Feijóo, incisiu, ataca un Sánchez a la defensiva, que demana perdó per la corrupció

Alberto Núñez Feijóo va començar el cara a cara amb Pedro Sánchez traient l’artilleria més pesant que portava a la carpeta. Eren les crítiques de Carles Puigdemont quan definia Sánchez en l’entrevista d’El Mundo: “una persona amoral, cínica, amb una ambició desmesurada i capaç de vendre Espanya”. Feijóo venia a dir que si així el veia un dels seus socis de la legislatura, com no l’havia de percebre la ciutadania. El candidat del PP es va mantenir durant tot el debat a l’atac, davant d’un president espanyol a la defensiva. Sánchez va defugir el cos a cos que buscava insistentment el dirigent popular, sobretot en la primera part del debat. Després de la primera pausa, Sánchez estava més decidit a respondre frontalment a Feijóo però sense acabar de marcar el ritme, que el candidat del PP insistia a precipitar. Feijóo l’interpel·lava més de pressa i l’interrompia contínuament.
Els apartats més incòmodes per a Sánchez, el del balanç de la legislatura i el de la corrupció. Feijóo va apuntar directament a un presumpte finançament irregular del PSOE, a banda de recordar els casos jutjats o investigats vinculats al seu partit i entorn. Sánchez va demanar perdó pels casos de corrupció i va defensar la seva actuació, apartant del partit els implicats i col·laborant amb la justícia. “No acceptaré lliçons del partit més corrupte”, va etzibar el president espanyol al líder dels populars. Feijóo, aliè a la crítica, va voler enfangar Sánchez: “Això no podia passar sense vostè. Vostè els coneixia”, li va replicar, situant les irregularitats en les mateixes primàries del partit. I per defensar-se va esgrimir que els casos de corrupció del PP no havien passat sota el seu lideratge del partit. “Jo ho netejaré tot. Amb mi no passarà mai”, va reblar.
Sánchez intentava dirigir-se més als espectadors, mirant a càmera, que a Feijóo. Però defugint l’enfrontament li cedia la iniciativa a l’adversari sense pretendre-ho. El candidat del PP no va dubtar a treure les víctimes dels accidents ferroviaris d’Adamuz i Urda. No només el va vincular a la corrupció sinó que el va acusar de posar-se a ballar en un míting pocs dies després del funeral d’estat per les víctimes al qual no va assistir. Sánchez va tornar a demanar perdó, fent-se càrrec del dolor dels familiars de les víctimes i dels ferits, i va recordar que el PP no ho va fer amb l’accident del metro de València, el Yak-42 o els morts a les residències sota la responsabilitat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Sánchez avisa del risc d’involució
Davant d’un Feijóo més agressiu, Sánchez s’exhibia moderat i contingut. Un dels moments en què va semblar més còmode va ser en la defensa de les polítiques socials després de la patinada de Vox i el PP amb les pensions. Tot i que Feijóo assegura que, si governa, les apujarà amb l’IPC, li va aplanar a Sánchez una autopista per vaticinar les retallades en els serveis públics que hi haurà si els populars arriben a la Moncloa de la mà de l’extrema dreta. “En les polítiques socials es percep el major risc d’involució”, va remarcar el candidat del PSOE, que defensar l’escut social, la rebaixa de l’IVA del gas i de la llum, la pujada del salari mínim interprofessional. Quant a l’habitatge, cap dels dos candidats es va sortir del guió. Sánchez, argumentant la necessitat d’intervenir el mercat de lloguer i posant d’exemple la contenció dels preus a Barcelona. Feijóo insistint en la caiguda de l’oferta de pisos i prometent la construcció d’un milió d’habitatges perquè sigui un increment de l’oferta el que abaixi els preus, i no una llei.
Un altre capítol: l’economia. Sánchez va repetir les previsions de la Comissió Europea que l’espanyola serà l’economia que més creixerà, cosa que al seu criteri reforça una política socialdemòcrata. Per Feijóo, això és “supèrbia”, perquè l’espanyol és l’estat que més pobresa infantil té, va dir, i ha incrementat el deute públic més que mai. El PP promet una baixa d’imposts i, per atendre la gent gran, una secretaria d’estat específica.
La discussió sobre la política migratòria va ser un dels moments més tensos, vinculat a l’entrada de persones provinents del Marroc a Ceuta. “Passarà a la història com un president que no ha sabut mantenir la integritat territorial del nostre país”, va sentenciar Feijóo, que el va acusar d’anar-se’n de vacances en uns moments crítics. I hi va afegir: “Vostè és un problema per a Europa en matèria d’immigració”. Sánchez, per contra, va presentar la immigració com una gran oportunitat, va acusar el PP de deshumanitzar-la i de donar suport a la creació de centres de deportació.
Catalunya, desapareguda
La gran desapareguda en el cara a cara: Catalunya. Si no fos per les referències de Feijóo a l’entrevista de Puigdemont d’El Mundo, hauria estat del tot desapareguda. En el fons, però, ho va ser igualment. Perquè el candidat del PP la va aprofitar per intentar desgastar Sánchez, però no es va referir a cap de les qüestions que plantejava el president a l’exili. No va sortir al debat l’aprovació de la llei d’amnistia, ni les demandes del dret a l’autodeterminació, ni tan sols l’exigència d’un nou sistema de finançament. Això sí, Feijóo va treure un parell de cops la tragèdia de la gota freda del País Valencià, curiosament, per culpar-ne Sánchez, i el president espanyol no es va referir a la gestió del president popular de llavors, Carlos Mazón.
En acabat, acompanyats dels seus, els dos candidats es van proclamar guanyadors del debat. Abans, però, van demanar el vot mirant a càmera, als espectadors. Feijóo es va presentar com a un suposat bon gestor: “Ni robo, ni menteixo, ni me’n vaig de vacances”. “Sé el que és governar, sé el que és gestionar”, va repetir. Sánchez va voler alimentar la idea que “la força de la gent” pot capgirar el resultat més previsible. “S’equivoquen, perquè en democràcia el poder el tens tu”, va dir. I canviant la famosa frase de José María Aznar, més segur de si mateix que el que havia semblat durant el debat, va deixar anar: “Qui pugui votar, que voti”.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.