Els avisos que va rebre Netanyahu abans de l’atac d’Hamàs marquen la campanya electoral israeliana

The Washington Post · Gerry Shih, Greg Miller, Rachel Chason

JERUSALEM. Tot un seguit d’informacions segons les quals dirigents àrabs van alertar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’una amenaça greu que es covava a Gaza pocs dies abans de l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre de 2023 han posat el veterà dirigent a la defensiva quan falten menys de trenta dies per a unes eleccions decisives.

D’ençà de l’atac, el més mortífer contra jueus de la història d’Israel, Netanyahu ha sostingut que els caps de la seguretat israeliana no van saber preveure col·lectivament l’ofensiva sorpresa d’Hamàs. En canvi, assegura, ell sí que va encapçalar la resposta als atacs i ha obtingut victòries militars redemptores a Gaza, el Líban, Síria i l’Iran.

Aquest relat, amb tot, s’ha anat fent miques a mesura que les informacions sobre aquests advertiments previs, entre els quals un del president dels Emirats Àrabs Units, Muhàmmad bin Zayed al-Nahyan, han posat el focus en la gestió que Netanyahu va fer de l’atac i en la negativa explícita seva a permetre que una comissió independent investigui els fets.

Netanyahu i el seu gabinet han desmentit tots aquestes informacions i el seu partit i els seus partidaris han acusat càrrecs israelians “d’esquerres”, periodistes i interessos estrangers d’haver conspirat per mirar de fer-lo caure amb una campanya de difamació coordinada abans de les eleccions del 27 d’octubre.

Les revelacions es van començar a escolar a primers de setembre, quan el diari israelià Ha-Àrets va publicar un fragment de Hostages: 843 days of abandonment (‘Ostatges: 843 dies d’abandonament’), un llibre de dos periodistes israelians en què es detalla una trucada encriptada que el president dels EAU, conegut com a MBZ, hauria fet menys de dues setmanes abans del 7 d’octubre de 2023 per a avisar Netanyahu que el dirigent d’Hamàs Yahya Sinwar preparava una operació de gran envergadura que podia desestabilitzar tota la regió del Llevant. Segons els autors del llibre, Shlomi Eldar i Ruth Yuval, Netanyahu no va transmetre l’avís als responsables de seguretat.

“Tenim proves excel·lents i moltes més primícies al llibre”, va dir Eldar: “És absolutament sòlid.” El Ministeri d’Afers Estrangers dels EAU no va desmentir el fragment publicat per Ha-Àrets i es va limitar a dir: “Quan ha calgut, tota la intel·ligència pertinent ha estat comunicada, i continua essent comunicada, entre les entitats corresponents.”

Aquests darrers dies, el debat a Israel ha arribat a un punt d’ebullició: The Atlantic i The Wall Street Journal van publicar que l’aleshores cap dels serveis d’intel·ligència egipcis, Abbàs Kamel, també havia advertit Netanyahu sobre Gaza dies abans del 7 d’octubre.

Diumenge, Netanyahu va volar a Abu Dhabi i va demanar a MBZ que desmentís explícitament que al final del 2023 hi va haver cap trucada d’advertiment sobre el 7 d’octubre, segons una persona coneixedora de la reunió que, com més fonts esmentades en aquest article, ha volgut parlar sota condició d’anonimat.

El gabinet de Netanyahu va assegurar que el primer ministre tampoc no va fer aquesta petició i va qualificar les insinuacions de “notícies falses”. Quan li van preguntar per la reunió de diumenge, el Ministeri d’Afers Estrangers dels Emirats va enviar a The Washington Post una nota de l’agència oficial dels EAU, difosa dilluns al vespre, segons la qual tots dos dirigents havien parlat de “les relacions bilaterals i de les vies d’enfortiment dels vincles mutus”. El ministeri no va voler afegir més comentaris.

Uns quants alts càrrecs israelians, entre els quals l’ex-cap de l’estat major de l’exèrcit i el cap de la intel·ligència militar, han reconegut que no van saber protegir el país i han dimitit.

