La tecnologia d’una altra manera: faríeu un xat a velocitat de colom missatger?

Acostumats a enviar i rebre missatges instantanis gràcies a aplicacions com WhatsApp, els més joves no han experimentat (i els més grans gairebé han oblidat) que abans comunicar-se era molt més lent. Les cartes podien trigar setmanes a arribar al destinatari, el mateix temps que calia esperar per a rebre’n la resposta. I, malgrat que això ho veiem com un problema, en el sistema actual no tot són flors i violes: el nostre mòbil s’omple de missatges que ens reclamen l’atenció contínuament. I això causa tensió i ansietat a molta gent, i pot conduir a malalties mentals i tot. És especialment preocupant l’impacte sobre els menors, tot i que no hem de passar per alt que els adults també en reben les conseqüències. Per mirar de desfer-se d’això, o de fer-nos-en adonar, han aparegut un seguit d’aplicacions que miren d’abaixar el ritme de les interaccions de les xarxes socials actuals. Roost Social, per exemple, ens fa una proposta sorprenent en ple segle XXI: enviar missatges als nostres amics a ritme d’ocell, com passava amb els coloms missatgers al segle XIX. Agrupades sota el concepte Slow-cial (‘socialitzar lentament’), comencen a tenir una certa tirada, especialment entre els més joves. Aquesta tendència forma part d’un moviment més ampli (Slowtech) que vol que tinguem una relació més pausada amb la tecnologia. Defugint algorismes, desplaçaments infinits a la pantalla i bombardament de missatges o, fins i tot, evitant la connexió contínua a internet que ens han dut els mòbils intel·ligents.

Socialitzar-se més lentament

Roost va prendre volada a final de maig, quan una mare nord-americana explicava divertida a la xarxa social Threads que la seva filla emprava una aplicació per comunicar-se amb les amistats enviant-se missatges amb ocells virtuals que viatjaven a la mateixa velocitat que els ocells reals. A més, la filla i les amistats, per fer-ho més autèntic, s’expressaven en anglès isabelí, l’equivalent a escriure amb els nostres amics en el català de Tirant lo Blanc, amb expressions de l’època i tot. L’aplicació va passar en tan sols tres dies de 10.000 usuaris a 100.000, i a final de juliol ja en tenia vora 300.000. Impostura temporal, sentiment nostàlgic o divertiment esporàdic per a haver d’esperar a rebre un missatge, Roost elimina la pressió de respondre immediatament. Com més va més gent, especialment els joves, sembla cansada de l’evolució que ha seguit la tecnologia comandada per Silicon Valley.

Entorn de la idea que la velocitat no és sinònim de qualitat en les relacions digitals, han nascut tot d’aplicacions socials que tenen en comú la manca d’uns algorismes addictius amb l’objectiu que l’usuari passi hores fent un desplaçament infinit a la pantalla i evitant que faci res més. Tampoc no mostren intencionadament les visualitzacions rebudes, els m’agrades aconseguits o els seguidors que tenim. I, alhora, limiten la freqüència o la velocitat d’interacció. L’aplicació Retro, creada per antics treballadors d’Instagram, va en aquesta línia. Fomenta un únic ús setmanal, amb els usuaris penjant un resum de la seva setmana. Els usuaris no poden fer cap m’agrada a les publicacions. La xarxa social tampoc no empra algorismes. Retro elimina la por de deixar-se escapar alguna cosa, un fet que crea ansietat en les aplicacions socials tradicionals. Els usuaris s’adonen que no passa res si no estan al corrent de totes les novetats i recuperen l’espai per a mantenir relacions socials més saludables i crear amistats més reals.

