L’augment de les conversions de joves al catolicisme insinua un desig de més espiritualitat en un món confús

PARÍS. Quan Léa Guiragossian, una estudiant de medicina de vint-i-dos anys de Bordeu, va arribar el cap de setmana passat a París per a veure de prop el papa Lleó XIV, hi va anar com a representant d’una de les grans esperances del catolicisme a Occident: una legió de nous conversos.

Així com l’Església catòlica creix ràpidament a l’Àfrica i en més indrets del món en procés de desenvolupament, a Europa, als Estats Units i a l’Amèrica Llatina topa amb uns desafiaments cada vegada més grans: la secularització, els escàndols d’abusos i la competència dels cultes evangèlics.

Amb tot, també hi ha una certa tendència a l’alça. Arran de la visita de Lleó a França –el cor de l’Europa secularitzada–, les dades de l’Església mostren un augment del nombre de conversos en uns quants països occidentals, entre els quals Alemanya, Bèlgica, els EUA i l’estat espanyol, a més del francès.

Dissabte passat, en un acte a París, Lleó es va adreçar a nous conversos i a persones que es preparen per a rebre el baptisme, i en va escoltar testimonis. El papa va celebrar la “paradoxa” d’aquest creixement en un país occidental aferrissadament laic.

“Aquest fenomen –va dir– contradiu tota actitud derrotista.” Va qualificar la tendència de “meravella” i va dir que l’Església havia de “respectar la història personal” dels conversos i oferir-los un “entorn acollidor”. Segons ell, el desafiament més important ara és “acompanyar” els nouvinguts perquè es mantinguin en la fe.

El creixement de les conversions no basta, ni de lluny, per a compensar el nombre de persones que abandonen la fe ni les dècades de caiguda en picat dels bateigs d’infants. En conjunt, els conversos són una fracció ínfima dels 1.400 milions de catòlics que es calcula que hi ha al món.

Amb tot, els responsables eclesiàstics celebren l’onada de conversions. Algunes de les dades més cridaneres provenen de França i dels EUA. A França, els baptismes d’adults s’han disparat fins a 13.234 el 2026, respecte dels 4.263 del 2019, l’any anterior a la pandèmia. I les conversions d’adolescents han arribat enguany a 8.152, respecte de 7.404 al 2025, segons la Conferència Episcopal Francesa.

Un estudi recent de la mateixa conferència episcopal indica que els nous conversos són majoritàriament dones i sobretot joves: el 82% tenen menys de quaranta anys, i el grup més nombrós és el que va de divuit a vint-i-cinc.

I, malgrat la percepció estesa que molts conversos són políticament conservadors, els clergues francesos asseguren que sovint no és així.

“No crec que sigui gaire conservadora”, diu Guiragossian, que s’ha convertit enguany després dels dos anys tradicionals de formació religiosa: “M’agrada pensar que la religió estima tothom, que accepta tothom i que vol que tothom hi sigui acceptat.”

Els seus pares eren protestants, explica, però quan una amiga catòlica la va convidar a una celebració, la va captivar “l’ambient tan bonic” d’una missa il·luminada amb espelmes i pensada expressament per a joves: “D’ençà d’aquell dia, hi vaig anar cada setmana.”

Els qui treballen amb conversos expliquen que sovint són fills de pares poc religiosos, que provenen de famílies obreres i que se senten atrets per la fe dels avis, sovint per mitjà d’amics o de familiars catòlics, però també de les xarxes socials.

Hi arriben cercant respostes, mirant d’entendre un món sacsat per guerres i convulsions polítiques, o bé cercant consol després de la mort d’una persona estimada o d’algun altre fet colpidor a la vida.

Als Estats Units, les dades dels anys més recents encara no s’han publicat i els grups vinculats a l’Església són prudents: diuen que encara és aviat per a parlar d’una tendència. Però, després de la davallada de la pandèmia, el nombre de conversos s’ha recuperat de manera sostinguda, segons el Center for Applied Research in the Apostolate (CARA), un centre de recerca afiliat a l’Església catòlica.

L’aplicació catòlica Hallow, molt popular, va informar al març, a partir de dades de cent quaranta diòcesis del país (de gairebé dues-centes), que el nombre de participants en el programa de l’Església per a la plena incorporació al catolicisme havia augmentat el 2026 d’un 38% respecte del 2025. La xifra inclou persones batejades en unes altres confessions cristianes, nous cristians i catòlics batejats que no han completat els sagraments.

Hallow també va constatar, en un estudi publicat a l’agost, que en desenes d’universitats nord-americanes havia augmentat, respecte de l’any anterior, tant el nombre de participants en aquest programa com l’assistència a missa.

El nombre de catòlics adults als EUA creix al mateix ritme que la població general, gairebé exclusivament gràcies a la immigració i als naixements. I el nombre de conversos continua essent molt inferior al dels qui abandonen la fe.

Però els experts asseguren que els conversos hi aporten una empenta espiritual.
L’arxidiòcesi de Chicago –la ciutat natal del papa Lleó– ha fet enguany probablement l’estudi més aprofundit fins ara sobre el motiu pel qual cada vegada més nord-americans es fan catòlics. Segons l’enquesta, el 34% dels conversos pertany a la generació Z, el 35% és millennial, el 20% és de la generació X i el 10% és de la generació del baby-boom. És a dir, als Estats Units, com a França, els conversos solen ser joves.

Alguns dels motius tradicionals de conversió, com ara casar-se amb una persona catòlica, sembla que hi pesen menys.

L’informe, basat en respostes de vint diòcesis del país, conclou que molta gent se sent atreta per la idea d’un sistema de veritats antic que faci d’àncora en un món inestable i en canvi constant.

Com a França, algunes conversions als EUA neixen de grans crisis personals.
Trinity Hsu, de vint-i-nou anys, és una immigrant taiwanesa que viu a Chicago i que s’ha convertit al catolicisme. Es va criar en una llar budista i va anar a l’escola bressol i a l’escola secundària en centres catòlics, però diu que es considerava agnòstica quan es va traslladar als Estats Units ara fa quatre anys.

Advocada d’immigració, va entrar en crisi després d’una ruptura sentimental. Lluny dels amics i de la família, se sentia isolada i es va refugiar en l’única comunitat religiosa de què havia format part mai: el catolicisme.

Se sentia profundament connectada i reconfortada en el moment de la missa, quan els fidels es donen la mà i es desitgen la pau. Però, a mesura que hi continuava anant, li van despertar curiositat els detalls de la litúrgia, va començar a llegir l’influent teòleg anglicà C. S. Lewis i, com diu ella mateixa, va voler “entendre la fe d’una manera més sistemàtica i estructurada”.

Va ser llavors quan es va inscriure en un curs de preparació per a la conversió. Al mateix temps, es va començar a fer a la idea que el món té una dimensió sobrenatural: coses que, segons ella, no tenen explicació.

“En aquests temps en què la gent se sent insegura, hi ha una atracció per l’arrelament que ofereix l’Església”, diu Tim Weiske, director de vitalitat parroquial i missió de l’arxidiòcesi de Chicago: “Aquests conversos, els anomenem un nou tipus de nouvinguts.” Com que les seves famílies sovint no són religioses, explica Weiske, “s’acosten a l’Església sols, sense suport i amb menys bagatge religiós”.

A l’arxidiòcesi de Chicago, 2.430 adults es van incorporar a l’Església per primera vegada el 2025, la xifra més alta d’ençà del 2013. I el 2026, l’arxidiòcesi ha registrat un augment del 52% de les persones que es preparaven per a entrar a l’Església per primera vegada per Pasqua: n’eren 1.059 (696 el 2025).

L’enquesta de Chicago va revelar que el 12% dels qui seguien el programa de conversió afirmaven que l’arribada del primer papa nascut als Estats Units els havia “intrigat” i havia contribuït a fer-los interessar per esdevenir catòlics.

Els experts diuen que calen més dades per a entendre el possible efecte de Lleó, perquè l’afiliació i els comportaments religiosos han estat molt erràtics aquests darrers anys.

“És una hipòtesi que el papa Lleó tingui a veure amb això que passa ara als Estats Units perquè dóna més visibilitat a l’Església”, diu Mark Gray, investigador sènior del CARA a la Universitat de Georgetown. “Però, com Francesc, Lleó ha hagut de lluitar amb la postpandèmia. Sempre dic als qui parlen d’un efecte Francesc o d’un efecte Lleó: és molt difícil de destriar-lo d’uns altres factors.”

Weiske remarca que els conversos d’enguany van començar el procés abans de l’elecció de Lleó.

Gray explica que la generació Z, en particular, experimenta amb tecnologies antiquades i senzilles i “rebutja l’alcohol”, i que, per a aquests joves, entrar en un grup religiós forma part del mateix patró.

Hsu va a missa cada setmana i agraeix els tràngols que va haver de passar i que la van dur a la nova fe. “Observo que cadascú hi arriba per motius diferents. El meu no és gens agradable”, diu. “Simplement, estic agraïda que Déu m’hagi fet fer aquest camí i s’hagi endut tot allò que no havia de ser meu: en dic coses falses. I m’ha donat tantes coses per les quals estic agraïda…”

• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb