The Jerusalem PostEisenkot-led bloc backs former Supreme Court justice Yosef Elron for state comptrollerInquirerShear line to bring heavy rain in 2 Luzon provinces Thursday, FridayZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFLa PresseProgramme BOLO | Le SPVM relance des avis de recherche contre deux présumés meurtriersTechCrunchGoogle gives Gemini the ability to use your Mac for youColliderTaylor Sheridan Officially Explains Why He Left ParamountNMEChvrches share tongue-in-cheek new single ‘Evil’ and announce UK album launch shows in churches01netAdieu Bose, Sony & Co : à -56%, le Sonos Ace est le casque qui enflamme le Black Friday 🔥ANSACina, Usa e Russia adottano una dichiarazione di pace, 'Ue e Ucraina non sono pronte'MintICJ holds Myanmar accountable for Rohingya genocide, orders compensation and safe returnynetנתניהו לוחץ לאור ירוק לתקוף באיראן; טראמפ: לא ממהר, נראה ב-2027ConsequenceOur Favorite Pocket E-Readers Are Down to Record Lows for Black Friday
The Daily Newsstand · Free, Always
Thursday, November 19, 2026

Per què Puigdemont ha deixat entrar el llop a la Casa de la República?

Translate

El president Carles Puigdemont ha deixat entrar el llop a la Casa de la República de Waterloo al darrer moment, gairebé al darrer acte d’un llarg exili de nou anys. Per què ha concedit ara aquesta entrevista al diari El Mundo amb el periodista Esteban Urreiztieta, que és un dels artífexs de la guerra bruta mediàtica contra l’independentisme? El mitjà, el moment i la manera de fer-ho no són casuals, no ho poden ser, i és clar que responen a un objectiu i a una estratègia concrets, tant per part de l’entrevistador com de l’entrevistat. L’efecte que té és ben clar: l’entrevista ha caigut com una bomba contra Pedro Sánchez enmig de la campanya de les eleccions espanyoles del 29-N. I ha proveït de munició el PP i Vox per a atacar el president espanyol amb l’argument de la traïció a Espanya per un pacte amb el diable, un pacte sense escrúpols –fruit d’una “ambició desmesurada” i d’un caràcter “amoral”, termes utilitzats per Puigdemont mateix–, i tot en canvi dels set vots de Junts que van permetre d’investir-lo, de romandre al poder.

És una entrevista que, a més, brinda al Suprem el relat necessari per a acabar signant, finalment, aquesta amnistia que tant li dol del president, de Toni Comín i de Lluís Puig. Perquè es vegi clar que no han tingut cap més remei que fer-ho, que la culpa és d’aquest individu amoral que va pactar una amnistia que han imposat tant la fiscalia com el Tribunal Constitucional, que era són sota el seu control. Però quin efecte té aquesta entrevista bomba en l’independentisme, més enllà de Junts? Quina coherència té amb els principis de la lluita a l’exili d’aquests nou anys?

La coherència grinyola tant pel mitjà on es fa aquesta entrevista com pel moment en què apareix. Per començar, el diari El Mundo i Urreiztieta han estat els puntals d’una guerra bruta sense treva contra l’independentisme, que no va començar pas el 2017, sinó força abans, el 2012, quan es va activar l’operació Catalunya de la claveguera policíaca del govern del president Mariano Rajoy i del ministre Jorge Fernández Díaz. El Mundo i Esteban Urreiztieta actuaven al servei d’aquesta claveguera; n’eren una pota més. Urreiztieta signava, conjuntament amb Eduardo Inda, la notícia del 16 de novembre de 2012 –nou dies abans de les eleccions catalanes avançades per Artur Mas– que es titulava “La policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas a la corrupció de CiU”, feta a partir d’un informe apòcrif de la UDEF, inventat i amb informació falsa, pensat per a rebentar aquella campanya electoral. I també és l’autor, dos anys més tard, d’un altre article en què difonia informació falsa contra Xavier Trias quan era batlle de Barcelona. Li atribuïen un compte bancari a Suïssa amb gairebé tretze milions d’euros. La informació era falsa i formava part de les maniobres de la policia espanyola contra l’independentisme.

Aquests periodistes eren peces al servei de la policia patriòtica i, de fet, així ho va explicar un dels caps, l’ex-comissari Marcelino Martín Blas, en una compareixença ara fa dos anys al congrés espanyol; hi detallava les conspiracions de dirigents del PP amb l’ex-comissari Villarejo per a fabricar informes policíacs falsos que lliuraven a periodistes de confiança, com Urreiztieta, que els feien la feina bruta de difondre’ls, perquè “aquesta guerra és per a evitar que aquests paios obtinguin majoria absoluta, i ficar-los a la presó”.

L’individu que Puigdemont ha deixat entrar a la Casa de la República també ha donat volada a les invencions del jutge Joaquín Aguirre sobre la suposada trama russa del procés i ha publicat difamacions contra el president Puigdemont quan era batlle de Girona, mirant de vincular-lo amb el cas del 3%; i tot això ho ha fet en representació d’un diari que –per posar-ne només un exemple– va assenyalar nou mestres de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, difonent-ne les fotos i la seva vida personal, anomenant-los “els nou mestres catalans de la infàmia” per les seves paraules l’endemà de la violència policíaca de l’1-O.

Durant l’entrevista, Urreiztieta prova de portar Puigdemont en tot moment a l’esquema del maquiavel·lisme de Pedro Sánchez, quan li insisteix si el PSOE li va dir que utilitzaria institucions de l’estat com la fiscalia i el TC per a fer possible el pacte de l’amnistia. Perquè és això que cercava, un gruix de declaracions de Puigdemont que posés en evidència la baixesa moral de Pedro Sánchez, capaç de pactar amb els enemics de l’estat en canvi de la seva supervivència política. I se n’ha sortit. I és, de fet, un dels aspectes més potents que té l’acord sobre l’amnistia, la desestabilització política a Madrid, la revolta de l’estat profund contra el govern de Sánchez.

Ara, el moment en què es publica l’entrevista que furga en aquesta ferida oberta al cor de l’estat també és important, perquè té a veure amb els objectius polítics que persegueixen no solament els promotors de l’entrevista, sinó també Junts i Puigdemont. És clar que l’entrevista pot perjudicar el PSOE, perquè enforteix el discurs del PP i de Vox sobre un factor que suscita consens entre tot el seu electorat potencial, que és el rebuig a l’amnistia de Puigdemont i el seu retorn de l’exili. Però en què pot beneficiar Junts? Hi ha sondatges que –amb tota la prevenció que cal posar-hi– indiquen que hi podria haver una fuita de vots gens negligible al PSOE (un 9,3%, segons el CIS). Però això sol pot explicar la decisió de fer aquesta entrevista? Junts ha repetit durant tota la campanya que se situen al centre, i la seva candidata, Míriam Nogueras, ha marcat distància tant amb el PSOE com amb el PP, però traçant la línia vermella de Pedro Sánchez en un cas i la de Vox, en l’altre. L’objectiu és fer caure Sánchez? Aplanar el camí d’un govern de la dreta espanyola amb qui mirar d’arrencar nous compromisos? Condicionar un possible govern del PP sense Vox l’estabilitat del qual pugui dependre de forces polítiques com Junts i el PNB? Puigdemont pot haver fet un avís per a navegants, per al futur estadant de la Moncloa, perquè sàpiga el pa que s’hi dona, perquè el PSOE s’avingui a la condició de Nogueras, que diu que un pacte postelectoral només seria possible sense Sánchez i perquè el PP tingui clars quines són les seves línies vermelles.

Però hi ha una contradicció entre aquest pas que ha fet Puigdemont i el seu capteniment sobre el retorn de l’exili. Va decidir que, ara que ja té retirada l’ordre de detenció, no tornaria fins passades les eleccions, per no espanyolitzar el seu retorn, perquè no es diluís en el combat polític d’aquestes eleccions. Hi ha un valor que cal preservar, la institucionalitat de la figura del president del Primer d’Octubre, que ha preservat durant nou anys a l’exili, en què tots els aparells de l’estat han estat incapaços de dur-lo davant un jutge espanyol, empresonar-lo i humiliar-lo. No es tracta del retorn del president de Junts, sinó del president de la Generalitat exiliat el 2017; i no es tracta, doncs, d’interpel·lar l’espai polític del seu partit, sinó el conjunt de l’independentisme.

I aquesta entrevista a El Mundo xoca directament amb aquest propòsit, perquè situa el president a l’exili al bell mig del fang electoral espanyol, i perquè afegeix benzina i munició electoral a un mitjà arrenglerat amb la dreta i l’extrema dreta i, per extensió, a tots els mitjans i partits d’aquest espectre polític. I no és desconcertant pel fet que ataquin Pedro Sánchez i perquè això pugui perjudicar el PSOE, no, sinó perquè permet que es faci un ús interessat i partidista de la figura del president a l’exili, en plena campanya i quan la seva amnistia i el seu retorn semblen imminents. En definitiva, no tan sols perquè respongui a una estratègia política de Junts, del partit, sinó perquè també se n’aprofiten d’El Mundo a Cayetana Álvarez de Toledo, i del PP a Federico Jiménez Losantos. Perquè, en certa manera, tots han pogut potinejar i utilitzar a conveniència, en aquest moment, per al seu combat de baixa estofa, aquesta figura de tant valor per a l’independentisme després de tants anys de persecució. És el preu d’haver deixat entrar el llop a casa, encara que sigui quan ets a punt de marxar-ne.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.