“Vam ser tots massa obedients”: Forcadell repassa els errors del 2017

“Hi havia un estat major que decidia el que tu feies, però ells no han rebut conseqüències, nosaltres, sí”. Carme Forcadell s’ha expressat amb molta claredat i contundència en un acte de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Sant Climent de Llobregat per a commemorar la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017. “A mi ja m’està bé, jo ja era allà per a fer això. Si no confies que aquella gent prengui les decisions adequades, no pots fer res. Però hi havia molta gent que no sabia què passava. Jo, moltes decisions no les vaig entendre, malgrat que les vaig executar. I com jo, molta gent. Això no pot tornar a passar. Qui ha de rebre les conseqüències, ha de saber què passa. Potser hauríem d’haver estat tots més desobedients, i m’hi incloc”.

L’acte, organitzat per vint assemblees territorials del Baix Llobregat, ha volgut commemorar la DUI i aprendre dels errors del 2017. Per això el periodista Jaume Marfany ha repassat tots aquells fets, de l’1-O al 27-O, amb l’ex-presidenta del parlament i de l’ANC, amb el delegat de la Generalitat a Madrid el 2017, Ferran Mascarell, i amb Pere Pugés, membre fundador de l’ANC i membre del secretariat nacional.

El 3 d’octubre, l’oportunitat perduda

Sobre el Primer d’Octubre, tots tres han coincidit que va ser una gran victòria, però que la força popular va començar a desaprofitar-se a partir del 3 d’octubre. “El 3 d’octubre era el dia, vam perdre l’oportunitat”, ha dit Forcadell. “Teníem no només els qui van anar a votar l’1-O, també gent que no va anar a votar, però que estava en contra de la violència. El país es va paralitzar. Sé que es va intentar que aquell dia passés alguna cosa, però no tothom hi va estar d’acord. Com més ens allunyàvem del 3 i l’1 d’octubre, més oportunitats perdíem”.

“El 3 d’octubre la política catalana va dubtar, mentre que Madrid tenia tres dossiers preparats per actuar en funció del que féssim”, ha assenyalat Mascarell. “Quan el rei va fer el seu discurs vaig saber que havien posat en marxa el segon dossier. Per a la DUI tenien fins i tot un pla que incloïa l’entrada al parlament de la Guàrdia Civil. La gran diferència amb ells és que nosaltres no teníem dossier, o el teníem a mitges. El que caracteritza la política catalana és Hamlet, el dubte”.

Forcadell, Mascarell i Pugés no han marcat només el 3 d’octubre com el dia en què es va començar a perdre, també han considerat la declaració suspesa del 10 d’octubre un error que va marcar un punt d’inflexió. “El que faria el president aquell dia vaig saber-ho tres minuts abans d’entrar al ple, i encara me’n feia a la idea”, ha explicat Forcadell, que ha descrit aquells dies com a horrorosos i interminables. “Crec que poca gent ho sabia. Quan anava cap al ple em van dir que se suspendria. Ningú no va tenir temps de reaccionar. Entrar a negociar era donar la iniciativa a l’altre, aturar la lluita. A partir de llavors es va esllanguir tot i la sensació era que anàvem perdent. Havien passat deu dies i ningú no negociava, ningú no ens reconeixia… Era desesperant. Jo era presidenta del parlament per a fer allò, i veia que tot allò pel que havia lluitat es perdia. Els diputats també estaven desesperats”.

Mascarell també ha remarcat que aquell va ser el dia que, d’alguna manera, es va passar la pilota a l’estat espanyol. “A Madrid em preguntaven ‘i ara, què?’ i no sabia què contestar. Només hi havia reunions i moviments, però un dia era blanc i l’altre, no sabies. A partir del 155, jo com a mínim pensava que hi hauria un sottogoverno”.

La DUI: què hi havia preparat?

