la dictadura, de qui se’n va perdre el rastre.

“Estava revisant els registres parroquials per a altres estudis i de sobte vaig veure una partida de defunció d’un home que havia estat enterrat aquell novembre a Vilac i que portava una faixa tricolor republicana amb les sigles de les forces de resistència”, relata a EFE l’historiador Joan Carles Riera Socasau, autor de la troballa.

Segons Riera, les víctimes de l’operació al bàndol franquista sí que consten als registres civils i parroquials, però gairebé no es registraren els noms dels guerrillers. Segons que explica, l’església i els jutges de l’època es negaven a investigar-ne les identitats: “Eren rojos i els seus noms van ser ignorats”.

El treball de Riera, encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica del departament de Justícia, documenta les quatre fosses de la postguerra situades a la comarca, als cementiris d’Es Bòrdes, Vilac, Vielha i Unha, on van enterrar tant soldats com guerrillers morts durant aquell episodi.

Operació Reconquesta, l’única amb fosses

L’anomenada Operació Reconquesta d’Espanya, la incursió d’octubre de 1944 a la Vall d’Aran d’uns 4.000 maquis procedents de França, va aconseguir de controlar inicialment algunes poblacions de la zona nord-occidental. Tanmateix, l’operació va fracassar quan l’exèrcit franquista, que n’havia estat avisat, hi va intervenir.

Els enfrontaments varen causar la mort de prop de 130 maquis i més de 30 soldats, segons alguns estudis històrics. Va esdevenir un dels episodis més violents a la comarca i fou l’únic que deixà fosses comunes documentades.

Fins ara, era sabut que les fosses dels cementiris d’Es Bòrdes, Vielha i Unha estaven relacionades amb aquest episodi. No obstant això, es desconeixia que al cementiri de Vilac també hi havia una fossa, que es troba actualment sota un dels murs d’ampliació fets entre 1960 i 1961 quan es reubicà l’entrada del cementiri.

Un registre parroquial clau

Riera ha pogut reconstruir, a partir dels diaris dels batallons, que les muntanyes de Vilac foren escenari del combat en què es va morir aquest guerriller, d’uns trenta anys. El seu cos va ser localitzat dies després prop de l’estany de Vilac i enterrat, sense identificar, al cementiri del poble.

L’historiador, que no tenia cap pista prèvia sobre aquesta fossa, va poder localitzar-la gràcies a les anotacions del capellà Víctor Aleu al registre parroquial, que incloïen detalls sobre la ubicació i les característiques de la sepultura.

Aquesta mort, tanmateix, no consta al registre civil ni tampoc en cap expedient judicial de l’època. Riera atribueix l’escassetat d’informació a la manca d’interès institucional, una tònica que també ha detectat en la resta de fosses de la zona.

“Quan enterraren els maquis que havien mort a Es Bòrdes, hi havia altres maquis al poble i no costava res demanar-los com es deien les víctimes per deixar-ne constància en algun registre”, afirma l’investigador, referint-se a una altra de les fosses on, en canvi, sí van identificar tots els soldats que hi sepultaren.

Abandonats a les muntanyes

Riera destaca que, a banda de la discriminació que sofriren les restes dels maquis als cementiris, la majoria van ser enterrats allà on havien mort, o directament abandonats a la muntanya. Això explicaria que tampoc constin als registres i en dificulta enormement el rastreig.

“Ara és pràcticament impossible trobar-los”, lamenta l’historiador, tot i que manté oberta la possibilitat que, fortuïtament o a partir de testimonis orals i nous documents, se’n pugui localitzar algun més.

Els resultats de l’estudi també han servit per descartar, per manca d’evidències, l’existència de la fossa d’Es Colomies, fins ara inclosa als registres. Tota la informació ja ha estat incorporada al mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya, que és clau per establir les prioritats en futures exhumacions.