La regularització d’estrangers, protagonista del mercat laboral

“Hem superat la xifra de més de 22,5 milions afiliats en la sèrie diària al llarg de la meitat del mes, la qual cosa és un bon termòmetre per a mesurar la consistència de la creació d’ocupació. Des de començament d’any hem anat superant rècords, mes rere mes”, explicava aquest matí, Elma Saiz, ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola. Es referia a les dades del mercat laboral del setembre que s’han publicat aquest matí. De l’optimisme de les seves declaracions, poca cosa a dir.

Mentrestant, a Catalunya, el secretari de Treball, Paco Ramos, també es mostrava molt content quan assegurava: “Superar els 4 milions d’afiliacions a la Seguretat Social confirma la solidesa del nostre mercat de treball, liderem la creació d’ocupació a l’estat. Com a govern, valorem positivament la dinàmica econòmica dels darrers mesos i continuarem definint polítiques per avançar en la prosperitat compartida.”

Aquesta és, doncs, la posició oficial sobre l’evolució del mercat de treball durant el setembre. No negaré que les dades d’afiliació han estat bones, però les de la desocupació no ho han estat pas tant. A més, si grates una mica la superfície de les dades i escoltes les queixes de molts empresaris, sobre el fet que no troben gent, t’adones que no millora una de les principals tensions del mercat laboral, que ja fa molt de temps que dura.

El fet és que, mentre milers de persones continuen desocupades, sectors com la logística, el transport, la tecnologia, la construcció, la indústria especialitzada o les activitats sociosanitàries, per esmentar-ne alguns, troben dificultats per a cobrir vacants. Reduir aquesta escletxa hauria de ser la prioritat per a les autoritats, si volen mantenir el creixement de l’ocupació i millorar la productivitat de les empreses.

De les estatístiques de Catalunya al setembre, a parer meu, destaca l’augment que registra la desocupació. “A diferència del que ha estat habitual en els mesos de setembre des del 2023, enguany la desocupació ha augmentat d’un 0,2%. En termes absoluts, això suposa 604 persones més que a l’agost”, diu la nota de l’Observatori de Treball.

Sobre aquesta xifra cal dir dues coses. Per una banda, que és molt baixa, però que puja per segon mes consecutiu. D’aquesta manera, trenca una sèrie de seixanta-dos mesos en què no deixava de baixar, en termes interanuals, concretament d’ençà del maig del 2021. I, per una altra, que la pujada es deu, sobretot, als 4.700 desocupats que no tenien feina anterior. Cal pensar que una bona part d’aquests desocupats deuen ser estrangers recentment regularitzats que no han trobat feina encara i que fa pocs dies que estan apuntats a les llistes dels desocupats. Fixem-nos que, si no fos per aquesta situació especial, la desocupació hauria continuat baixant a Catalunya, com ho ha fet al conjunt de l’estat espanyol. En realitat, la quarta part dels desocupats sense feina anterior de tot l’estat estan registrats a Catalunya.

Però, el resultat, malgrat això, segons el secretari de Pimec, Josep Ginesta, no ha estat suficient. En conferència de premsa ha afirmat: “Constatem que hauria estat una reducció molt petita respecte de l’habitual, i per tant s’observa un cert estancament de les sortides de la desocupació registrada, fet pel qual cal millorar les polítiques d’ocupació.”

Hi ha dos aspectes que no es poden deixar passar per alt. Per una banda, el col·lectiu dels desocupats menors de vint-i-cinc anys, que suma 24.000 joves, evoluciona pitjor que el conjunt de la població, en termes intermensuals i interanuals, amb un augment molt més elevat que no pas el del conjunt general. I, per una altra, no es pot oblidar que el 46% dels desocupats continuen acumulant més d’un any sense feina.

Quant a la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya, durant el mes de setembre se situa més enllà dels quatre milions, la qual cosa significa un nou rècord en un mes de setembre. L’afiliació ha augmentat d’un 1% sobre el mes anterior, amb 38.014 afiliacions més. En realitat, el setembre sempre es caracteritza per presentar increments, protagonitzats fonamentalment pel sector de l’educació, però cal destacar que el d’enguany és el més intens d’aquests darrers anys.

M’ha cridat l’atenció el fet que, territorialment, la de Barcelona sigui l’única demarcació on augmenta (+2%), amb 58.037 afiliacions més respecte del mes d’agost. A les altres tres demarcacions, ha disminuït: a la demarcació de Girona ha caigut d’un 2,9%, a la de Lleida, d’un 2,3% i a la de Tarragona, d’un 0,8%. El turisme en pot ser una explicació.

De totes maneres, el més rellevant, del meu punt de vista, és que el nombre de nous afiliats a Catalunya ha representat el 41% del conjunt estatal. Cal suposar que aquí també ha jugat a favor d’aquesta xifra el nombre d’estrangers que han trobat feina o han regularitzat la seva situació laboral recentment.

Una nota de Funcas explica que, a escala estatal, el creixement intertrimestral de l’afiliació en el tercer trimestre va ser de l’1,2%, enfront del 0,9% del trimestre anterior, la qual cosa ve distorsionada pel procés de regularització d’estrangers. “No és possible saber quants dels estrangers regularitzats treballaven prèviament de manera irregular, ni quants han començat a treballar amb posterioritat al procés, la qual cosa ens impedeix saber a quant ascendeix la creació real de noves ocupacions i, per tant, valorar la tendència actual del mercat laboral. No obstant això, l’evolució dels treballadors nacionals, que sofreix un alentiment en el tercer trimestre, podria interpretar-se com un indicador de l’evolució subjacent del mercat laboral”, ha explicat avui Maria Jesús Fernández, economista sènior de Funcas.

Els treballadors estrangers, sense dubte, són aquest mes en el punt de mira de tots els analistes laborals. Així, Ginesta ha destacat: “Les dades de l’atur i d’afiliació mostren l’impacte positiu al mercat de treball del procés de regularització de persones estrangeres, tot i que detectem punts de millora”, en referència a les vacants pendents de cobrir a les empreses, entre més qüestions relatives al nostre mercat de treball.

Per la seva banda, la directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, ha fet una anàlisi de les xifres en relació amb una sèrie de paràmetres. Ha fet èmfasi en les diferències entre les persones amb qualificació professional i les que només compten amb estudis primaris. També ha insistit en la necessitat de reforçar i agilitar processos com l’homologació de titulacions, l’acreditació de competències i la formació, a més dels mecanismes d’orientació i d’intermediació per a una millor connexió entre les vacants pendents de cobrir a les empreses i les persones en situació d’atur.

En definitiva, l’entrada en massa d’estrangers recentment regularitzats al mercat laboral fa que sigui molt difícil de fer una anàlisi acurada de quina és la tendència real. Les dades de setembre, que, aparentment, són positives, no ho permeten de fer seriosament. Caldrà deixar passar un temps fins que es normalitzi aquesta anomalia per a calibrar quin és l’estat real de l’evolució de la feina a casa nostra.