Mélenchon i Gluksmann engeguen la campanya de les presidencials franceses

Els dos aspirants principals de l’esquerra van escenificar ahir diumenge, amb hores de diferència l’inici real d’una cursa a les presidencials que el candidat de l’extrema dreta, Jordan Bardella, sembla encapçalar amb comoditat.

Diumenge hi va haver dos actes i cap dels dos no era casual. Al matí, a Châteauneuf-sur-Isère, prop de Valença del Delfinat, Jean-Luc Mélenchon tancava la universitat d’estiu de la França Insubmisa davant deu mil persones, segons l’organització, amb un discurs de tres quarts d’hora que va obrir amb una frase pensada per a ser titular: “La victòria és possible.” I al vespre, al telenotícies de TF1, Raphaël Glucksmann posava fi a un suspens que ja no enganyava ningú i anunciava que es presenta a l’Elisi. Els dos rivals de l’esquerra francesa van triar el mateix diumenge d’agost, i això vol dir que la campanya de les presidencials d’abril del 2027 ha començat de fet.

Mélenchon ha decidit disputar el terreny de l’ecologia. La seva proposta estrella és una “conscripció ecològica”: una guàrdia regional de seguretat civil formada per lleva obligatòria, capaç de reforçar els equips permanents en episodis de crisi com els incendis que han devastat el país aquest estiu. No és una idea del tot nova, perquè el 2022 ja havia proposat una conscripció ciutadana de nou mesos pagada amb el salari mínim, però ara la vesteix amb una “cultura ecològica pràctica” i l’acompanya d’una proposta de més gruix institucional: convertir les regions administratives en ecoregions dibuixades a partir de les conques hidrogràfiques, amb competències sobre l’aigua, l’aire, la costa, els boscos, la fertilitat dels sòls, la mobilitat i la salut ambiental. Fins i tot amb capacitat normativa pròpia.

Glucksmann, unes hores després, va confirmar que es presenta “per redreçar França” i, alhora, que passarà per la primària socialdemòcrata que el Partit Socialista i el seu propi partit, Place publique, han convocat per als dies 10, 11, 17 i 18 d’octubre. És una marxa enrere en tota regla, perquè fins fa poc no en volia sentir a parlar, però l’eurodiputat necessita l’aparell socialista per a fer campanya i l’aparell socialista no regala res. També ell va parlar d’ecologia: va retreure al govern que davant la calor i el foc no hi havia res previst ni organitzat, i s’ha reivindicat com el president de la transformació ecològica del país. El que no farà, ha dit, és pactar amb els insubmisos de Mélenchon.

Aquí és on l’aritmètica es torna cruel. Els sondejos donen Bardella molt per damunt de tothom, en una forquilla que va del 32% al 35%, amb Marine Le Pen inhabilitada i el seu delfí instal·lat còmodament al primer lloc. Édouard Philippe, que semblava el rival natural del Reagrupament Nacional, ha reculat aquest estiu llastat pels seus problemes judicials. Mélenchon es mou al voltant del 15% i Glucksmann entre el 10% i l’11%, tot i que continua sent el més ben situat de l’espai socialdemòcrata. I Marine Tondelier, la dirigent dels Ecologistes, no arriba al 5%: la candidata pròpiament ecologista és la que menys pes té en una campanya que ha començat parlant d’ecologia.