La reprovació d’Illa i rebaixes fiscals per l’emergència de l’habitatge centraran les votacions del debat al parlament

La falta de lideratge del president de la Generalitat davant de les crisis del país, l’intent de Junts perquè el parlament reprovi Salvador Illa i diverses propostes per afrontar l’emergència de l’habitatge, com ara la rebaixa de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), destaquen en el reguitzell de propostes de resolució que han registrat els grups parlamentaris com a conclusions del debat de política general. En les seves iniciatives, que es votaran demà, el PSC també hi ha inclòs la proposta de compres d’habitatge conjuntes amb la Generalitat que va plantejar Illa en el discurs inicial d’ahir. Com és sabut, però, es tracta de posicionaments polítics de la cambra que sovint el govern no compleix. Així ho constaten també algunes propostes de resolució que se sotmetran en una llarga votació que començarà al migdia. El PSC tornarà a posar prova la majoria que el sustenta, després de l’aprovació del pressupost al juliol, com a colofó d’un debat marcat per la crisi de l’habitatge i la indignació social que ha provocat el desnonament de Maricarmen.

Junts ha registrat la insual proposta que ja havia anunciat per intentar desgastar Illa. Pretén que el parlament reprovi el president de la Generalitat per tres raons: la falta de respecte a la cambra i l’incompliment dels seus mandats, per no defensar els interessos de Catalunya davant de l’estat espanyol i per la seva reiterada mala gestió i imcompetència. Exigeix, a més, una rectificació i un canvi de rumb de l’executiu. Junts també vol que l’hemicicle constati la manca de lideratge del president davant les principals crisis i emergències que ha patit el país. Critica que no hagi assumit en persona la direcció política i la responsabilitat que corresponen a la primera autoritat de Catalunya. Pel que fa als mandats del parlament, en destaca, com a incompliments flagrants, les peticions de cessament de les conselleres Sílvia Paneque, Esther Niubó i Núria Parlon.

ERC, per la seva banda, proposa que el parlament lamenti la falta de projecte de país, d’ambició social i nacional i de lideratge del govern. També vol que constati la seva insuficient capacitat de reacció i de gestió en les crisis en àmbits com l’eduació, la salut, la mobilitat, l’emergència climàtica, la seguretat o la salut animal.

L’habitatge ha acaparat bona part de la discussió parlamentària. En les seves propostes de resolució, el PSC defensa el programa d’aquisició conjunta per incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial i millorar el sistema de garanties per a propietaris i lloguers per a un lloguer segur, així com una nova convocatòria del pla de barris. Però una de les novetats és que les propostes per a rebaixar els impostos vinculats al primer habitatge guanyen suports entre els grups.

ERC planteja una reforma de l’ITP per reduir la tributació en l’adquisició de l’habitatge habitual quan el comprador no sigui titular d’un altre habitatge, i que s’incrementi progressivament la tributació en funció del nombre d’habitatges en priopietat i reforçar-ne la càrrega quan es tracti de grans tenidors. A més, vol que el govern espanyol impulsi una reducció de l’IVA en la compra d’habitatge nou per a residir-hi de manera habitual i permanent i el comprador no tingui cap altre habitatge. De Madrid depèn també, però vol que el parlament ho impulsi, que no es puguin desnonar persones en situació de vulnerabilitat sense que les administracions els hagin garantit un lloc alternatiun on viure, especialment quan els que els provoquen són grans tenidors.

Junts també planteja una rebaixa de la fiscalitat vinculada a l’habitatge habitual. D’una banda, que l’impost de transmissions patrimonials sigui del 3% per a l’habitatge habitual fins als 40 anys, per a les famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat i víctimes de la violència masclista. De l’altra, que aquest impost sigui del 30% per a les adquisicions dels fons voltor, entesos com a entitats financeres i les seves filials immobiliàries, els fons d’inversió, entitats financeres i les seves filials immobiliàries, fons de capital risc i de titulització d’actius. I també per a la transmissió d’edificis sencers d’habitatges. Pretén, a més, que el parlament insti el hovern a posar a disposició un mínim de 25.000 nous habitatges l’any després de constatar que només n’hi ha 3.000 en licitació dels 50.000 promesos fins al 2030. En espera de la votació de divendres dels dos decrets sobre l’habitatge al congrés espanyol, Junts advoca perquè el parlament insti el govern espanyol a suspendre els desnonaments derivats de l’impagament de la renda només quan els propietaris siguin fons voltor i limitar temporalment que puguin comprar a habitatges si no és que ho fan per a destinar-los a lloguer assequible.

Els Comuns propugnen que el parlament porti al congrés espanyol una proposició de llei per gravar fiscalment les compres especulatives i bonificar la compra del primer habitatge. Que siguin zero per a qui compra el seu primer habitatge i s’incrementin exponencialment per a l’adquisició del segon, el tercer i els successius. Plantegen, a més, que el parlament constati que, malgrat que era un compromís del govern, no ha entrat en funcionament la Unitat Antidesnonaments i reclama que ho faci abans que acabi l’any. Pretén igualment que el parlament es comprometi a impulsar i a presentar davant de la mesa del congrés una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer que els lloguers de residència habitual siguin permanentment indefinits.

Clam per l’amnistia

Quant a la llei d’amnistia, Junts vol que el parlament reafirmi que el compliment de la llei és indispensable i que constati que només un referèndum acordat amb l’estat espanyol podria substituir el mandat del referèndum de l’1-O. ERC també pretén que se n’exigeixi l’aplicació total i immediata i condemna l’actitud de bloqueig antidemocràtica dels tribunals. El partit d’Oriol Junqueras insisteix en l’impuls d’una gran entesa de país en defensa de la democràcia, la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol i “per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya”. Hi haurien de participar les forces polítques, agents socials i societat civil. ERC planteja, en canvi, el dret a l’autodeterminació com a fonament d’una estratègia catalana antifeixista i antiracista en defensa de la democràcia.

Entre el finançament acordat i el concert econòmic

Sobre el sistema de finançament, Junts aspira que el parlament afirmi que l’única manera de resoldre el dèficit fiscal anual que pateix Catalunya és que disposi de plena capacitat per recaptar, gestionar i decidir el destí dels seus recursos. A més, vol instar el govern a exigir al govern espanyol la condonació íntegra del deute derivat del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Els Comuns volen que el govern espanyol aprovi sense més dilacions la reforma acordada del sistema de finançament i el remeti a les corts espanyoles perquè s’aprovi i pugui entrar en vigor l’1 de gener de l’any vinent.

La resposta al malestar dels docents i la crisi educativa

Amb el conflicte amb els docents encara obert, el PSC planteja fer balanç del model d’educació inclusiva i “avançar progressivament cap a una assignació dels recursos docents, educatius i socioeducatius basada en les necessitats de l’alumnat”, sense concretar més. També recull la proposta d’Illa de regular el reconeixement de l’autoritat pública del professorat dels centres no universitaris i garantir la protecció jurídica dels docents a les colònies. Curiosament, és ERC qui proposa una entesa per aconseguir un contracte de país per l’educació en un horitzó de 8 a 12 anys, i que treballin per assolir-la els grups parlamentaris, la comunitat educativa i els agents socials, i que compti amb experts i professionals de prestigi en el sector. Els Comuns exigeixen que el parlament insti el govern a revisar i accelerar abans que s’acabi l’any el pla de climatització de les escoles i que durant aquest curs s’aprovi un calendari de reducció progressiva de les ràtios de l’alumnat per grup. Junts vol que el parlament constati que el fracàs de les proves PISA és atribuïble a la mala gestió del govern.