El CGPJ espanyol arxiva les queixes de Pradas i Argüeso contra la jutgessa que investiga la gota freda

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha arxivat les queixes contra la jutgessa que instrueix la causa per la gota freda del 29 d’octubre de 2024. El CGPJ considera invàlid l’enregistrament fet al marit de la magistrada, també jutge, i conclou que no hi ha proves prou sòlides.

L’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en el procediment, va presentar una primera queixa ara fa un any i posteriorment la va ampliar dues vegades. L’ex-número dos de Pradas i ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, s’hi va adherir.

Arran de les queixes, el promotor de l’acció disciplinària del CGPJ va obrir diligències informatives i recentment havia proposat d’arxivar-les.

La defensa de Pradas qüestionava la manera com la magistrada conduïa la instrucció i sostenia que el seu dret de defensa era greument afectat. L’advocat de l’ex-consellera denunciava irregularitats que, segons ell, vulneraven drets fonamentals de les parts i posaven en qüestió l’equitat del procediment.

En concret, es referia a resolucions judicials que contenen afirmacions categòriques sense base probatòria suficient i a l’ús d’informacions periodístiques no contrastades com a base de resolucions judicials.

La Comissió Permanent del CGPJ ha fet seva la proposta del promotor de l’acció disciplinària i ha acordat d’arxivar la diligència informativa oberta arran de les queixes contra la titular de la plaça número 3 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja, que instrueix la causa.

L’acord descarta que hi hagi proves amb el grau de solidesa i certesa necessari per a considerar demostrada la participació d’un magistrat diferent de la jutgessa titular —el seu marit— en la diligència d’oferiment d’accions i en la declaració de dos perjudicats per les inundacions.

Segons la Comissió, l’única prova aportada és un enregistrament sonor d’aquesta diligència judicial, difós per un mitjà de comunicació, que presumptament van fer els mateixos perjudicats sense el consentiment previ de l’autoritat judicial ni del lletrat de l’Administració de Justícia i sense que ho sabés l’advocat que els assistia.