El TC rebutja el recurs del Defensor del Poble contra la suspensió de la “llei de néts”

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit, per una àmplia majoria, de no admetre a tràmit el recurs del Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret de vot a les eleccions espanyoles del 29 de novembre dels ciutadans que han obtingut la nacionalitat per la coneguda com a “llei de néts” i que no acreditin que són descendents d’exiliats.

El ple del tribunal ha pres la decisió avui, segons que han informat fonts jurídiques a Europa Press. El Defensor del Poble havia presentat el recurs d’empara la setmana passada i reclamava que, per una situació d’“urgència excepcional”, s’anul·lessin immediatament les resolucions del Suprem que, al setembre i a l’octubre, havien ratificat la suspensió cautelar del vot.

L’organisme que presideix Ángel Gabilondo també demanava que el Constitucional ordenés a la Junta Electoral espanyola de mantenir la inscripció dels ciutadans residents a l’estranger en el cens electoral de residents absents (CERA), tal com era abans de les resolucions del Suprem, perquè poguessin votar a les eleccions vinents.

El Defensor del Poble advertia que la proximitat de les eleccions del 29 de novembre feia imprescindible una decisió immediata, atès que el procediment electoral inclou terminis que, una vegada exhaurits, impedirien d’exercir el dret de vot als afectats.

Més de 160.000 ciutadans afectats

Segons el recurs, la decisió del Suprem vulnera els drets fonamentals a la igualtat, a la participació en els afers públics i a la tutela judicial efectiva. El Defensor del Poble sostenia que l’objectiu era restablir el dret de vot de més de 160.000 ciutadans espanyols i evitar limitacions no previstes en la legislació electoral.

L’organisme defensava que el vincle entre la nacionalitat espanyola i el dret de vot és “indissoluble” i considerava especialment problemàtica la possibilitat de privar un ciutadà d’aquest dret, temporalment o definitivament. Recordava que, tot i que en determinats casos es pot perdre la nacionalitat espanyola —però no la d’origen, segons la Constitució—, cap ciutadà no pot perdre el dret de vot mentre conservi la nacionalitat. De fet, assenyalava que el codi penal espanyol tan sols preveu la privació del sufragi passiu, és a dir, el dret de ser elegit, però no del sufragi actiu, el dret de votar.

Finalment, el Defensor del Poble insistia que la suspensió cautelar tenia conseqüències especialment greus amb unes eleccions convocades, perquè els terminis del procediment electoral feien pràcticament impossible que els afectats poguessin votar si no s’aixecava immediatament la mesura.