El Suprem espanyol rebutja de suspendre el dret de vot dels fills dels nacionalitzats amb la llei de néts

El Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat de suspendre el dret de vot a les eleccions del 29 de novembre dels fills dels qui van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant l’anomenada llei de néts. La decisió afecta unes 190.000 persones, segons que han informat a EFE fonts jurídiques.

A diferència dels seus pares, que van obtenir la nacionalitat gràcies a una disposició de la llei de memòria democràtica del 2022, aquests fills sí que podran votar el 29-N. El Suprem havia suspès cautelarment el dret de vot dels pares, llevat que acreditessin que eren descendents d’exiliats.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Suprem ha desestimat les mesures cautelars sol·licitades per Iustitia Europa i Vox en una interlocutòria notificada avui, dilluns, dia festiu a Madrid.

La resolució inclou el vot particular discrepant d’un dels sis magistrats i el vot concurrent d’una altra magistrada, que comparteix la decisió de permetre el vot d’aquestes 190.000 persones, però discrepa d’una part dels arguments dels seus companys.

Així mateix, el tribunal ha rebutjat les al·legacions d’unes quantes associacions i particulars que havien demanat de reconsiderar la suspensió cautelar del dret de vot dels nacionalitzats directament per la llei de néts, unes 163.000 persones. Per tant, es manté la prohibició que aquest col·lectiu voti a les eleccions del 29 de novembre.