Forta garrotada a les hipoteques variables

Ves per on, la vigília del gran dia de la discussió al congrés espanyol dels dos decrets sobre l’habitatge, els propietaris que encara no hagin pagat tota la hipoteca i la tinguin a interès variable reben una mala notícia. Els qui l’hagin de revisar a l’octubre hauran de pagar més diners en la quota mensual. El cas és que aquest matí el Banc d’Espanya ha dit que la mitjana de l’euríbor a dotze mesos d’aquest setembre era de 3,247%, la més alta d’ençà del juliol del 2024. El mes passat la mitjana mensual va ser de 2,954%, i això vol dir que ha augmentat de 0,293 punts. I si la comparem amb el setembre de l’any passat, quan la mitjana fou de 2,172%, l’actual és +1,075 punts percentuals més alta.

És un augment molt important, amb una repercussió per a l’hipotecat que hagi de renovar que es farà notar a partir d’aquest mes en el seu pressupost de despesa. Per a un préstec de 180.785 euros, l’import mitjà de les hipoteques sobre habitatge, segons l’última dada de l’INE (juliol del 2026), a trenta anys i amb un diferencial de +0,608% –la mitjana de les hipoteques variables–, el simulador del Banc d’Espanya diu que la quota mensual passarà de 740,91 a 848,05 euros, amb un augment mensual de 107,14 euros, gairebé un 15%. Déu n’hi do!

Probablement, això sí, avui la notícia passarà força desapercebuda, enmig de l’espectacular rebombori que fa dies que domina l’escena mediàtica, al voltant del “decret Maricarmen” i la votació al congrés espanyol.

El fet és que l’euríbor no ha deixat de pujar tot el mes, llevat dels quatre darrers dies, en què ha reculat una mica. En realitat, divendres passat va arribar al punt més alt, el 3,379%. La inflació avançada del setembre, que s’ha sabut aquests dies, té molt a veure amb aquesta pujada, pensant en la reacció que originarà en el BCE.

Demà sabrem la inflació global de la zona euro, però aquests dies s’ha publicat la dels grans països de la regió i no ha estat gens satisfactòria. Al setembre, la taxa d’inflació harmonitzada de França fou del 3,4% interanual, en contrast amb el 2,6% de l’agost. En canvi, a Itàlia va augmentar fins al 4,1%, venint del 3,2% anterior. En tots dos casos va superar l’objectiu del 2% fixat pel BCE, segons les dades publicades ahir.

A Alemanya la inflació es va accelerar al setembre una mica més que no es preveia i va pujar fins al 3,3% interanual, en contrast amb el 2,9% del mes anterior. I a l’estat espanyol la taxa d’inflació va pujar al 5,0% al setembre, en termes harmonitzats, enfront del 4,6% de l’agost, segons les dades que es van saber dimarts i que ja vam comentar a la Píndola.

Tots són augments importants, que ens allunyen de l’objectiu del 2% que té fixat el BCE. La previsió és que la inflació en tot el bloc de l’euro sigui del 3,6% al setembre, per sobre del 3,2% del mes anterior, segons els economistes enquestats per Reuters.

El BCE esperava que la inflació s’accelerés a partir del 3,3% el tercer trimestre, fins al 3,6% els últims tres mesos de l’any, però els enquestats fan pensar que el pic real potser serà més a prop del 4%, atesos els costs energètics desorbitats. Veuen pocs senyals de resolució de les tensions al Llevant. I, amb l’hivern molt a la vora, creuen que és poc probable que els preus de l’energia es corregeixin a curt termini.

Per aquest motiu, de les tres opcions amb què treballa el BCE, ara com ara, pensen que es decantaria per la pitjor, la que situa la inflació en el 4,0%, tant al quart trimestre d’enguany com els tres primers mesos del 2027. Cal tenir en compte, a més, que la recent fortalesa del dòlar agreujarà les tensions inflacionistes a Europa, perquè les principals matèries primeres cotitzen en la divisa nord-americana i l’impacte del tipus de canvi encareix encara més l’energia en les monedes locals.

Per tot plegat, els analistes dels mercats financers consideren, en general, que el BCE haurà d’aprovar nous augments aquests mesos per complir l’objectiu. Hom té coll avall que hi haurà un altre augment al desembre, però no en descarten un o dos més durant el primer trimestre del 2027. Evidentment, l’euríbor a dotze mesos és molt sensible a aquesta classe de previsions i, amb aquests pronòstics per als mesos vinents, l’índex s’ha avançat i s’ha disparat per sobre del 3%.

Alguns agents del mercat van un pas més enllà i preveuen que els efectes de la pujada de l’euríbor no sols es deixaran sentir en les hipoteques ja contractades, sinó també en les futures. És a dir, si l’índex es consolida en els nivells actuals, per sobre del 3%, és lògic que les ofertes d’hipoteques fixes s’encareixin molt aviat. Aquest tipus de préstecs és el que domina ara mateix el mercat hipotecari, amb més d’un 60%, perquè els compradors d’habitatge s’estimen més protegir-se de les futures fluctuacions de l’euríbor en l’entorn d’incertesa geopolítica i econòmica.

Finalment, hem de pensar que el moviment a l’alça de l’euríbor s’insereix en una revisió global de les expectatives sobre els tipus d’interès que es pot veure amb una especial claredat en els mercats de deute. Avui la rendibilitat del bo nord-americà a deu anys ha arribat a superar el 5,3%, fins a nivells que no es veien d’ençà del 2007. En canvi, el bo alemany a deu anys també s’ha enfilat fins al voltant del 3,6%. Aquests moviments no determinen directament l’euríbor, però sí que reflecteixen una idea que avui domina els mercats: que els inversors van assumint que els tipus d’interès oficials s’hauran de mantenir amunt durant més temps, i que el cost dels diners, en general, pot ser més alt que no es preveia fa pocs mesos.