L’Audiència espanyola envia a la presó sense fiança dos detinguts bascs investigats per terrorisme

El jutge de l’Audiència espanyola Antonio Piña ha ordenat l’ingrés a presó provisional, comunicada i sense fiança, d’Aratz Bilbao i Malen Grünig, els dos independentistes detinguts dissabte a Irun (Guipúscoa) acusats de delictes de terrorisme. El magistrat ha acceptat la petició de la fiscalia, que els atribueix possibles delictes relacionats amb la integració en una organització terrorista, la tinença i fabricació d’armes i explosius i alteracions de l’ordre públic.

Tots dos han comparegut davant l’Audiència espanyola, després d’haver-se presentat voluntàriament dissabte a la comissaria de l’Ertzaintza d’Irun, acompanyats d’un advocat. Les defenses s’han oposat a l’empresonament i han demanat la llibertat provisional o l’adopció de mesures cautelars menys restrictives.

La investigació es va originar el 26 de setembre, quan agents de l’Ertzaintza van aturar un vehicle en un control d’alcohol i drogues a Eskoriatza (Guipúscoa). Al cotxe hi viatjaven els dos investigats i un ciutadà irlandès, Naoise O’Conarain, que no va ser detingut. Segons les informacions publicades per alguns mitjans espanyols, actualment és en parador desconegut. No consta que l’Audiència espanyola hagi dictat cap ordre de detenció contra ell. Segons les interlocutòries judicials, els agents van trobar en una motxilla de Bilbao documentació sobre membres de la Guàrdia Civil i d’uns altres cossos policíacs, anotacions de matrícules de vehicles i plànols que podrien assenyalar la ubicació d’antics amagatalls d’ETA. També es van intervenir documents i dispositius d’emmagatzematge, alguns dels quals xifrats.

El jutge sosté que entre els documents examinats hi ha fotografies de presumptes entrenaments per a cometre accions violentes, imatges amb banderes d’ETA i una còpia del contingut del telèfon d’un agent de la policia espanyola. En una bossa atribuïda a Grünig també es van trobar dos aparells de comunicació per satèl·lit que permeten d’intercanviar missatges xifrats sense cobertura de telefonia mòbil. Les interlocutòries, tanmateix, no acrediten que s’hagin trobat armes o explosius. La investigació fa referència a documentació sobre possibles amagatalls, però no confirma que s’hi hagi localitzat material d’aquesta mena.

La portaveu del govern basc, Maria Ubarretxena, ha explicat que l’executiu d’Imanol Pradales ha mantingut informat el govern espanyol durant tota la investigació. També ha precisat que entre la documentació intervinguda no hi havia dades de l’Ertzaintza ni dels seus agents, tot i que ha confirmat que s’havia trobat informació sobre possibles amagatalls. Així mateix, ha fet una crida a continuar avançant cap a la pau i la convivència.

El jutge vincula els investigats amb Jardun

El magistrat relaciona els dos investigats amb Jardun Koordinadora, una coordinadora independentista i socialista integrada per les organitzacions Jarki i Aske. Segons la resolució, Bilbao hauria tingut un paper destacat en la creació i el desenvolupament de Jarki, amb responsabilitats organitzatives i de captació de militants. Pel que fa a Grünig, el jutge la considera una militant activa de l’organització i li atribueix la participació en diversos incidents violents.

Tanmateix, Jardun ha negat que els detinguts tinguin cap vinculació amb la coordinadora. Aske, una de les organitzacions que la integren, ha denunciat que les detencions s’han utilitzat per a impulsar una campanya de criminalització contra el moviment. L’entitat també ha expressat la solidaritat amb els detinguts i les seves famílies.

Jardun és una coordinadora que reivindica la independència i el socialisme per al País Basc. Aske centra l’activitat en la reivindicació de l’amnistia i en la denúncia de la repressió, mentre que Jarki es defineix com una organització revolucionària independentista i socialista.

El jutge justifica la presó provisional per la gravetat dels delictes investigats i per la necessitat d’assegurar la presència dels encausats durant el procediment. També considera que hi ha risc de reiteració delictiva i que, atès que la investigació es troba en una fase inicial, podrien influir sobre les proves. Les defenses poden recórrer contra les resolucions.

Otegi descarta el retorn de la violència armada i demana prudència

El secretari general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha demanat prudència davant les informacions publicades sobre el cas i ha descartat rotundament la possibilitat que es reprengui la violència armada al País Basc. En una entrevista a Herri Irratia, ha assegurat que no dóna “ni un 0,1% de possibilitats” a aquesta hipòtesi.

Otegi ha advertit que hi ha «molta especulació» sobre les detencions i ha explicat que EH Bildu no en farà cap valoració política fins que no disposi de més informació. També ha alertat que alguns sectors podrien aprofitar els fets de manera desmesurada en plena precampanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Les declaracions coincideixen amb el quinzè aniversari de l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA, el 20 d’octubre de 2011, tres dies després de la Conferència de Pau d’Aiete.

“ETA va complir la seva paraula. No sé si hi ha nostàlgics del passat, però nosaltres no ho som”, ha afirmat Otegi, que ha contraposat aquesta posició amb la dels qui, segons que ha dit, reivindiquen el franquisme. El dirigent d’EH Bildu també ha reivindicat la contribució de l’esquerra independentista basca al procés de pau. “A Aiete vam demostrar que estàvem disposats a treballar per la pau i la convivència”, ha dit. Tanmateix, ha remarcat que el conflicte polític continua sense resoldre’s, perquè els ciutadans bascs encara no poden decidir lliurement el seu futur.

Per la seva banda, el PNB ha publicat una declaració amb motiu dels quinze anys del final de l’activitat armada d’ETA en què reivindica un País Basc sense violència i demana d’evitar qualsevol retrocés en el procés de pau. El partit també ha expressat preocupació per les detencions i ha insistit en la necessitat de preservar la memòria de les víctimes.

Mentrestant, l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) han sol·licitat de personar-se com a acusació popular en la causa que instrueix l’Audiència espanyola.