El malson de Rodalia: 38 minuts per a arribar de Sants a Plaça Catalunya

Els usuaris habituals del servei de Rodalia saben bé que les incidències ocasionades per episodis de climatologia adversa, com els aiguats que han afectat el Principat aquests darrers dies, sovint no s’acaben quan deixa de ploure. Els seus efectes es poden allargar dies i, fins i tot, setmanes, amb retards, alteracions del servei i, en alguns casos, amb trams que s’han de cobrir per carretera. Amb la intuïció d’un nou dia d’incidències, avui molts usuaris han decidit de prescindir del tren i optar pel cotxe, una decisió que ha agreujat el trànsit a les entrades a Barcelona.

Però no tothom té cotxe ni la possibilitat de triar com arribar a la feina, a classe o a una visita mèdica. Hi ha qui no té cap més opció que agafar un tren de Rodalia i armar-se, sobretot, de paciència.

I és justament paciència, allò que avui han necessitat els usuaris del tren, que han viscut situacions surrealistes, com ara que un trajecte que acostuma a ser de cinc minuts, entre l’estació de Sants i la de Plaça Catalunya, s’ha convertit en una espera de trenta-vuit minuts. Els gests d’impaciència dels passatgers han anat guanyant protagonisme mentre el vagó aturat s’anava omplint. Enmig de l’espera, una nova sorpresa: sense cap avís, el tren de la R4 que es dirigia a Manresa ha canviat de destinació cap a Vilafranca del Penedès. Els passatgers han hagut de baixar ràpidament del tren, canviar de comboi i continuar esperant que es restablís la circulació.

“Veus tothom que baixa d’un tren i puja a l’altre, amb situacions d’estrès, de descontrol”, diu un dels usuaris afectats. La manca d’informació, explica, encara fa més difícil entendre què passa: “Si hi hagués algú aquí a l’andana que anés informant la gent, com a mínim, aquesta sensació d’estar desemparat no la tindries.”

Però, per a alguns passatgers, el problema d’avui és tan sols un episodi més. “Realment, crec que el servei no ha funcionat correctament cap dia”, diu un usuari. I un altre afegeix que les dificultats no són noves ni es limiten als efectes de les pluges: “Fa anys que m’afecta, no només pels aiguats, sinó tot el servei, que és bastant deficient.”

I no és únicament la qüestió d’arribar tard. Les esperes obliguen a canviar plans i ajornar activitats. “Ahir tenia una visita mèdica amb la mare i no m’hi vaig atrevir. Vam canviar la visita per a un altre dia”, explica una usuària.

Finalment, avui a Sants molts usuaris han acabat desistint, han cercat rutes alternatives o, fins i tot, han optat directament pel taxi. I és que, en una societat monocrònica com la nostra, on el temps és un recurs preuat, trenta-vuit minuts són un terratrèmol en la rutina.