Netanyahu, en canvi, ha defugit tota responsabilitat i ha acusat reiteradament els seus caps de seguretat de no haver vist venir l’amenaça de Gaza i fins i tot d’haver-lo deixat dormir “deliberadament” quatre hores després que Hamàs hagués començat l’assalt al sud d’Israel, el 7 d’octubre a primera hora del matí.

Dilluns, Ronen Bar, ex-director del Xin Bet, el servei d’intel·ligència interior d’Israel, va demandar Netanyahu per difamació i el va acusar de “voler desviar el foc que rep llançant acusacions contra la persona que l’havia advertit en temps real”.

No és clar encara com afectaran les acusacions les enquestes electorals, que s’han mantingut força estables aquestes últimes setmanes i donen un avantatge ajustat al partit de l’ex-cap militar Gadi Eisenkot sobre el Likud de Netanyahu. Les informacions, tanmateix, han ocupat els titulars i els programes de debat de màxima audiència.

Uns quants cossos de seguretat, com les Forces de Defensa d’Israel i el Xin Bet, han fet investigacions internes sobre els seus errors a l’hora de preveure l’atac del 7 d’octubre, però el govern de Netanyahu no n’ha volgut autoritzar cap respecte de la seva actuació.

Molts dels rivals electorals de Netanyahu, Eisenkot inclòs, s’han compromès a crear immediatament una comissió d’investigació independent si guanya.

Jonathan Rynhold, politòleg de la Universitat Bar-Ilan, diu que les acusacions sobre els advertiments poden afeblir Netanyahu, però que la seva base fidel i un electorat israelià majoritàriament de dretes difícilment desertaran cap al bloc centrista d’Eisenkot sense “una prova irrefutable”.

“El 7 d’octubre ha estat present en la ment de tothom cada dia durant tres anys i, per tant, és important, però aquestes acusacions fa temps que bullen”, explica Rynhold. “Imagineu-vos que hi hagués un vídeo amb les autoritats d’Egipte i els Emirats Àrabs Units en què es veiés com rebia l’advertiment i que es repetís cinquanta vegades a les xarxes socials: aleshores seria inevitable. Però, evidentment, no passarà.”

Sufian Abu Zaida, ex-dirigent palestí i origen de l’avís que finalment va arribar als Emirats, va explicar a The Washington Post que el setembre del 2023 es va reunir amb Sinwar, el dirigent d’Hamàs, al despatx que tenia a la ciutat de Gaza, i que Sinwar li va dictar una oferta per als negociadors israelians: alliberaria dos soldats i dos civils israelians retinguts a Gaza en canvi que Israel alliberés presoners palestins i aixequés les dures restriccions comercials i de moviment imposades a la franja d’ençà del 2007. Si no, va advertir Sinwar, hi hauria “un terratrèmol”.

“El contingut exacte del missatge era: ‘Posarem les cartes damunt la taula, hi haurà un terratrèmol en les negociacions i buidarem les presons [israelianes de palestins]'”, ha recordat Abu Zaida en una entrevista aquesta mateixa setmana. I ha afegit que Sinwar li havia demanat que “s’assegurés” que el missatge arribava als israelians.

Abu Zaida diu que va passar el missatge a responsables del Xin Bet i que també el va fer arribar a un assessor de MBZ a Abu Dhabi, el polític palestí Mohammad Dahlan, que després en va informar el president dels EAU. Segons Abu Zaida, també el va transmetre a Samir al-Maixarawi, un dirigent polític palestí establert a Egipte i pròxim a Dahlan.

Els tres intermediaris palestins “no sabien que Sinwar estava disposat a complir les amenaces, ni com ni quan”, afirma Abu Zaida: “Jo pensava que potser es referia a Cisjordània: segrestar un soldat aquí o allà per negociar més endavant un intercanvi de presoners amb Israel.”

