“Serà un curs dur”: l’Assemblea Educativa de Catalunya es reuneix per decidir noves mobilitzacions

L’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), el moviment sorgit a començament d’any de les bases de la comunitat educativa per canalitzar les reivindicacions del sector, es torna a reunir demà, dissabte, a les 10.00, a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). El principal punt de l’ordre del dia serà decidir com han de continuar les mobilitzacions durant un curs que va començar amb una vaga el 8 de setembre, coincidint amb el primer dia d’escola. D’aleshores ençà, els sindicats sempre s’han decantat per esperar les conclusions de l’AEC per emprendre nous moviments. Manel Casado, membre de l’AEC, diu a VilaWeb que “serà un curs dur”.

Definir les mobilitzacions i coordinar-se amb els sindicats

El col·lectiu considera que moltes de les reivindicacions del curs passat resten pendents i reclama al Departament d’Educació un calendari i un full de ruta concrets. “Si no hi ha un calendari que expliqui com s’aplicaran les mesures, les mobilitzacions continuaran”, explica Casado. Al col·lectiu no li serveixen les paraules del president Salvador Illa durant el discurs de mig mandat. Vol un compromís ferm de l’executiu que vagi més enllà de les paraules.

L’AEC tem que, si la conflictivitat baixa, Educació es limiti a negociar amb els sindicats que van signar el pre-acord i l’acord del juny i es deixi de banda la resta de veus del sector. La reunió d’aquest dissabte haurà de fixar objectius compartits i aclarir com es manté la pressió durant un curs que el moviment preveu difícil. Casado explica que el col·lectiu aspira a aconseguir les millores tan aviat com sigui possible. “La gent no té ganes de conflicte, té ganes d’una solució”, diu. I afegeix que les reivindicacions no són contra el govern “sinó a favor de l’educació pública”.

Un moviment transversal

L’AEC compta, ara com ara, amb 563 assemblees registrades i 32.617 professionals de tots els àmbits, no solament docents. Té l’afany de consolidar una estructura capaç de coordinar centres, col·lectius i territoris i decidir col·lectivament els passos següents. Les assemblees també són obertes als sindicats educatius, que són els principals interlocutors amb Educació. Casado vol deixar clar que l’AEC no ha sorgit per a fer competència o substituir les forces sindicals. “Som en el mateix vaixell. Lluitem per millorar la qualitat de l’educació”, afegeix. De fet, l’ordre del dia preveu un torn de paraula dels sindicats, perquè puguin explicar com van les negociacions. Així i tot, reconeix que l’AEC ha aconseguit de captar professionals que no se sentien interpel·lats pels sindicats. 

Un dels altres punts que debatrà l’AEC serà la representativitat. L’objectiu és decidir com es valida la participació dels representants territorials i quin pes té cada assemblea en les decisions col·lectives. “No es pot anar en nom d’una assemblea sense tenir-ne la validació. Si hi vaig com a representant del Vallès, hem de saber com ens organitzem internament i en nom de qui parlo”, explica Casado.

L’AEC va començar a prendre forma amb les primeres assemblees del gener, arran de l’organització de treballadors de Barcelona. Progressivament, s’hi va incorporar gent d’uns altres territoris. D’ençà del juny s’han creat vuit grups de treball voluntaris. N’hi ha de dedicats als objectius del moviment, la resposta antirepressiva i la defensa de la llengua, entre més qüestions. L’AEC també vol decidir com s’ha de consolidar l’estructura sense la necessitat de reproduir un model sindical.

Més finançament, menys alumnes per aula i millores laborals

Entre les principals reivindicacions del sector hi havia augmentar el finançament de l’educació fins al 6% del PIB. Aquesta mesura va anunciar-la el president Illa en la conferència de dilluns, però el govern ha estat incapaç de concretar com pensa fer-ho. Ni el president ni la consellera Sílvia Paneque, portaveu del govern, no han especificat terminis ni calendaris per a complir el percentatge.

Hi ha més reivindicacions, com ara evitar el tancament de grups a la xarxa pública i posar un topall a la matrícula viva. També es reclama d’incorporar més professionals, reduir el nombre d’alumnes per aula i regular les plantilles per garantir una educació veritablement inclusiva.

Les demandes inclouen unes infrastructures dignes i adaptades al canvi climàtic i a les temperatures altes, a més del blindatge del català com a llengua vehicular i d’acollida. Sobre les temperatures, el president Illa també va anunciar dilluns un pla per a climatitzar totes les escoles i instituts, que va més enllà de la legislatura. Però l’objectiu d’arribar als més de 2.500 edificis on ha d’actuar és inassolible durant els dos anys vinents, a criteri del govern. L’executiu considera que tot plegat estarà enllestit pels volts de l’any 2031. Per tant, serà més enllà de la vigència de l’actual legislatura.

En l’àmbit laboral, reivindiquen l’aplicació de la jornada de trenta-cinc hores amb una reducció proporcional de les hores lectives, una garantia salarial vinculada a l’IPC per a tot el personal públic i la reclassificació del personal laboral aprovada pel Parlament de Catalunya. El sector també demana d’obrir una negociació efectiva per dignificar l’etapa educativa de zero a tres anys.