De cada deu negocis afectats per la gota freda, tres no han recuperat l’activitat dos anys després

Set de cada deu negocis afectats per la gota freda de 2024 al País Valencià ja han recuperat o superat el nivell d’activitat anterior, segons un informe de la Cambra de Comerç de València. Tot i això, les dificultats són notables per als petits negocis, especialment en l’àmbit del comerç i l’hostaleria, així com en establiments de fins a cinc treballadors i municipis de menys de 20.000 habitants. Al voltant del 30 % dels negocis de la zona més afectada encara no han assolit els nivells d’activitat previs a la catàstrofe.

L’informe s’ha presentat dimecres i s’ha elaborat a partir d’indicadors econòmics i del contacte directe amb 300 establiments de 17 municipis afectats a la zona zero de la gota freda. Aquest document constata una recuperació avançada, però desigual segons sectors i municipis.

Més problemes en l’hostaleria i el petit comerç

El president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, ha posat en relleu l’esforç emprès l’últim parell d’anys per part d’empresaris, autònoms i treballadors per recuperar els negocis i conservar l’ocupació. Malgrat l’avenç, Morata ha advertit que continuen dificultats relacionades amb les infrastructures, l’accessibilitat, les obres pendents i la recuperació del consum. Ha remarcat que el repte ara és passar de la reconstrucció a la transformació, per tenir municipis més segurs, més ben connectats i un teixit empresarial més competitiu.

Segons l’estudi, el 35% dels establiments de fins a cinc treballadors mantenen una activitat inferior a la que tenien abans de l’aiguat, davant el 20% dels negocis més grans. Les dificultats més grans es concentren en l’hostaleria i restauració, on el 53% encara no ha recuperat el nivell d’activitat, i en el comerç no alimentari, amb un 46%.

Inversions ajornades i nous hàbits de consum

Les empreses han prioritzat inversions per recobrar el funcionament bàsic, i la meitat de les que volien ampliar instal·lacions o obrir noves línies de negoci han ajornat aquestes accions. Aquestes dificultats s’afegeixen a un canvi d’hàbits de consum: hi ha més prudència en la despesa de les famílies, que vetllen més per l’estalvi. S’ha constatat també una presència creixent dels serveis personals i altres activitats de proximitat, mentre que alguns comerços tradicionals han perdut pes.

La recuperació de la clientela és desigual. Un 27% dels negocis afirmen que tenen menys clients que abans de la gota freda, xifra que puja a la meitat en el cas de la restauració i l’hostaleria, i a un 43,8% en el comerç no alimentari. Entre les causes, l’informe assenyala la redistribució de la despesa familiar, la situació econòmica i altres factors.

Efectes persistents i sectors dinàmics

La zona zero continua patint efectes menys visibles, com el temor de molta gent a a sortir quan plou i els canvis en la demanda de certs serveis. Tanmateix, no s’ha observat un desplaçament generalitzat de comerços cap a zones menys exposades a inundacions.

El sector de la construcció ha estat el més dinàmic des de la gota freda, impulsat per la necessitat de reconstrucció, tant d’obra civil com residencial. Les afiliacions en aquest sector han augmentat d’un 22% en dos anys a l’àmbit estudiat.

Mesures i accions futures

L’informe recomana de mantindre instruments que afavorisquen la recuperació de la demanda i la retenció de la despesa dins els municipis, com ara les campanyes de Bo Comerç. Morata ha remarcat la necessitat de completar les infraestructures hídriques, millorar la mobilitat i retornar plenament els espais urbans i l’activitat comercial: “No podem permetre que la recuperació econòmica avance més de pressa que les infraestructures i les mesures de seguretat que necessiten els nostres municipis.”

Finalment, Morata ha assegurat el compromís de la Cambra de Comerç de València amb les empreses afectades, i ha emfasitzat la importància de l’agilitat administrativa, la coordinació institucional i la col·laboració públic-privada per consolidar la recuperació i facilitar que les empreses puguen tornar a invertir, modernitzar-se i créixer.