La família de Gustau Muñoz, mort per la policia la Diada del 1978, demana de reobrir la causa

La família de Gustau Muñoz, activista independentista assassinat per la policia espanyola durant una manifestació de la Diada del 1978, ha demanat a la justícia que reobri la causa perquè considera que els fets poden constituir un delicte de lesa humanitat que no ha prescrit. La petició aporta cinc testimonis i documentació nova.

L’escrit, presentat als jutjats de Barcelona i signat per l’advocat Benet Salellas, demana de reobrir el procediment judicial, arxivat provisionalment l’octubre del 1983. Segons la família, els nous elements de prova reforcen les sospites sobre dos inspectors de la policia espanyola com a possibles autors dels fets.

Muñoz tenia setze anys quan va morir pels trets d’un agent de paisà durant una càrrega policíaca al carrer de Ferran de Barcelona, en una manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre del 1978.

Salellas sosté en l’escrit, que es presenta avui en un acte a l’Ateneu Barcelonès, que la mort de Muñoz constitueix un delicte de lesa humanitat i, per tant, no prescriu. Argumenta que formava part d’un atac “generalitzat i sistemàtic” contra la militància del Partit Comunista durant el franquisme i la transició.

L’advocat també remarca que els fets van passar en la fase final de la transició i, per tant, després de la llei d’amnistia de l’octubre del 1977. Així mateix, assenyala que aleshores ja havia entrat en vigor el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides.

Cinc testimonis que no van declarar en la causa original

L’escrit defensa també que la mort es va produir abans de l’entrada en vigor de la constitució espanyola i que, per tant, entra dins l’àmbit d’aplicació de la llei de memòria democràtica. Segons Salellas, aquesta norma obliga a superar els obstacles que la llei d’amnistia del 1977 posa a la investigació de violacions greus dels drets humans.

Entre els elements nous hi ha cinc testimonis de la mort de Muñoz que van declarar el juny del 2018 en l’anomenada querella argentina contra els crims del franquisme. Cap no havia estat interrogat en la causa que es va arxivar el 1983.

La família també aporta el documentari Gustau, la Transició al descobert, dirigit per Jaume Domènech el 2021, que recull el testimoni de persones que van assistir a la manifestació en què va morir el jove.

Una altra de les proves noves és un informe del Govern Civil de Barcelona de l’octubre del 1978, elaborat arran de la investigació que les autoritats civils van fer sobre els fets. El document no es va incorporar a la causa penal i, segons l’escrit, conté “dades rellevants” sobre què va passar.

La família demana al jutjat que citi a declarar com a investigats els dos policies sospitosos, que considera que formaven part de les “forces repressives del règim franquista”. Segons l’escrit, hi ha “prou indicis de criminalitat” perquè siguin interrogats.

També reclama que el jutjat demani tota la informació disponible sobre els fets als arxius oficials, entre els quals l’Arxiu General de l’Administració i els del Ministeri d’Interior espanyol, la subdelegació del govern espanyol a Barcelona i la policia espanyola.