Valentín Roma vol un MACBA més obert al Raval i alerta que el nombre de visitants és “clarament insuficient”

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha fet avui la presentació oficial del nou director del museu, Valentín Roma. En la seva primera intervenció, Roma ha situat les audiències com un dels principals reptes de la institució i ha defensat la necessitat d’afrontar aquesta qüestió sense convertir el nombre de visitants en l’únic criteri per valorar el museu.

Augmentar les audiències

“Una institució no es pot qualificar en termes numèrics, però tampoc pot girar l’esquena a les audiències”, ha afirmat Roma. El nou director ha reconegut així que les audiències són una qüestió que el MACBA haurà de fer front, tot i que ha rebutjat que la institució es pugui definir només a partir de les xifres. “El 2025, dues-centes mil persones van visitar el MACBA. Això és clarament insuficient. No mirarem cap a una altra banda, afrontarem la situació”, ha dit Roma.

Roma ha volgut deixar clar, però, que l’augment de les audiències no implica convertir el museu en una institució guiada exclusivament per les xifres. En aquest sentit, ha reivindicat que el MACBA continuï sent una institució definida pels seus continguts: “El seu projecte museístic, les seves exposicions, les seves publicacions, els seus programes públics i educatius, els seus arxius i els seus programes de ràdio són el cor i el centre d’aquest museu”, ha dit, tot fent valdre la col·lecció pròpia del museu.

Respondre a la urgència del moment?

El discurs de Roma també ha plantejat una reflexió sobre què ha de fer un museu davant la realitat que l’envolta. En el tram final de la seva intervenció, ha advertit contra “la neurosi d’allò que és urgent, l’ideal, l’essència del metafòric” i ha defensat, en canvi, la necessitat de “descriure la nostra cronologia.” La seva proposta implica assumir els paràmetres i els límits propis d’una institució museística, però sense perdre de vista que els seus materials fonamentals són “l’art i els artistes.”

Relació amb el Raval i Barcelona

Un dels eixos de la nova etapa serà precisament la relació amb l’entorn. Roma ha defensat “un MACBA que es relacioni amb el seu entorn territorial sense paternalisme” i que disposi d’”eines que permetin comprendre les diferents realitats socials.” La voluntat és acostar la institució a la societat i, especialment, al barri on està situada: el Raval, un dels barris més pobres de Barcelona.

La nova direcció no planteja, tanmateix, una ruptura amb el passat. Roma ha remarcat que “no estem elaborant un projecte de refundació del museu” i que no pretén fer “una esmena a la totalitat.” Al contrari, ha defensat una direcció “tremendament respectuosa amb la memòria del MACBA” i amb les seves formes de treball.

Un debat que es repeteix

La voluntat de reconnectar el MACBA amb la ciutat i el seu entorn no és, però, una qüestió nova. El debat sobre les audiències, la relació amb el Raval i la necessitat que el museu recuperi un paper central en la vida cultural de Barcelona sembla una discussió que es va repetint amb cada nova direcció. Quan Elvira Dyangani Ose va ser nomenada directora, el 2021, el Consell del Consorci ja destacava precisament la voluntat de la seva candidatura d’aportar una mirada nova sobre el paper del museu en l’escena local i internacional. En aquell moment, el Consell va valorar la candidatura de Dyangani per la voluntat d’aportar “una mirada innovadora sobre el paper del museu en l’escenari local i internacional.”

Un moment determinant per al MACBA

La seva proposta arriba en un moment de transformació del museu, que celebra els trenta anys i es prepara per a una ampliació que modificarà els espais i la manera de treballar. Els responsables institucionals han destacat que aquest nou context ofereix l’oportunitat de “repensar el paper del MACBA”  i la seva relació amb la ciutat.

Roma ha anunciat també l’elaboració d’un pla director a tres anys vista i ha defensat la necessitat de treballar amb perspectives que permetin desenvolupar projectes complexos. “Necessitem treballar amb perspectives a llarg termini”, ha assenyalat. La primera etapa del seu mandat, que anirà del 2027 fins al juny del 2028, estarà marcada per nou o deu eixos temàtics de contingut del museu i, la segona, que anirà del juny del 2028 al desembre del 2029, per l’ampliació del museu, que també ha estat un tema polèmic. Roma ha deixat clar que ell està “totalment a favor de l’ampliació del museu” i que gestionarà, com pugui, les discrepàncies que pugui haver-hi.

El nou director també ha reivindicat la necessitat de recuperar una manera de fer pròpia del museu. “El MACBA ha estat un museu incisiu”, ha afirmat, abans de defensar que la institució continuï definint-se pels continguts que proposa i investiga.

El retorn d’un antic conservador del museu

Roma arriba a la direcció després d’una trajectòria vinculada a la gestió cultural, la investigació i el comissariat d’art contemporani. Abans del seu nomenament, dirigia d’ençà del 2016 La Virreina Centre de la Imatge, on havia desenvolupat una programació centrada en la cultura contemporània, la memòria política i les relacions entre art i societat. Anteriorment, havia treballat com a comissari independent i havia impulsat diversos projectes d’investigació i publicacions. Roma, però, ja coneixia el MACBA: el 2015 va ser destituït com a conservador en cap arran de la crisi provocada per l’exposició La bèstia i el sobirà, que també va acabar amb la sortida del llavors director, Bartomeu Marí, i del responsable de programes públics, Paul B. Preciado. Onze anys després, Roma torna al museu per assumir-ne la direcció.