Uns quants mesos després del 7 d’octubre, a principi del 2024, MBZ va explicar al director de la CIA d’aleshores, William J. Burns, que havia avisat Netanyahu de la possibilitat que esclatés la violència, però sense detalls concrets que anticipessin el pla del 7 d’octubre, segons una persona coneixedora de la qüestió.

La negativa dels Emirats a desmentir les informacions sobre els advertiments previs és especialment cridanera perquè es tracta del país àrab que més a prop s’ha mantingut de Netanyahu aquests tres anys, fins i tot sabent que afectava la reputació internacional del país.

D’ençà que va signar els Acords d’Abraham, que el 2020 van normalitzar les relacions diplomàtiques amb Israel, els Emirats han estat sovint més mesurats en les crítiques a l’actuació israeliana a Gaza i Cisjordània que no pas uns altres països àrabs, que han acusat Israel de genocidi i de neteja ètnica.

En unes altres ocasions, els Emirats han mantingut una posició relativament més dura envers els enemics d’Israel, com ara l’Iran, i han donat suport a la guerra encapçalada pels Estats Units i Israel.

Alex Vatanka, investigador sènior del Middle East Institute de Washington, remarca que els dirigents dels Emirats s’han estat de fer un favor polític a Netanyahu desmentint explícitament les informacions sobre els advertiments.

“La realitat és que ara mateix Netanyahu és un llast per als Emirats”, diu Vatanka: “Són sensibles a la imatge que difonen al món islàmic i no volen ésser considerats massa a prop de Netanyahu.”

Però, afegeix, els Emirats “no trencaran la relació” amb l’estat d’Israel com a tal.
A Israel, els partidaris de Netanyahu s’han posat en mode de control de danys.
“A mesura que s’acosten les eleccions, veiem una allau d’informacions falses de periodistes d’esquerres mobilitzats, amb l’objectiu de fer caure la dreta i instaurar un govern de l’esquerra i dels Germans Musulmans que capitularà en tots els fronts”, deia un comunicat del Likud.

Amit Segal, comentarista polític considerat pròxim a Netanyahu, va atribuir a “nacions àrabs” les “invencions difamatòries” i va avisar que, si la dreta israeliana perdia les eleccions, naixeria un estat palestí. “Aquesta és la qüestió electoral: o la dreta o Palestina”, va escriure Segal a les xarxes socials.

Eldar, l’autor israelià, diu que els advocats del Likud l’han amenaçat amb una demanda per difamació i l’han acusat de voler influir en les eleccions. Explica que va obtenir la informació sobre la trucada fa gairebé dos anys i que l’editorial no havia publicat el llibre fins aquest mes.

“M’hauria estimat més d’haver-ho publicat fa un any, però va caldre temps”, diu Eldar.
Un consultor polític israelià que no treballa per a cap candidatura en aquesta campanya, i que parla sota condició d’anonimat per preservar les relacions amb els clients, creu que la campanya de Netanyahu podria treure profit de les conseqüències d’aquestes noves acusacions.

La polèmica podria desviar l’atenció de les dures crítiques que ha rebut Netanyahu per la política del seu govern d’eximir els jueus ultraortodoxos del servei militar obligatori, i Netanyahu podria concentrar el debat en el 7 d’octubre i en el perill que representarien els ciutadans palestins d’Israel, que són prop del 21% de la població israeliana, segons aquest consultor.

Les enquestes indiquen que, per a formar un govern majoritari, Eisenkot podria necessitar l’aliança dels anomenats partits àrabs, que la campanya de Netanyahu ha presentat sovint com una amenaça per a la seguretat en anuncis electorals amb tints racistes.

L’enrenou pels avisos previs al 7 d’octubre “sembla negatiu, però també ha canviat el relat” a Israel, diu el consultor: “Netanyahu pot deixar de banda la qüestió dels ultraortodoxos i posar damunt la taula el fet que Gadi Eisenkot no té majoria sense la veu o els dits dels partits àrabs.”

• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb