Jornada de grans manifestacions i disturbis a l’estat francès amb més de 270 detinguts

Unes 550.000 persones han participat dissabte en les multitudinàries mobilitzacions convocades a les principals ciutats franceses per denunciar la degradació de l’ensenyament públic, l’encariment de la vida i els recents episodis de violència policíaca. La Confederació General del Treball (CGT), principal sindicat francès, eleva la xifra d’assistents a més de 800.000.

El lema de la mobilització, convocada per la CGT, era “Sous, carestia de la vida, serveis públics: ens unim tots”. La protesta neix després de setmanes de protestes d’estudiants de secundària per la manca de recursos, professorat i instal·lacions adequades. Estudiants, “armilles grogues”, activistes climàtics i agricultors s’hi han sumat.

A París, la manifestació ha començat a la plaça de la República, on ja des del matí hi havia hagut enfrontaments entre policia i manifestants. Els agents han desplegat un canó d’aigua, però finalment la marxa ha començat, tot i un cert retard respecte de l’hora prevista, les 14.00. La manifestació ha transcorregut amb relativa tranquil·litat fins a la plaça de Clichy, punt final de la marxa, amb unes 110.000 persones, segons el balanç oficial.

Disturbis, vehicles calcinats i ús de gasos lacrimògens han estat presents en altres punts de la ciutat, especialment en concentracions no autoritzades. Al districte X de París, un grup ha intentat entrar a l’ajuntament.

El Ministeri de l’Interior francès ha informat de, si més no, 272 detencions arreu del territori. Només a París, n’hi ha hagut 195 –entre les quals, tretze menors. Segons la fiscalia, la majoria de detencions són per participació en agrupaments amb finalitats violentes o danys –persones detingudes amb guants amb punys americans, armes blanques, explosius o amb la cara tapada– i actes de violència. Les autoritats, tanmateix, insisteixen que la gran majoria de manifestants s’han manifestat pacíficament.

Dissabte també s’han fet manifestacions a ciutats com Lió (20.000 manifestants) o Naoned (xifra similar) i Roazhon (10.000) a Bretanya, però el succés més greu ha estat l’incendi de l’ajuntament de la ciutat occitana de Limòtges, destruït després d’un atac incendari d’un grup d’encaputxats. La torre amb campanar del segle XVII s’ha esfondrat.

“No ho puc explicar, no és ximpleria: és odi. Odi a la bandera francesa, a les institucions, als professors de secundària, a la policia, i als càrrecs electes”, ha declarat el batlle de Limòtges, Guillaume Guérin, després d’aquest atac “lamentable” contra la “casa de tots els habitants de Limoges”.

Durant les protestes també hi ha hagut un assalt breu a l’ajuntament de Marsella i s’ha informat d’un incendi i un saqueig a l’oficina de turisme de la plaça Bellecour de Lió, atacada per encaputxats durant un quart d’hora. Han trencat els vidres i s’hi ha encès un foc.

També s’han enregistrat saqueigs a desenes de comerços del centre de Marsella, entre la prefectura i el Port Vell, tant de botigues de roba i luxe com una botiga d’Hermès, d’electrodomèstics, cosmètica, or i joieria, alimentació i fleques.

A la manifestació de Saint-Étienne, un manifestant ha resultat greument ferit i ha perdut una mà, segons fonts policíques citades per BFMTV. A Lille, un grup separat de la manifestació ha irromput a l’ajuntament.

Advertència del president Macron i resposta dels partits

El president francès, Emmanuel Macron, ha dit que els responsables dels disturbis “seran perseguits i castigats”. Ha insistit que “no hi ha lloc per a la violència a la nostra República”. “Els qui han fet destrosses, atacat prefectures, comerços i fins i tot ajuntaments seran perseguits i castigats”, ha dit en un missatge a les xarxes socials. Ha expressat suport a les “forces de l’ordre, garants del dret a manifestar-se”. “Ens mantindrem units davant aquells qui sembren el caos i impedeixen l’expressió pacífica de les reivindicacions”, ha afegit.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha advertit que, després dels “abusos”, “no ens deixarem intimidar”. Ha vinculat les protestes amb la proximitat de les eleccions presidencials de l’any vinent. “A qui pretén usar aquesta violència com a escalfament per a les eleccions presidencials, els dic clarament: no ens deixarem intimidar. Ningú no imposarà la seva agenda politica mitjançant la violència”, ha afirmat. Ha dit que les instruccions són clares: “prevenir abusos, protegir béns i persones, detenir els responsables i portar-los davant la justícia”.

Marine Le Pen, de la formació d’extrema dreta Reagrupament Nacional, considera que “les legítimes reivindicacions socials han estat novament segrestades per l’extrema esquerra i pels discursos dels diputats de Jean-Luc Mélenchon, que, legitimant la violència, cerquen dur el país al caos”. Ha dit també que, “on no hi ha policia, hi ha calma i bon ambient”, i ha acusat Mélenchon i l’esquerra de voler desacreditar qualsevol demanda social. Ha demanat una “mobilització real per a l’adquisició de poder, per impostos més baixos als combustibles i per llocs de treball amb salaris dignes”, i ha instat a donar suport a la seva candidatura, tot criticant el “feixisme roig” als carrers.

Des de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon ha remarcat que “on no hi ha policia, hi ha calma i bon humor”. “Sembla que l’objectiu d’aquesta estratègia de ‘llei i ordre’ és la confrontació. És lamentable. Per això, s’organitzen marxes espontànies per tot arreu per manifestar-se. I on no hi ha policia, hi ha calma i bon ambient”, ha declarat, condemnant la intervenció policíaca a la plaça de la República.

Mélenchon ha acusat Lecornu de “jugar a l’esgotament” i considera que l’únic que ha aconseguit és unir tota la joventut i els sindicats de treballadors. Ha citat també la revista satírica ‘Le Canard Enchaîné’, segons la qual el govern hauria donat ordres per desencadenar una “repressió salvatge”. Ha advertit que s’ha desfermat “una mobilització sense precedents al país”.

Segons una enquesta, gairebé set de cada deu francesos aproven la mobilització del 17 d’octubre contra l’augment del cost de la vida, després que la inflació hagi arribat al nivell més alt des de gener del 2024.