Arriba el PISA 2025, marcat per una taxa d’exclusió que desvirtua el resultat de Catalunya

Demà dimarts al matí, el mateix dia que comença el curs escolar amb vaga, es publiquen els resultats de les proves PISA 2025, però Catalunya ho viurà amb una situació insòlita: les dades no es podran comparar amb les de la resta d’indrets del país ni amb les de les edicions anteriors de l’estudi.

El motiu? Una incidència en la mostra d’alumnes participants. El percentatge d’estudiants exclosos de les proves va arribar al 23,2%, molt per sobre del 5% aproximat que estableix l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) com a límit per garantir-ne la representativitat. Això el govern ho sabia com a mínim des del març d’enguany, però no va sortir a la llum fins a finals de juliol.

El Ministeri d’Educació espanyol diu que ja va avisar molt abans la Generalitat de les incidències que l’OCDE havia detectat a les proves PISA 2025. L’avís va arribar l’abril de l’any passat, quan les proves ja havien començat, perquè l’estat espanyol havia rebut una comunicació de l’empresa responsable d’aplicar les proves per encàrrec de l’organització.

El nyap de PISA (Programme for International Student Assessment) ha afegit més llenya al foc en un sector prou caldejat pel malestar dels docents amb el Departament d’Educació. Els sindicats van reaccionar amb contundència a l’escàndol i van refusar que Educació ho presentés com una simple “incidència tècnica”. Ho van qualificar de desgavell i la USTEC, el sindicat majoritari, va considerar que fou una “fallada d’estructura”. La CGT va qualificar el cas de “l’enèssima pífia del PSC” i va acusar la consellera d’Educació, Esther Niubó, de voler “penjar el mort a un tècnic”. En l’àmbit polític, Junts, PP i CUP van reclamar la dimissió de Niubó. ERC i els Comuns, en canvi, van reclamar explicacions

La consellera Niubó s’ha espolsat les responsabilitats de l’escàndol amb PISA d’un bon començament. Després d’haver assenyalat els centres educatius, Niubó ha acabat obrint tres expedients disciplinaris —dos per una possible falta greu i un per una possible falta lleu— i ha destituït la seva mà dreta, la secretària general del departament, Teresa Sambola, ara substituïda per Marta Clari. La consellera Niubó ha admès que hi va haver “errors d’interpretació, de supervisió i amb mancances de transmissió important en l’organització”.

Com s’hauran de llegir els resultats PISA d’enguany?

Els resultats de PISA 2025 de Catalunya no es podran llegir de la mateixa manera com s’ha fet en les edicions anteriors. La incidència detectada en la mostra d’alumnes fa que les dades no siguin comparables ni amb les de la resta de territoris ni amb els resultats de Catalunya del 2022.

El problema és el percentatge d’alumnes exclosos de la prova: un 23,2% de mitjana, quan l’OCDE estableix aproximadament en un 5% el màxim recomanable perquè una mostra mantingui la representativitat estatística.

L’excepció és Catalunya. Al País Valencià i a les Illes els resultats sí que seran vàlids. El Principat també tindrà una puntuació, però la dada anirà acompanyada d’una nota tècnica que advertirà de les seves limitacions. Per tant, no es podrà afirmar amb rigor que Catalunya ha millorat o empitjorat resultats respecte del PISA 2022, ni situar-la en un rànquing comparable amb la resta de territoris.

Dit d’una altra manera: demà se sabrà una puntuació dels alumnes del Principat, però no podrà utilitzar-se per acabar d’analitzar amb prou exactitud l’estat actual de l’educació. L’anterior informe, el PISA 2022, va ser una bona patacada Els resultats, publicats el desembre del 2023, van situar Catalunya a la cua de l’estat espanyol en les tres competències analitzades.

L’origen del fiasco

Segons la investigació interna del Departament d’Educació, l’origen de la incidència se situa l’11 de març de 2025, poc abans que comencessin les proves PISA. Aquell dia, el Consell Superior d’Avaluació va fer una sessió presencial amb els centres educatius seleccionats per participar-hi.

En aquella sessió es van traslladar als centres els criteris d’exclusió proporcionats per l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE), dependent del Ministeri d’Educació espanyol. El problema, segons Niubó, és que la informació era incompleta: no hi constava el límit aproximat del 5% d’alumnes exclosos que recomana l’OCDE per garantir la representativitat de la mostra.

Les proves van començar amb aquests criteris. I el 9 d’abril, quan encara no s’havien administrat a tots els centres, l’INEE va comunicar al Consell Superior d’Avaluació que Catalunya acumulava una taxa d’exclusió d’alumnes superior a la d’altres comunitats i per sobre del que establia la metodologia internacional.

L’organisme espanyol va demanar que es recordés als centres que només s’havia d’excloure els alumnes als quals fos “absolutament impossible” comprendre les proves o fer-les en les condicions requerides.

Segons la investigació del Departament, però, no ha quedat acreditat que aquesta advertència arribés als centres. Tampoc que s’activessin mecanismes específics de seguiment o correcció, malgrat que encara hi havia escoles i instituts pendents de fer les proves. L’INEE va reiterar els advertiments durant les setmanes següents, però tampoc no consta que es prenguessin mesures per corregir la situació. Finalment, només cinc dels 51 centres de la mostra van complir la taxa d’exempció establerta per l’OCDE.

La patacada de l’any 2022

Les proves PISA (Programme for International Student Assessment) es fan cada tres anys. El resultat de les de l’any 2022, anunciat el desembre de 2023, va certificar  una patacada en el nivell educatiu de Catalunya, que passà a la cua del conjunt del país en totes les competències analitzades. Aleshores, el nivell més baix fou el de la comprensió lectora (462 punts), per sota del de les Illes (472) i del País Valencià (482).

En un primer moment, el govern del president Pere Aragonès va atribuir els mals resultats a una “sobrerepresentació” dels alumnes immigrants a les proves. Poc després, el Departament d’Educació, pilotat per la consellera Anna Simó, va rectificar. “En les converses s’ha aclarit la qualitat de la mostra PISA. Les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra han estat aclarides i s’han pogut descartar tots els dubtes sobre la representativitat de la mostra respecte de la realitat social”, van dir fonts d’Educació.