“L’operació desglaç”, al descobert: per què el príncep Enric i Meghan Markle han esperat fins ara per tornar al Regne Unit?

La notícia sorprenent que el duc i la duquessa de Sussex –el príncep Enric i la seva dona, Meghan Markle– tornaran al Regne Unit després de sis anys d’exili autoimposat als Estats Units ha commocionat la família reial i els mitjans de comunicació, tant britànics com nord-americans.

Els detalls sobre la tornada dels ducs en terres britàniques són escassos i és probable que se’n vagi sabent més informació a mesura que passin els dies, però sembla que el motiu del trasllat és que els dos fills de la parella –el príncep Archie, de set anys, i la princesa Lilibet, de cinc– estudiïn en escoles britàniques. La família viurà en una residència privada no reial, encara que no és clar si han comprat un habitatge o si el llogaran. Sembla probable que la parella es traslladi a viure prop de Charles Spencer, el germà de la difunta princesa Diana, amb qui ja van parlar de la possibilitat de tornar al Regne Unit fa un temps. Spencer viu a la finca d’Althorp House, situada a uns 120 quilòmetres al nord-oest de Londres.

Encara que la notícia ha estat rebuda amb gran sorpresa al Regne Unit –segons que ha transcendit, el rei Carles III no se’n va assabentar fins diumenge, tan sols dos dies abans de l’anunci oficial–, el trasllat fa mesos que es cou a foc lent, atès que la matriculació dels nens a les escoles del Regne Unit on estudiaran s’ha de fer amb mesos d’antelació. La tornada d’Enric i Meghan és la culminació del “projecte desglaç”, encomanat al secretari privat adjunt de Carles, Theo Rycroft, a fi de fer tornar la parella al si de la família reial britànica després d’anys de distanciament desencadenat per l’anomenat Megxit.

La tornada dels prínceps, així doncs, no hauria d’haver agafat ningú de sorpresa. Aquest darrer any, de fet, ja hi ha hagut nombrosos indicis que Harry meditava de traslladar la família al Regne Unit: el corresponsal reial Richard Eden, per exemple, va revelar el desembre passat l’existència d’un “projecte desglaç” de què formaven part no tan sols el rei, sinó també uns quants alts càrrecs del govern britànic. A més, el periodista nord-americà Rob Shuter, esmentant una font pròxima a Enric, va informar que el príncep demanava legitimitat per a poder dictar les condicions de la tornada al Regne Unit, sense haver de ser tractat com un estranger al seu país.

La tornada d’Enric es podria explicar, simplement, pel desig de ser més a prop del pare, que té setanta-set anys i en fa dos, pel cap baix, que és tractat d’un càncer no especificat. La decisió, tanmateix, també ofereix una oportunitat perquè Harry refermi l’estatus dins la família reial mentre el seu pare roman al poder, abans que el seu germà, el príncep Guillem, no pugi al tron. Ambdós germans continuen distanciats i és probable que Guillem, una volta proclamat monarca, retiri els títols d’Enric i els seus fills.

La família reial britànica viu una crisi de relleu generacional. Els únics membres de la reialesa en actiu de menys de seixanta anys són el príncep Guillem i la princesa Catalina de Gal·les: el fill gran de la parella, Jordi, tan sols té tretze anys. L’oncle de Guillem, l’antic príncep Andreu, és ara conegut com Andrew Mountbatten-Windsor després d’haver caigut en desgràcia i haver perdut els títols nobiliaris per la implicació en uns quants escàndols sexuals relacionats amb Jeffrey Epstein. Els plans de la família reial d’incorporar les dues filles de Mountbatten-Windsor, Beatrice i Eugenie, com a membres actius de la reialesa han quedat congelats a causa de les preocupacions ètiques entorn de les seves activitats empresarials. Dit d’una altra manera: a la reialesa britànica, li calen reforços.

Una volta tornats al Regne Unit, és possible que el príncep Enric i la seva dona Meghan practiquin l’estratègia “semireial” de “un peu dins, un peu fora” que van provar de posar en pràctica ara fa sis anys, però que la reina Elisabet II els va denegar. És probable que Enric centri l’esforç en obres benèfiques com ara els Jocs Invictus de l’any vinent, l’esdeveniment esportiu internacional que va fundar per a militars i veterans ferits, lesionats i malalts. És gairebé segur que Meghan continuarà al capdavant de la seva marca As Ever, que va llançar l’any passat en col·laboració amb Netflix, en una col·laboració que es va acabar al març.

Sembla que l’esperança de la parella és que, en primera instància, siguin convidats a participar en festes reials de jardí per a posar a prova la reacció del públic britànic, amb vista a una tornada eventual als deures i les responsabilitats reials.

Atesa la mordacitat amb què tant Enric com Meghan han parlat en el passat de la família reial i del Regne Unit, incloent-hi acusacions de racisme i maltractament, l’intent de començar-hi una nova vida pot semblar cínic i hipòcrita. Però, en el fons, rescriure la narrativa vital de la parella no és tan difícil com podria semblar. L’experiment nord-americà d’Enric i Meghan no ha funcionat, ras i curt, i ara arriba un capítol nou: el de la tornada del fill pròdig.

La reacció inicial dels opinadors i del públic britànic ha estat aclaparadorament negativa, però la família reial britànica sempre ha treballat a llarg termini: la reina actual, Camil·la, fou vilipendiada en el seu moment i ara és considerada un tresor nacional. Aquest darrer any, a mesura que ha anat fent acostaments públics al pare, la popularitat del príncep Enric ha augmentat: segons un sondatge publicat el mes passat per l’agència demoscòpia YouGov, un 33% de la població britànica en té una opinió favorable. La xifra, tanmateix, queda lluny de la majoria. L’índex d’aprovació de Meghan, mentrestant, continua estancat en un 22%.

La parella per força ha de confiar que el parer de la família reial i del país canviarà amb el pas del temps. No és forassenyat pensar, per exemple, que es podrien beneficiar d’una onada de simpatia pública l’agost de l’any vinent, quan el Regne Unit commemorarà el trentè aniversari de la mort de la princesa Diana.

Andrew Lownie és l’autor del llibre “Entitled: The Rise and Fall of the House of York.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb