Els treballadors d’IB3 comencen una vaga indefinida després d’haver rebutjat una proposta de relacions laborals amb sous més baixos

Els treballadors d’IB3 comencen avui una vaga indefinida per a exigir la integració completa a l’ens públic i la regularització de les condicions laborals i salarials. El col·lectiu, que agrupa més de tres-cents treballadors dels serveis informatius i de l’àrea tècnica, denuncia que, gairebé quatre anys després d’haver passat a formar part de l’empresa pública, continua en una situació provisional, sense una relació de llocs de treball (RLT) definitiva ni un conveni col·lectiu que unifiqui les condicions de la plantilla.
La darrera reunió –feta ahir– al Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), en què van participar l’EPRTVIB (IB3), Funció Pública i el comitè d’empresa, va acabar sense acord. Segons que va comunicar el comitè, la proposta de relació de llocs de feina presentada era insuficient perquè no aportava la documentació necessària per a analitzar-la i insatisfactòria quant a les retribucions. De fet, preveu sous fins i tot inferiors als que cobren actualment els treballadors.
“Continuem en uns llimbs administratius i no en sortim”, explica a VilaWeb Mercè Valero, membre del comitè d’empresa i presidenta suplent. Segons que denuncia, la internalització, que va començar el febrer del 2023, havia de servir per a posar fi a la precarietat dels treballadors subcontractats, però el procés ha quedat encallat i no s’ha traduït en la plena equiparació amb la resta de la plantilla d’IB3.
Abans de la internalització, bona part dels serveis de la radiotelevisió pública balear funcionaven amb personal subcontractat. En el cas dels informatius, els periodistes havien passat per quatre empreses o cinc, amb contractes que es renovaven mitjançant licitacions. La internalització va incorporar més de tres-cents treballadors a l’ens públic i la plantilla va passar d’unes cent persones a unes quatre-centes. Però, segons Valero, el canvi de titularitat de les nòmines no ha anat acompanyat de la unificació de les condicions laborals: “L’única cosa que han fet és que ara la nòmina ens la paga IB3, però ens han mantingut les condicions d’abans.” Això vol dir que cada treballador continua arrossegant les condicions, els pactes i les compensacions que tenia amb l’empresa subcontractista anterior.
Sous mínims i desigualtats dins IB3
Un dels principals problemes, segons Valero, és que els treballadors cobren actualment el mínim establert per l’administració per a cada grup professional, sense que es reconeguin adequadament les particularitats de les feines que fan. Aquest mínim, denuncia, acaba incloent conceptes com ara els torns rotatius i el treball nocturn, sense una compensació ajustada a les condicions reals de la feina.
Valero també recorda que les Illes tenen un cost de vida especialment elevat i que els sous d’IB3 se situen entre els més baixos de les radiotelevisions públiques de l’estat espanyol, a un nivell semblant al d’Extremadura, Múrcia, l’Aragó i Astúries. “No podem viure amb segons quins sous”, diu.
A les diferències salarials, s’hi afegeix una altra desigualtat relacionada amb la carrera professional. Els treballadors internalitzats cobren l’antiguitat que els correspon, però no els reconeixen els anys que havien treballat a les empreses subcontractistes a l’hora de calcular la carrera professional. Això els situa en desavantatge respecte dels treballadors que ja formaven part d’IB3.
Valero estableix una distinció entre aquests dos conceptes: l’antiguitat es reconeix automàticament amb el pas dels anys i, en canvi, la carrera professional valora l’experiència, la formació i la progressió dins l’organització. El resultat és que, malgrat haver acumulat anys d’experiència en els serveis informatius i tècnics de la radiotelevisió, els treballadors internalitzats no poden fer valer tota aquesta trajectòria.
A més, la incorporació al sector públic també els ha portat noves obligacions, com ara el règim d’incompatibilitats, que els limita la possibilitat de tenir una altra feina, en un context d’un elevat cost de vida i uns sous que, segons que apunta, no són suficients per a viure a les Illes. “Comissions Obreres va fer un estudi per a saber quant hauria de cobrar una persona per viure amb dignitat a les Illes. A Eivissa, per exemple, una persona hauria de cobrar quatre mil euros. Quatre mil euros! Hi ha personal tècnic que cobra 1.800 euros el mes en catorze pagues. És lamentable”, explica.
Un acord del 2024 que no es va validar
El conflicte s’arrossega d’ençà de la internalització del febrer del 2023. Durant aquest temps, el comitè d’empresa ha obert unes quantes negociacions per a aconseguir la plena integració dels treballadors, que s’hauria de concretar en dos documents: una relació de llocs de feina i un conveni col·lectiu propi. El 2024, el comitè d’empresa i la direcció d’IB3 van arribar a un acord per a resoldre la situació, però el govern no el va validar i el procés va quedar aturat. “Denunciem aquesta inacció, aquest no voler reconèixer uns acords signats entre el comitè i l’empresa”, explica Valero, que lamenta que ara hagin de tornar a negociar qüestions que ja havia costat molt de temps de tancar.
