Israel, al punt de col·lapse

Hi ha dos gràfics que il·lustren per si sols per què Israel s’encamina cap al punt de col·lapse. Un punt de no retorn que pot desembocar en “la fi del país” per manca de soldats. Si Israel no vigila, es quedarà sense militars, i els exèrcits enemics tindran l’entrada fàcil. Aquests gràfics no parlen de la guerra a Gaza ni de les fronteres d’Israel. Són gràfics que parlen bàsicament de demografia israeliana. Són gràfics fets per Dan Ben-David i la Shoresh Institution for Socioeconomic Research.

Fa dècades que aquest veterà economista és en uns quants consells assessors d’uns quants governs i coneix personalment bona part dels actors acadèmics i polítics del país. Aquests dies mira de fer que aquests gràfics formin part del debat de les eleccions israelianes de final d’octubre. Segons que explica ell, de manera convincent, Israel o es posa les piles o desapareix.

Per entendre aquests gràfics, solament cal entendre dues coses abans. En primer lloc, a Israel la població haredim –els ultrareligiosos– té el dret de no fer el servei militar ni anar a la guerra. I l’exerceixen. No van a la guerra. I punt. En segon lloc, els haredim, de grans, tenen el dret de rebre diners de l’estat si estudien la Bíblia. De petits, van a escoles on no ensenyen matemàtiques, història, anglès, ciència, dret, democràcia… Fan la Bíblia. De grans, la meitat dels homes reben sous per haver continuat estudiant-la. A la majoria de cases les dones són les qui aporten els diners.

Passem als gràfics.

El primer gràfic mostra a quina de les quatre escoles van avui els nens de sis anys a Israel. El 25% dels nens va a escoles haredim. És a dir, una quarta part dels nens del país no aprèn matemàtiques. El 23%, a escoles en àrab. El 17%, a escoles molt religioses on, tot i separar per gènere sovint, sí que s’hi ensenya ciència. I el 35%, a escoles laiques.

Doncs el drama d’Israel no és solament que els nens haredim no aprenguin matemàtiques, sinó que els nens seculars, en proves PISA, siguin superats pel 57% dels països de l’OCDE. Els religiosos, pel 80%. I els àrabs, encara pitjor. Per això Ben-David diu que avui dia la majoria dels nens a Israel rep una educació pròpia de països del tercer món. En el cas de Jerusalem, ho tenim així: el 41% dels nens a primària són haredim; el 37%, àrabs; el 9%, seculars; i l’11% són de les escoles molt religioses.

El següent gràfic mostra dos exemples del creixement dels haredim. És a dir, del creixement de la gent que no anirà a l’exèrcit. Avui solament el 9% de la població israeliana és haredim, però si solament ens fixem en els nens de sis anys, els haredim són el 22%. I l’any 2065 seran més de la meitat dels nens. Hi ha ciutats que, fa vint-i-cinc anys, tenien el 0% de nens haredim, i avui en tenen el 77%. Les dones haredim tenen gairebé set fills de mitjana. Els laics no arriben a 2 fills. Les musulmanes no arriben a 3 fills. El futur d’Israel és que la minoria haredim serà la majoria. Et pots mirar les eleccions d’Israel d’ençà dels segrests dels avions. I te les pots mirar per mitjà de les aules.

Netanyahu, en el seu govern d’extrema dreta, té els partits ultrareligiosos dins, que són els que, de moment, han aconseguit de no anar a l’exèrcit i de viure de l’estudi de la Bíblia. Fa dècades que tenen aquests privilegis. No és d’ara. Impressiona, al país, visitar aquestes ciutats, moltes de les quals són als afores, on viuen en blocs de pisos immensos, amb sous minsos i vestits de negre. Economistes com Dan Ben-David consideren que el col·lapse de la societat israeliana vindrà ara més per aquí que no pas per cap altra banda, sobretot per una qüestió demogràfica.