Al Japó s’ha desenvolupat l’aplicació Throw, una xarxa social minimalista que tan sols admet text, no s’hi poden publicar ni vídeos ni fotos. Tampoc no hi ha anuncis ni algorismes que manipulin els continguts que veu l’usuari. El creador, un jugador de golf, l’ha qualificada d’aplicació silenciosa i minimalista, en què l’usuari decideix què vol llegir, sense l’estímul continu d’imatges que vulguin captar l’atenció. Més a prop dels Països Catalans, a l’estat francès, s’ha desenvolupat Hugmify, una alternativa lenta a les aplicacions de cites. Entre els mecanismes que fa servir, hi ha la limitació de visualitzacions de perfils a un màxim de deu per dia. També desactiva la cerca nocturna, entre mitjanit i les vuit del matí. L’aplicació vol estimular relacions més humanes amb connexions més profundes, defugint de tractar els membres de la xarxa social com una mercaderia disponible les vint-i-quatre hores del dia.

SlowMedia és una aplicació desenvolupada a Suècia que es defineix com a antisocial. Crea una galeria privada per a amics de debò. Tan sols hi podem veure les publicacions de les nostres amistats i quan n’hem vist totes les novetats, apareix una franja que ens diu que ja estem al dia i que tanquem l’aplicació. Els creadors destaquen que s’elimina la pressió per a sortir perfectament a les fotografies, perquè les compartim amb amics reals. A més, el contingut es manté durant set dies en compte de vint-i-quatre hores, de manera que no hi ha la pressió per a obrir compulsivament l’aplicació i s’elimina l’ansietat de deixar-nos escapar alguna cosa. SlowMedia és l’antítesi de les xarxes socials, on podem compartir sense filtres la nostra vida en un entorn d’amistats reals segur i reduït.

Desenvolupada a la Xina, Nox és una aplicació en què les connexions es fan a un ritme diari. Cada jornada veiem un nombre limitat de publicacions d’uns altres usuaris, amb les quals podem interactuar i tenir-hi converses. S’hi comparteixen texts, fotografies i vídeos, que poden ser públics o privats. L’aplicació no mostra el nombre de seguidors que té cada usuari o qualsevol altre element que introdueixi pressió per a tenir èxit. Locket Widget, per una altra banda, ens serveix per a compartir fotografies estrictament amb el nostre cercle íntim, que les veu directament en un giny de la pantalla del mòbil, sense haver d’obrir cap aplicació ni cap navegador. No hi ha cap canal públic ni seguidors, es limita a un cercle de confiança.

Finalment, Slowly és una de les pioneres de les xarxes socials lentes i de les que ha tingut més èxit. Imita el funcionament del correu postal de tota la vida. Els membres envien cartes digitals, que poden trigar hores o dies a arribar, segons la distància que hi hagi entre els usuaris. Slowly fomenta converses reflexives i llargues, sense necessitat de cap immediatesa.

Més enllà de les xarxes socials

Si les iniciatives anteriors se centren a fer un ús més responsable de les xarxes socials, n’hi ha que opten directament per no fer-les servir i recórrer a una socialització tradicional. Alliberar-nos de la pantalla del mòbil, alçant la vista per veure què tenim al voltant. Hi trobem els catalans de Balance Phone, el “telèfon minimalista sense distraccions”. Els creadors diuen que és un mòbil que conserva els millors aspectes de la tecnologia, però eliminant allò que crea dependència, cosa que ens ajuda a reconnectar amb el món de fora de la pantalla. El Balance Phone es basa en mòbils Samsung sobre els quals s’instal·la un sistema operatiu propi, el Balance OS. Tot i conservar l’Android, passarem a fer servir el nou sistema operatiu, que actua com una capa que limita les aplicacions a instal·lar i emprar. No podrem usar aplicacions de xarxes socials ni veure pornografia, per exemple. Podem consultar a la web quines aplicacions i webs es poden fer servir i quines no. Al mòbil podrem emprar aplicacions bàsiques com el correu electrònic, missatgeria instantània, música i mapes.

La companyia catalana ven tres models de mòbils. Un va adreçat a nens, que és el que té més limitacions; un altre d’estàndard per a adults; i un altre de més potent, també per a adults. Si no volem comprar un mòbil nou i tenim un model de Samsung, també ens hi podem instal·lar el Balance OS i obtindrem el mateix resultat. En aquest cas haurem de pagar una subscripció de 79 euros anuals. La iniciativa catalana té l’avantatge que es basa en mòbils estàndard d’un dels principals fabricants del món. Algunes altres iniciatives, com el Light Phone han creat models específics de mòbils i han limitat encara més les opcions dels mòbils intel·ligents actuals.

