Una Diada a cop de música metall: el festival Catalunya Triomfant reivindica l’escena en català

La Diada també pot sonar a metall extrem. L’11 de setembre, a la sala Paral·lel 62 de Barcelona es farà el segon festival Catalunya Triomfant, que vol fer visible una escena musical poc present als grans aparadors: la del metall extrem fet en català.

El cartell aplega sis bandes que recorren alguns dels vessants més durs del gènere. Més enllà de l’estètica i de la intensitat sonora, totes tenen en comú l’ús del català com a llengua de creació. “A banda de la reivindicació musical i cultural, també hi ha un component de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes”, explica Jordi Meya, de Hello Cleveland, la promotora que impulsa l’acte, juntament amb l’agència Blood Fire Death. “Pensem que el català no s’ha de circumscriure, com voldria molta gent, a una cosa folclòrica, sinó que és una llengua viva i plenament vàlida per a qualsevol mena d’expressió artística”, afegeix.

Al capdavant del cartell hi haurà Foscor, una de les bandes amb més trajectòria de l’escena extrema catalana. Enguany celebra vint-i-cinc anys i aprofitarà el Catalunya Triomfant per oferir un concert pensat expressament per a l’ocasió, amb un repertori íntegrament en català. El grup, encapçalat per Jordi Farré, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria dins el black metal, un gènere nascut dels vessants més foscs i abrasius del metall, caracteritzat pels ritmes accelerats i les veus molt agudes.

“Però hi ha grups d’aquest estil que canten en català?”

El festival poua en l’efervescència que va viure el gènere després de la pandèmia. Meya considera que l’any passat hi va haver una mena d’esclat de l’escena, empès en part per l’energia acumulada després dels confinaments. Ara, diu, la situació s’ha estabilitzat, però en un nivell superior al d’anys anteriors. “Creativament i artísticament és un moment molt bo, tant per la varietat de grups com per la qualitat que tenen. Hi ha molta gent que escolta aquesta mena de grups en anglès i que pot trobar una oferta de bandes que canten en català”, diu.

La llavor del festival es va plantar el febrer del 2025, quan Meya va assistir a un concert de Vidres a la Sang i Udol a la sala la Nau de Barcelona. El fet que s’hi exhaurissin les entrades, amb una cabuda d’unes quatre-centes persones, el va sorprendre perquè fins aleshores havia vist habitualment aquestes bandes davant públics molt més reduïts. Aquell èxit li va fer veure que hi havia prou públic per a impulsar una cita de més dimensions dedicada al metall extrem en català.

Una de les motivacions principals del festival és, precisament, donar visibilitat a una escena que sovint resta fora dels grans mitjans i de bona part dels circuits culturals habituals. “L’any passat, a la primera edició, molta gent deia: ‘Ostres, però hi ha grups d’aquest estil que canten en català?’”, recorda.

Per això els impulsors conceben el festival com una manera de celebrar la vitalitat del gènere i, alhora, de descobrir-hi noves propostes. Enguany hi conviuran grups com Angoixa, una formació de death metal que fa més d’una dècada que canta íntegrament en català, i Vrademargk, de Terrassa i amb una trajectòria llarga dins l’escena, amb propostes més heterodoxes com Thanatopraxy, Amargor i Falç de Fetillera. Aquesta última formació combina un metall lent i pesant amb elements folklòrics, dansa tribal i una escenificació concebuda com una mena de ritual.