Dos dies de castells que poden fer història

Els castells són força, equilibri, valor i seny, segons el famós lema manllevat de la composició coral Los Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé. També són paciència, esforç, inclusió, perseverança, resiliència i esperit cooperatiu. A més, no són competitius, en teoria. L’objectiu d’una colla és superar-se a si mateixa, no pas la colla del costat. Amb una gran excepció, que arriba aquest cap de setmana: el Concurs de Castells de Tarragona. Aquí sí que, una vegada cada dos anys, s’hi va a competir, a donar-ho tot i a guanyar.

Avui mateix, a dos quarts de cinc de la tarda, divuit colles entraran a la Tarraco Arena de Tarragona i l’ompliran de colors. Demà al matí en seran dotze més. Entre totes, hi haurà el bo i millor que pot oferir actualment el món casteller. També amb una gran excepció: els Minyons de Terrassa, que sempre s’han estat de participar-hi perquè justament no volen convertir els castells en una competició amb puntuacions, rànquings i classificacions. Però, tenint en compte la temporada excel·lent que fan la majoria de colles, és molt probable que aquest concurs sigui el millor de la història.

Fa mesos que treballen pensant en aquests dos dies. Els assaigs s’intensifiquen, les diades s’utilitzen per a fer proves, es recuperen castells que semblaven inassolibles i es posen al punt estructures que agafaran tot el sentit en el moment de plantar-les a la Tarraco Arena. En una temporada de concurs, els assaigs no sols són una preparació, sinó també una declaració d’intencions: tothom, de fet, mira de reüll què preparen els altres. Abans del concurs, les colles criden a sometent i miren de mobilitzar tothom: familiars, amics i fins i tot aquells que fa temps que no es posen la camisa.

Enguany, les intencions són ambicioses. Els Castellers de Vilafranca hi arriben com a campions vigents i líders del rànquing del concurs, havent descarregat per primera vegada a la història el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals per Sant Fèlix. Darrere seu hi ha la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Joves de Valls i la Jove de Tarragona, atentes a qualsevol error dels Verds per a pispar-los la cartera. Més que estar atentes, hi confiaran, en els errors, i els desitjaran: el concurs és el concurs! Totes quatre colles són capaces de tirar castells de gamma extra amb construccions espectaculars de deu i desfolrades.

Al concurs, s’hi va amb calculadora i s’utilitza. Cada castell equival a una puntuació i qui té més punts, guanya. Els rànquings, el prestigi i les expectatives són les que són, però la màgia dels castells és que no són una ciència exacta i cal aixecar-los i descarregar-los abans de poder sumar els punts. És una mica com el Barça: aquesta temporada sembla invencible, però també ha de guanyar cada partit per continuar al capdavant.

Una història que va començar amb Pau Casals

Que el concurs es faci a Tarragona no és una casualitat. Tampoc no ho és que enguany el nom de Pau Casals hi hagi aparegut de manera visible. El músic vendrellenc, de qui es commemora el 150è aniversari del naixement, va ser un dels grans impulsors del primer Concurs de Castells, fet a Tarragona el 1932. Gran afeccionat als castells, Casals en va presidir el jurat aquell any, amb quatre colles a la plaça de braus: la Vella i la Nova de Valls i la Vella i la Nova dels Xiquets de Tarragona.

Les cròniques de l’època parlen d’entre 8.000 espectadors i 10.000. La iniciativa responia a un moment de creixement del món casteller i volia contribuir a reconèixer una manifestació cultural que encara no tenia ni de lluny la consideració actual. Noranta-quatre anys després, la dimensió de l’esdeveniment és difícilment comparable. Però hi ha una línia que es manté: aquell intent de convertir els castells en un gran espectacle públic, capaç d’atraure l’atenció més enllà de les colles.

Una vegada més, l’atenció mediàtica hi és més que garantida i mostra una capacitat de projecció internacional immensa. Més de 430 professionals de la comunicació, procedents de més d’un centenar de mitjans i d’una vintena de països, s’han acreditat per cobrir les dues jornades de Tarragona. Hi haurà periodistes i mitjans, per exemple, d’Alemanya, França, Itàlia, Turquia, el Japó, la Xina, l’Índia, Mèxic i els Estats Units. Entre aquesta allau mediàtica es destaca la presència de la CBS: la gran cadena nord-americana desplaçarà a Tarragona un equip de sis professionals per a enregistrar un reportatge sobre els castells per al programa 60 Minutes, un dels més famosos dels EUA.

La cobertura local anirà a càrrec de la Xarxa i TAC12, que produiran el senyal internacional i el distribuiran a televisions d’aquí i de fora, amb més d’una trentena de televisions locals connectades. El dispositiu comptarà amb prop d’una vuitantena de professionals, més d’una quinzena de càmeres, càmeres especials i drons. 3Cat, Catalunya Ràdio i RAC-1 també hi desplegaran equips especials per a seguir el concurs.

Abans no comenci la competició, Tarragona viu avui al matí una altra de les expressions del creixement del món casteller: la V Diada Castellera Internacional, a la plaça de la Font. Hi actuen els Castellers d’Andorra, els Castellers de Lo Prado (Xile), els Castellers de París, els Castellers de Londres, la Colla Castellera de Madrid i els Xiquets de Copenhaguen. La jornada ve precedida per un debat viu sobre la capacitat d’acollida: la Federació de Colles Castelleres Internacionals (FCCI) ha fet públic un comunicat en què lamentava que, de les dotze colles de l’exterior que havien expressat la voluntat de participar-hi, només sis hi han pogut ser convidades. Segons la federació, onze de les dotze ja havien completat castells de sis i algunes havien planificat la temporada pensant en aquesta actuació.

La FCCI assegura que va proposar a l’Ajuntament de Tarragona una fórmula alternativa per a ampliar-ne la participació, però finalment no va ser acceptada. Alhora, l’entitat reconeix la capacitat de l’organització per a determinar el format de la diada i diu que les colles no convidades han acceptat la decisió per no perjudicar un aplec que consideren important. El debat, en tot cas, posa damunt la taula una realitat nova: el moviment casteller internacional ha crescut prou perquè una jornada creada fa una dècada es comenci a quedar petita.

Prova de foc per al nou casc

Una novetat que es va començar a provar per les festes de la Mercè, ara fa una setmana, i que viurà una autèntica prova de foc durant el concurs és el nou casc de la canalla i el protector facial que millora la protecció dels infants. Vint anys després de l’aparició del primer casc casteller, el nou model amplia la protecció frontal i lateral i incorpora una màscara semirígida que cobreix celles, nas i pòmuls. Tot plegat, amb l’assessorament i l’aval de l’Hospital Sant Joan de Déu.

De moment, dotze colles disposen d’aquests cascs i la implantació serà progressiva. El protector facial és opcional i és pensat sobretot per als castells de més dificultat, en què una eventual caiguda pot comportar més risc. Després de les primeres proves, l’únic inconvenient que hi han trobat és que la nova màscara limita lleugerament l’angle de visió de qui la porta. En tot cas, és lògic que, al costat dels avenços per a dur cada vegada més amunt els límits tècnics dels castells, també es continuï treballant perquè tots els implicats estiguin més protegits.