De cada deu persones que viuen al carrer a Barcelona, vuit han estat víctimes d’agressió o discriminació

El 83,3% de les persones que viuen al carrer a Barcelona diu haver patit almenys un delicte, agressió o discriminació des que es troba en aquesta situació, segons l’informe “Victimització i aporofòbia envers les persones que viuen al carrer a Barcelona” de la fundació Arrels.

El percentatge ha disminuït lleugerament respecte del 86,9% registrat el 2023, però han augmentat algunes formes específiques de victimització. Els insults, humiliacions i amenaces han passat del 56,3% al 61,6% i les agressions físiques, del 46,9% al 48,4%. Una de cada quatre persones identifica una motivació aporofòbica explícita en les agressions patides. L’estudi es basa en enquestes a 685 persones el 2023 i 670 el 2025.

Els robatoris de diners, pertinences o documentació continuen essent la forma més freqüent de victimització, amb un 83,5% dels enquestats que han patit alguna d’aquestes situacions, davant del 82,9% el 2023. Han augmentat també els danys a les pertinences, del 35,9% al 41,4%, i la discriminació o agressions a l’espai públic, del 30,6% al 33,3%. Les agressions sexuals han passat del 9,1% al 9,7% i les persones a qui han prohibit l’entrada en algun lloc, del 30,5% al 34,1%.

L’aporofòbia i els indicadors

L’informe remarca que no tota victimització és necessàriament aporofòbica. Està relacionada, sovint, amb l’exposició i la vulnerabilitat que comporta viure al carrer, però per parlar estrictament d’aporofòbia cal que hi hagi una motivació de rebuig o menyspreu envers la pobresa i el sensellarisme. Entre els indicadors per identificar-la hi ha les verbalitzacions dels agressors, els insults vinculats al sensellarisme o la percepció de la víctima.

Una de cada quatre persones identifica una motivació aporofòbica explícita en les agressions patides, xifra que ha crescut respecte del 2023. Entre els qui atribueixen els fets al fet de viure al carrer, aquells que expliquen que els agressors ho van dir de manera explícita, ha augmentat del 18,1% el 2023 al 24,7% el 2025. També ha crescut la proporció que considera que aquest tipus de fets només passen a persones que viuen al carrer (del 40% al 46,6%) i la dels qui relaten insults explícits en referència a la seva situació (del 22,6% al 26,5%). En canvi, disminueix la proporció que considera que la victimització es deu a ser vistos com a vulnerables (del 56,1% al 47,3%).

Les dones pateixen moltes més agressions sexuals i violència

L’estudi detecta una gran diferència de gènere. Les dones presenten percentatges més elevats en gairebé totes les formes de victimització –especialment en agressions sexuals, coaccions, agressions físiques i discriminació en espais públics i privats. El 41,4% de les dones sense llar diu haver patit agressions sexuals, davant un 4,6% dels homes, segons la directora d’Arrels Fundació, Beatriz Fernández.

Dues de cada tres victimitzacions s’acaben sense denúncia

La infradenúncia és una altra de les grans conclusions de l’estudi. El 62,1% de les víctimes no ha denunciat aquests fets, percentatge gairebé igual al del 2023 (63%). La proporció que sí que denuncia ha passat del 32,7% al 31,2%.

Entre els qui no denuncien, augmenta molt la convicció que “no serveix de res”, que s’ha incrementat del 44,5% al 56,4%. Creix també la desconfiança envers policia i justícia (del 28,2% al 33%). En canvi, baixa lleument l’argument de no saber com fer-ho (del 8,8% al 7,9%) i de por a represàlies (del 9,4% al 8,3%).

Les barreres varien per grups: entre les dones, destaca especialment la desconfiança envers la policia i la justícia; entre els joves, les dificultats per saber com fer una denúncia, i entre els majors de 55 anys, predomina la impressió a denunciar és inútil. Els autors assenyalen que aquesta infradenúncia fa preveure que la victimització aporofòbica real pot ser molt superior a la que recullen els registres policials i judicials.

Fernández ha advertit que la infradenúncia fa que les víctimes restin infrarepresentades als registres policials i judicials. Quant a les persones que fa més temps que viuen al carrer, ha remarcat que el motiu per no denunciar és especialment “punyent”: “Coneixen perfectament el sistema, però no creuen que serveixi per a res.”

José Luis Miralles, que ha viscut durant anys al carrer i ha participat en la presentació de l’informe, ha explicat que ha rebut “tota mena de violència”. Ha relatat, entre altres, com un grup de joves el va insultar mentre anava a dormir entorn de l’Hospital del Mar i li van dir “captaire de merda”. “Qui farà cas a una persona que viu al carrer? Molts no denunciem res per això, perquè pensem que no faran res”, ha afegit.

Propostes: canals nous de denúncia i coordinació institucional

L’estudi proposa millorar els instruments per detectar l’aporofòbia i establir indicadors específics, atès que aquestes agressions es poden manifestar en insults vinculats a la pobresa, destrucció de pertinences, humiliacions, expulsió de l’espai o agressions mentre la persona dormia.

Planteja, també, crear canals de denúncia més accessibles fora de les comissaries, a través de serveis, entitats o punts mòbils; reforçar els professionals de proximitat; formar els cossos de seguretat, i millorar la coordinació entre policia, fiscalia, serveis socials i entitats. Es reclama igualment que els registres policials, judicials, sanitaris i socials recullin sistemàticament la situació de sensellarisme de la víctima i els possibles indicis de motivació aporofòbica.

Finalment, els autors sostenen que la resposta no pot esgotar-se en l’àmbit penal i insisteixen que reduir el temps d’exposició al carrer és la millor protecció. Per això, reclamen garantir un habitatge digne i estable, prevenir les entrades en situació de sensellarisme i evitar polítiques que desplacin, criminalitzin o invisibilitzin les persones sense alternatives.