El principi aplicat per aquestes iniciatives és el mateix, autolimitar-nos per reduir l’estrès i l’ansietat, abaixant el ritme i mirant de gaudir d’allò que tenim al voltant a un ritme més pausat. Llibres com el recent Inside the Box, del periodista David Epstein, ens proporcionen una perspectiva que va més enllà de les xarxes socials i els mòbils. Segons l’autor, avui dia tenim massa opcions, i això causa més dispersió i menys profunditat. Epstein sosté que no necessitem més llibertat per a ser més creatius, sinó que necessitem justament restriccions autoimposades. Una restricció ben dissenyada ens serveix per a centrar-nos i esforçar-nos, per obtenir solucions més originals als problemes. Tanmateix, adverteix que no és vàlida qualsevol restricció. Una mala restricció pot impedir d’actuar, tancar-nos els camins. Una bona restricció és la que ens ajuda a fer coses, a avançar en una direcció.

Les restriccions ens han d’ajudar a reduir opcions que no aporten res, a concentrar l’atenció, a prendre decisions, a resoldre problemes concrets i a evitar que adoptem solucions automàtiques sense pensar i que ens acabin complicant encara més la vida. Tot plegat, uns principis generals que el moviment Slowtech vol que apliquem per reflexionar sobre l’ús que fem de les xarxes socials, dels mòbils intel·ligents i de la tecnologia en general.

Tornen els dispositius antics?

Un altre fenomen és el que molts novaiorquesos van poder veure fa un parell de mesos al metro. Una botiga d’internet especialitzada en productes tecnològics de segona mà, BackMarket, va anunciar un iPod Shuffle, un dels primers reproductors musicals d’Apple, d’abans de popularitzar-se l’iPhone. L’anunci cridava l’atenció pel títol (“Zero temps de pantalla”) i la frase “Desactualitza’t ara”. Tractant-se d’un anunci de pagament en un lloc car com el metro de Nova York, els analistes creuen que les vendes d’aquests dispositius antics no han de ser menors.

De fet, ja fa anys que ha augmentat l’interès per dispositius que es poden considerar vintage. Trobem telèfons tradicionals a la venda especialment adreçats a nens. O càmeres Kodak d’un sol ús, o les recordades Polaroid que imprimeixen les fotos al moment. També han tornat els discs de vinil, els CD i fins i tot els reproductors musicals portàtils de cassets, una de les màximes aspiracions d’un adolescent als anys vuitanta.

Un altre dels dispositius típics dels anys vuitanta que sembla que algunes iniciatives volen fer retornar són les màquines d’escriure. Freewrite és un petit teclat amb pantalla integrada que no serveix per a res més que escriure. Els impulsors destaquen que podrem escriure sense distraccions, evitant la temptació de consultar el correu, obrir el navegador o fer cas de les notificacions. Malgrat això, el dispositiu no renuncia a tota la tecnologia: té connexió sense fils per a sincronitzar el document amb l’ordinador, on podrem obrir-lo amb un processador de texts convencional per continuar-ne l’edició. Una altra iniciativa molt semblant és Pomera, també adreçada a professionals de l’escriptura. Tot i que en aquest cas el dispositiu té una forma que s’assembla més a un petit ordinador portàtil, però amb una bateria que dura molt més i un pes molt inferior.

Tots aquests productes miren de respondre a una necessitat creixent: les enquestes d’arreu del món indiquen que com més va més gent vol estar menys temps davant una pantalla i tenir una relació amb la tecnologia més pausada i saludable. Molt probablement el moviment Slowtech anirà creixent, perquè cada volta és més clar l’impacte negatiu sobre la salut mental i la socialització, especialment entre els més joves, que causen els telèfons mòbils intel·ligents, les xarxes socials, els ordinadors, la connexió a internet contínua i el fet de disposar de continguts infinits sense cap mena de restricció.