El monument franquista de Tortosa haurà de ser retirat en el termini d’un any

El monument franquista de Tortosa, situat al mig de l’Ebre, haurà de ser retirat en el termini d’un any d’ençà que entri en vigor la nova llei de memòria democràtica. Així ho estableix l’acord que han tancat PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP sobre el text, que és previst que arribi al ple del parlament la setmana que ve.

La llei obliga el departament competent en matèria de memòria democràtica a fer, durant aquest primer any, “tots els tràmits i treballs necessaris per a culminar la retirada” del monument. Els grups expliquen que s’ha fixat aquest termini perquè caldrà licitar els treballs i tenir en compte el cabal de l’Ebre per poder executar el desmuntatge. Per a la resta de simbologia franquista que encara hi ha a l’espai públic, la norma fixa un termini màxim de dos anys. També preveu de retirar distincions, honors i medalles concedits a persones vinculades al suport a la dictadura.

El monument de Tortosa ha estat durant anys objecte de controvèrsia política i de litigis judicials. Va ser inaugurat el 1966 per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la batalla de l’Ebre i continua dret al mig del riu, malgrat els intents de retirar-lo.

La Junta de Portaveus ha inclòs la votació final de la llei en el ple previst entre el 20 i el 22 d’octubre. Abans, dijous, el text haurà de superar la votació en comissió.

L’aprovació definitiva, però, encara es podria endarrerir si algun grup demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Cal que ho sol·licitin dos grups parlamentaris o un mínim de catorze diputats. Vox ja ha anunciat que no ho farà, mentre que el PP esperarà a l’aprovació en comissió abans de decidir-ho.

PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, que han negociat la norma en ponència, hi votaran a favor i han acordat de retirar les esmenes pròpies que no s’hagin incorporat al text final.

Multes de fins a 150.000 euros

La nova llei també crea un règim sancionador amb multes d’entre 200 i 150.000 euros, segons que les infraccions siguin lleus, greus o molt greus. Entre les conductes sancionables hi haurà l’enaltiment del franquisme, la celebració d’actes d’exaltació del cop d’estat del 1936 o de la dictadura, les expressions ofensives contra les víctimes i els danys causats en fosses, espais de memòria, rètols i més elements de senyalització.

Obrir una fossa comuna sense autorització o fer actes d’enaltiment del franquisme podrà ser considerat una infracció molt greu. La norma fonamenta aquestes sancions en la protecció de la dignitat de les víctimes, atès que aquestes conductes no són tipificades com a delicte al codi penal.

Una comissió pel dret a la veritat

La llei també preveu de crear una comissió tècnica de memòria democràtica, que s’haurà de constituir en un termini de sis mesos i disposarà de dos anys per elaborar-ne les conclusions.

Serà un organisme temporal, independent, extrajudicial i de caràcter acadèmic que haurà d’investigar les violacions dels drets humans perpetrades durant la guerra de 1936-1939 i la dictadura franquista. Podrà recollir testimonis, documents i més informació per elaborar recomanacions destinades a reparar les víctimes i evitar que aquestes vulneracions es repeteixin.

La norma també crea una oficina de suport a les víctimes, amb l’objectiu de donar-li un marc legal estable independentment del govern de torn. A més, reconeix específicament les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer i el poble gitano com a víctima de la repressió franquista.

L’àmbit temporal de la llei va del 14 d’abril de 1931, data de proclamació de la República, fins al 1980, quan es van fer les primeres eleccions al Parlament restablert. El text deixa oberta la possibilitat d’una futura legislació específica sobre víctimes de la repressió posterior a aquesta data.

La prefectura de la Via Laietana, espai de memòria

Junts i la CUP també han aconseguit que la llei inclogui una disposició sobre la prefectura de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona, un dels principals centres de repressió i tortures durant el franquisme.

El text insta el govern a reclamar a l’executiu espanyol, que n’és el titular, que l’edifici es converteixi en un espai de memòria, d’acord amb els pronunciaments que el parlament ja ha aprovat aquests darrers anys.

La nova norma vol reunir en un únic text les diferents lleis aprovades fins ara en matèria de memòria: la llei del Memorial Democràtic, del 2007; la llei de fosses, del 2009, i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, del 2017. El projecte ja havia estat impulsat durant el govern de Pere Aragonès, però va decaure amb l’avançament de les eleccions del 2024.