Europa abandona les pimes en mans de les grans empreses?

A la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) treuen foc pels queixals. I no els falta raó. Després de molts anys de lluita, ací i a Brussel·les, per a millorar els terminis de pagament a les pimes, ara veuen com tot se’n pot anar en orris i que les grans empreses poden acabar sortint-se amb la seva. És per això que aquesta setmana ha expressat el seu ferm rebuig a la decisió de la Comissió Europea d’incloure la proposta de reglament contra la morositat entre les iniciatives legislatives que preveu de retirar en el seu programa de treball per al 2027.
L’organització considera que aquest plantejament respon a les pressions exercides durant molts anys pels grans lobbies empresarials i alguns estats membres. Adverteix que la seva retirada significaria un greu retrocés en la protecció de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i també en els esforços europeus per a garantir unes condicions de competència justes i equilibrades.
Cal dir que a les grans empreses ja els va bé la situació actual, perquè els retards en els pagaments a les pimes els representen un finançament a cost zero. Mentrestant, als països on no hi ha problemes excessius en aquest aspecte, el reglament, que ara pot quedar penjat, el veuen senzillament com un pas o un entrebanc més a afegir a la selva burocràtica comunitària ja feixuga.
Cal recordar que això ve de lluny: el Parlament Europeu va aprovar la proposta de reglament en el ple de l’abril del 2024, i d’ençà d’aleshores la iniciativa ha quedat encallada al Consell de la UE.
Però, en realitat, la història ve de molt més enrere i és una de les més inversemblants que es poden trobar. El fet és que a l’estat espanyol, d’ençà del 2010, hi ha la llei de 5 de juliol per la qual s’estableixen “les mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials”, que reforma l’anterior, del 2004. La incredulitat rau en el fet que és una llei que la pots saltar com vulguis i quan vulguis, perquè no et passarà res si ho fas. El motiu és fàcil, encara que sembli impossible: no té règim sancionador. Ara, passats setze anys, quan el tenim a tocar, amb el reglament europeu tenim por que el tornin a tancar al fons del calaix d’un despatx.
El fet és que la possible retirada d’aquesta iniciativa representa una oportunitat perduda per a corregir alguns dels principals problemes estructurals que afecten el teixit empresarial europeu, no tan sols els terminis de pagament abusius, sinó la indefinició de determinades disposicions normatives i els desequilibris en les relacions comercials. El reglament hauria d’haver permès de reforçar el compliment efectiu dels terminis legals de pagament i establir mecanismes de control per a evitar que les empreses proveïdores continuessin suportant retards que comprometen la seva liquiditat i capacitat de creixement.
No oblidem que, com adverteix el president de la PMcM, Antoni Cañete, que també ocupa la presidència de Pimec i la vice-presidència de les pimes europees (SME United): “La liquiditat és l’oxigen de les empreses. Sense liquiditat, fins i tot negocis viables i competitius es poden veure abocats al tancament. No podem permetre que milers de pimes es quedin sense oxigen perquè hi ha unes altres empreses que incompleixen les seves obligacions de pagament.”
En realitat, a la PMcM no entenen que, mentre Europa reconeix la necessitat d’avançar cap a un marc normatiu més homogeni i eficaç, la Comissió abandoni precisament un reglament que hauria permès d’establir les mateixes obligacions en matèria de terminis de pagament per a totes les empreses de la Unió Europea.
“Resulta incomprensible que, després d’anys de feina de les institucions europees per a combatre la morositat, la Comissió renunciï a una solució que permetria de protegir milions de petites empreses. Europa no pot continuar proclamant el seu compromís amb les pimes, mentre les seves decisions legislatives avancen en sentit contrari”, lamenta Cañete.
I, com deia abans, la cosa ja ve de molt lluny. Ací, fa deu anys, el novembre del 2016, tot just investit Mariano Rajoy en el seu segon mandat, Cañete mateix comentava, arran de la investidura: “La morositat continua essent una xacra per a les pimes i ja ha causat el tancament d’un terç de les 500.000 empreses que han desaparegut des del començament de la crisi. La situació de domini de les grans empreses que hem denunciat a Pimec i la PMcM des dels nostres inicis, s’acabaria si es posa en marxa un règim sancionador que multi les empreses incomplidores, un sistema que esperem que el nou govern que es formi valori i decideixi posar-lo en marxa sense dilacions.” I no, el nou govern no ho va fer, ni el següent, ni l’altre. No sé si el pròxim…
De moment, la possible retirada del reglament contribuirà a mantenir els desequilibris en el poder de negociació que existeixen en nombroses relacions comercials. En particular, la PMcM denuncia que moltes pimes es continuen veient obligades a acceptar condicions de pagament imposades per clients de dimensions més grans per no perdre contractes o posar en risc la continuïtat de les seves relacions comercials.
La plataforma també rebutja els arguments esgrimits per alguns estats membres que, amb el pretext d’evitar noves càrregues burocràtiques, costos administratius i la creació d’organismes de supervisió, han qüestionat la necessitat del reglament i que es troben darrere la situació actual. Diu que “la veritable burocràcia és la que suporten cada dia milions de pimes europees per aconseguir de cobrar pels béns i serveis que ja han prestat”, mitjançant innombrables gestions, reclamacions i procediments judicials que consumeixen temps, recursos i competitivitat.
I ara, què es pot fer? La PMcM insta els estats membres a intensificar les negociacions en el si del Consell de la UE i assolir un acord que permeti de preservar el reglament contra la morositat. La plataforma considera imprescindible que les institucions europees mantinguin el seu compromís amb la lluita contra la morositat i garanteixin un marc normatiu comú, amb mecanismes de supervisió i un règim sancionador eficaç i dissuasiu que asseguri el compliment efectiu dels terminis legals de pagament.
Finalment, Cañete recorda que la possible retirada del reglament deixa desprotegides prop de 34 milions d’empreses, majoritàriament pimes i autònoms, a la Unió Europea, en un context d’empitjorament dels terminis de pagament, tipus d’interès elevats i alta inflació. També recorda que, com ja va advertir Ursula von der Leyen, la morositat és darrere d’una de cada quatre fallides empresarials.
Cal desitjar que, a Europa, s’acabi imposant el sentit comú i es liquidi aquesta xacra que encara està ancorada a les empreses –sobretot grans– de l’estat espanyol des de temps immemorials.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.