La relació de llocs de feina és un document fonamental que defineix cada plaça, les funcions que té assignades, els requisits per a ocupar-la i la retribució corresponent. Segons Valero, també ha de servir per a valorar les particularitats de les feines que es fan en una radiotelevisió, que no sempre encaixen en les categories i els complements prevists per l’administració pública. La dificultat és que els treballadors provenen d’unes quantes empreses subcontractistes i, per tant, tenen complements i compensacions molt diversos. Alhora, el conveni col·lectiu ha de regular les condicions laborals comunes i incorporar qüestions amb repercussió econòmica. Però no es pot tancar sense tenir definida abans la relació de llocs de feina, perquè les retribucions que s’hi estableixin condicionaran bona part de la negociació.
Les negociacions del nou conveni van començar a l’abril i, segons que explica Valero, la previsió inicial era de tenir-lo tot tancat al novembre o al desembre. Però el procés no ha avançat al ritme previst i, ara mateix, encara hi ha moltes qüestions en l’aire.
El govern diu que ara hi ha voluntat política
La representant del comitè considera que el blocatge actual és, sobretot, una qüestió de voluntat política. Fins ara, denuncia, els governs s’han anat passant les responsabilitats: l’executiu actual del PP i Vox atribueix el problema al procés d’internalització impulsat pel govern anterior del PSOE. Els treballadors, mentrestant, continuen sense una solució definitiva. És per això que Valero es mostra escèptica després de “tantes promeses incomplertes”: “Estem molt escarmentats de falses promeses i de solucions que no arriben a port.” També adverteix que no acceptaran qualsevol document per posar fi al conflicte. Si la relació de llocs de feina manté tothom cobrant els mínims actuals, no hi estaran d’acord: “Volem una RLT justa, digna i adequada a allò que nosaltres fem.”
La proposta presentada al TAMIB sembla confirmar els recels del comitè. Segons un comunicat dels treballadors presentat ahir, el document no inclou la informació necessària per a poder-lo analitzar i, a més, proposa retribucions inferiors a les actuals.
Aturades cada dimarts, dijous i diumenge
La vaga indefinida comença avui amb una aturada coincidint amb el debat electoral que fa IB3 a la nit. A partir de demà, les aturades es repetiran cada dimarts, dijous i diumenge, en torns diferents. Concretament, les primeres aturades seran avui, de 12.00 a 14.00 i de 21.00 a 23.00; dimarts, de 12.00 a 14.00; dijous, de 18.30 a 20.30; i diumenge, de 12.00 a 14.00.
El comitè ha optat per distribuir la mobilització durant la setmana perquè considera que el conflicte pot ser llarg i que els treballadors no es poden permetre aturades de vint-i-quatre hores, que afectarien directament la nòmina. I, d’una altra banda, “un sol dia de vaga no solucionaria res”, considera Valero.
La convocatòria coincideix amb moments d’especial importància informativa, com el debat electoral d’avui a la nit i la cobertura de les eleccions espanyoles. Tanmateix, els serveis mínims poden limitar considerablement l’efecte de les aturades. De fet, quan es va fer l’entrevista, el comitè acabava de rebre la proposta de serveis mínims i hi preparava al·legacions perquè els considerava abusius.
Valero explica que, fins i tot en cas que els serveis mínims siguin elevats, els treballadors volen fer visible el conflicte. A la televisió, preveuen de mostrar cartells informant de la vaga, i a la ràdio s’anunciarà cada quinze minuts que hi ha una convocatòria indefinida. També preparen accions de protesta a l’exterior de les instal·lacions i en actes públics amb presència de representants polítics.
La representant dels treballadors admet que les limitacions dels serveis mínims faran que l’impacte de la vaga sigui reduït en determinats moments, però defensa que la coincidència amb aquests esdeveniments és una oportunitat per a fer sentir aquestes reivindicacions.
“No demanem res d’extraordinari”
Els treballadors també han aprofitat actes públics per a donar a conèixer la situació. A Inca, durant el Dijous Bo, van repartir fulls informatius i van fer visible la protesta en presència de representants polítics, entre els quals hi havia la presidenta del govern, Marga Prohens, i Francina Armengol, presidenta del congrés espanyol.
[VÍDEO] Treballadors d’IB3 protesten contra Prohens en un acte del Dijous Bo
La proximitat de les eleccions autonòmiques, previstes per al maig, també preocupa el col·lectiu. Temen que, si no s’arriba a una solució abans que comenci la pre-campanya, el conflicte es tornarà a paralitzar. “No demanem res d’extraordinari. Demanem que la nostra situació es normalitzi i sigui digna, com hauria d’haver estat d’ençà del primer dia que ens van internalitzar”, conclou Valero.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.