Els organitzadors de l’acte han explicat que pretenen fer una commemoració anual del 27 d’octubre perquè, així com sempre es parla de l’1-O, la DUI queda sovint en un segon pla, i volen entendre aquell dia com un punt de partida, no simplement com una fotografia antiga o com un record agredolç. És per això que bona part de l’acte ha servit per analitzar què no va sortir bé a partir de llavors i quin paper hi va tenir l’Assemblea.

Pugés ha explicat que l’ANC tenia coses preparades des de feia temps que molta gent –tampoc Forcadell– no sabia, i que no s’han d’explicar per si mai cal fer un nou embat. De fet, s’ha referit a un pla que es va donar a Jordi Sànchez el 2015 perquè ell el continués. “No hi va fer cas. Tenia un altre pla. Preteníem que el 9-N fos el disparador, perquè havíem agafat l’estat en pilotes. Teníem clar com podia respondre l’estat, els diferents escenaris, i estava preparat com reaccionar-hi. Però quan s’havia de tirar endavant el procés, el més calent no era a l’aigüera, era a la paperera”.

Com Forcadell, ha coincidit a assenyalar que l’estat major o sanedrí –el nucli de persones que van prendre les decisions des d’abans de l’1-O– era qui realment sabia què passava. “El 27-O Rull em va dir que ells ja havien fet el que els tocava, que ara ens tocava a nosaltres”, ha explicat. “Jo li vaig dir que llavors no passaria res, perquè tot el que podríem haver fet s’havia desarticulat. La seva cara va ser un poema, la mateixa que feien diputats i membres del govern que no sabien què passava, perquè una cosa era l’estat major i l’altra la resta. Gent que veia que podia rebre conseqüències i no prenia decisions. Vam ser la pròpia ANC, que no vam fer el que havíem de fer. Es pot fer una revolta sense els polítics al davant”.

Forcadell s’ha sumat a l’autocrítica i ha repetit diverses vegades que un dels problemes va ser “ser massa obedients i massa prudents”: “Dèiem ‘serà democràtic i pacífic’. Ara sabem que serà absolutament democràtic, però que no serà absolutament pacífic. Si no tenim clar això, no ens hi posem. Haurem de pagar un preu, no serà de franc. Això de ‘de la llei a la llei, no’, perquè la llei se la passen pel folre. No sabem quin serà el preu, però hi hem d’estar disposats. Vam fallar tots. Els polítics van fallar. Però la gent, també, perquè quan se’ns va dir d’anar a casa el 20-S o el 27-O, potser no hi hauríem d’haver anat. No hi haurà independència sense desobediència, i nosaltres vam ser tots molt obedients, massa obedients. A les revoltes la gent potser no és tan obedient”. Un dia clau per haver practicat aquesta desobediència per part de la gent, diu, va ser el 3 d’octubre.

Sobre la pregunta clau –què hi havia preparat–, Mascarell ha deixat clar que no es pot dir que estava ben preparada una cosa que no era ni compacta ni compartida per totes les forces independentistes. “El que s’ha de fer és una cosa convinguda, unitària. Si no es fa això no es pot dir que s’està ben preparat”.

Una “revifalla” de l’independentisme

Sobre el futur de l’independentisme, les conclusions han estat optimistes, tot i el diagnòstic compartit que Catalunya viu una crisi en molts àmbits diferents. “Hem de continuar, crec que hi ha una revifalla de l’independentisme”, ha conclòs Forcadell. “L’error ha estat centrar-se en la repressió i oblidar-se de la independència. L’amnistia és una victòria, però no ens ha de tornar a passar que oblidem la independència. La repressió és el preu per la independència, mentre hi treballem hi haurà repressió”.

Mascarell ha demanat deixar-se de moure en l’abstracció i plantejar solucions i itineraris concrets. “L’independentisme, si es belluga en l’abstracció, continuarà sent minoria. Els problemes del país els provoca el fet de no tenir independència. El problema no és que no tinguem estat, és que tenim un estat negatiu, una estructura política que ens va en contra”.