Els emprenedors premen l’accelerador a Catalunya

Catalunya ha consolidat el seu posicionament com un dels ecosistemes emprenedors més dinàmics del sud d’Europa, articulat al voltant del paper tractor de Barcelona, com a hub internacional d’innovació, empreses emergents i atracció de talent. Això representa un pas endavant en el bon camí, i molt important, perquè aquest dinamisme emprenedor desemboca en la creació efectiva d’empreses. Segons les dades de l’INE, durant el primer semestre del 2026 es van constituir 14.259 societats mercantils a Catalunya, un 11% més que no pas durant el mateix període de l’any anterior, la xifra més elevada de la sèrie històrica.

Segons el darrer informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM), presentat ahir, Catalunya va registrar, el 2025, el nivell més alt d’activitat emprenedora de la sèrie històrica amb una taxa d’activitat emprenedora (TEA, percentatge d’emprenedors sobre persones en edat de treballar) que se situa en el 9,7%. La xifra supera la mitjana espanyola (7,8%), se situa en la mateixa línia que les economies europees més desenvolupades (9,8%) i creix 1,1 punts percentuals per sobre de la de l’any anterior (8,6%). En termes absoluts, el TEA del 9,7% implica que 492.364 persones participen en activitats emprenedores en fase inicial a Catalunya.

Aquest informe anual és promogut pel Departament d’Empresa i Treball i la Diputació de Barcelona, i elaborat conjuntament per l’Institut Metròpoli i el Departament d’Empresa de la UAB, sota la direcció de Carlos Guallarte, amb qui parlo després de la presentació perquè me n’expliqui els trets més importants, a parer seu.

Un dels punts que comenta l’informe és que els resultats suggereixen que Catalunya va entrant en una nova etapa de desenvolupament emprenedor. Li pregunto quina és aquesta etapa? I em contesta: “El resultat d’enguany és important perquè assenyala un canvi en les prioritats de l’ecosistema emprenedor català. Ja no es tracta únicament d’aconseguir que més persones emprenguin, sinó d’afavorir que una proporció més elevada de les noves iniciatives es converteixin en empreses capaces de créixer, innovar, internacionalitzar-se i generar ocupació i valor afegit.”

Acabem de veure que els resultats del 2025 són molt positius i mostren una clara millora del dinamisme emprenedor a Catalunya respecte del 2024, i, a més, la intenció d’emprendre arriba fins al 19,8%, també en màxim històric. És especialment rellevant, perquè tots dos indicadors mostren que Catalunya disposa d’una base emprenedora com més va més àmplia i dinàmica que en qualsevol altre moment de les últimes dues dècades, entre els qui ja creen empreses ara i també entre els qui pretenen fer-ho els anys vinents.

Em comenta: “Aquests resultats vénen acompanyats d’una millora molt notable de la percepció d’oportunitats de negoci, amb el creixement de l’economia, i de la confiança de la població en les seves capacitats per a emprendre. Això es demostra en el fet que l’emprenedor percep que el seu prestigi i estatus social ha augmentat, i també hi ha més particulars disposats a prestar diners pels projectes. Tot hi ajuda.”

Quan li pregunto sobre les bases d’aquests creixements, em contesta de manera rotunda. “És per la participació més gran dels joves i de les dones, sobretot de les dones.” M’explica que l’escletxa de gènere pràcticament desapareix en l’activitat emprenedora inicial. La TEA femenina augmenta del 7,5% al 9,6% en un sol any, i se situa pràcticament al mateix nivell que la masculina (9,8%). “És un dels canvis més significatius d’aquesta edició, perquè el creixement de l’emprenedoria femenina explica una part important de l’augment de l’activitat emprenedora total. A més, representa un avanç molt rellevant en la incorporació de les dones a l’emprenedoria, si bé encara persisteixen diferències en les fases de consolidació empresarial.”

Hi ha un aspecte que fins ara havia estat un dels punts foscs de l’emprenedoria. El de comprovar si les persones es fan emprenedores perquè no troben cap més sistema per a integrar-se en el mercat laboral o si se’n fan per decisió pròpia. I Guallarte m’explica que en aquest punt s’ha avançat molt. L’informe indica que el 2025 va continuar augmentant el pes de les motivacions per a emprendre associades a la identificació d’oportunitats, i disminueix progressivament l’emprenedoria per necessitat. En concret, només el 29% dels emprenedors en fase inicial declara que emprèn per necessitat, davant el 31% del 2024 i molt per sota dels nivells registrats anys anteriors (fins al 49%). Aquest percentatge se situa, a més, per sota de la mitjana espanyola i europea (33% en tots dos casos).

L’informe també destaca que augmenta l’ambició de creixement que demostren, però, en realitat, persisteix la microempresa. Així, el 23% dels emprenedors diu que espera superar els cinc treballadors en cinc anys (era el 17% el 2024), la qual cosa indica una ambició més elevada de creixement. No obstant això, un 37% preveu de continuar sense treballadors, la qual cosa confirma la persistència de models d’autoocupació i la dificultat per a créixer i guanyar dimensió; en definitiva, treballadors autònoms. Globalment, s’observa una millora de les aspiracions de creixement, encara que la capacitat per a transformar aquestes expectatives en empreses de dimensió més alta continua essent un dels principals desafiaments de l’emprenedoria catalana.

Finalment, com a conclusió, l’informe diu que, de la perspectiva dels emprenedors, Catalunya afronta els anys vinents amb una posició favorable. Disposa d’actius diferencials importants, amb un sistema universitari i científic de referència internacional, una concentració elevada de talent, una especialització creixent en activitats intensives en coneixement, la projecció global de Barcelona com a hub emprenedor i tecnològic i una extensa xarxa de suport a l’emprenedoria distribuïda per tot el país. Pocs ecosistemes europeus reuneixen simultàniament aquest conjunt de fortaleses.

Precisament per això, les principals oportunitats de futur se situen en àmbits com la transferència i valorització del coneixement, l’accés al finançament especialitzat, la internacionalització, el desenvolupament d’empreses amb capacitat d’atracció i retenció de talent. Avançar en aquests àmbits permetria d’aprofitar plenament el potencial ja existent i augmentar la proporció d’iniciatives capaces d’evolucionar cap a empreses innovadores, competitives i amb capacitat de creixement sostingut.

PS. Els qui hi tingueu interès, podeu consultar complet l’Informe executiu Catalunya 2025-2026 GEM Catalunya.