Inquirer4 Caraga LGUs cancel Christmas parties amid El NiñoThe Jerusalem PostIsrael's Ben-Gurion University launches competition to design next-generation nuclear reactorDaily MaverickBEATEN AGAIN: Ireland inflict fourth defeat of the season on one-dimensional SpringboksZDF heuteEntdecken Sie das ZDF-Nachrichtenstudioالشرقالمكسيك.. ضحايا في أعمال عنف بسينالوا بعد اعتقال زعيم كارتل بارزOnetIran zaatakował cywilny obiekt w Bahrajnie. Trwa walka ze skutkamiStraits Times SportImproved scrum epitomises Irish steps forward, Farrell saysThe Sydney Morning HeraldTeens charged over Sydney stabbingRai NewsSerie A, Napoli- Torino 1-0 al 73'Premium TimesTinubu campaigns in Ibadan, says Nigeria on path to prosperitySRF NewsATP Finals: Halbfinals – Alcaraz und Zverev spielen um den Titel in TurinESPN DeportesDueño de Raiders, molesto con 'Madden' por su padre
The Daily Newsstand · Free, Always
Saturday, November 21, 2026

Closcadelletra (DXXVII): Drap de lli tacat de lluita

Translate

Per què no record que la paraula “escola” ve d’un mot grec que vol dir “lleure”?

Darrere els vidres plens de grops del finestral cau el matí gelat ple de clarobscurs i em sent ple i a pler d’un esperit de resurrecció perquè intent fer un món millor dins mi.

Hi ha una potència del dedins, un lligam entre la nostra consciència i el món material, el segon no sent mai més que el reflex de la primera.
Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció, perquè cal una transformació de l’esperit abans de desplegar-se en el cos. Tota transformació individual autèntica té una potència col·lectiva.

Veig les notícies i els esdeveniments d’avui mateix com un cercle de l’Infern on els egos i els poders, els explotadors i els malanats fan pasteta de cadaverina que ens volen fer creure que és pa vertader. Per comandar-nos amb més dolentia, per sucar-nos el coratge lluitador, l’energia vital, els somnis de cada dia. Per esclafar-nos el pensament propi. Per anestesiar-nos la percepció. Per convertir-nos en ramat dòcil i homogeni.

Estir la mirada damunt el desert que avança com una piconadora endimoniada. Què fer? Esper el miracle.

Ja ha arribat en el darrer instant i com sempre del costat que no l’esperava.

Escolta el meu deler de dir-te allò que no he sabut: les meves renaixences dels eclipsis, de les absències, dels accidents, de les cites perdudes, de les desaparicions, dels embats.

Vull fer una lletrada que demostri que quan més complex és un organisme més lliure és.

M’agrada això, la connexió, la unió, no les coses en si: el que hi ha entre elles, entre dues, la seva relació. Dues idees, dues imatges, dos texts, el pont entre dues harmonies per al músic de jazz…

He passed away, ha mort (?), diu l’anglès amable del que s’ha extingit, del que ha desaparegut.

Potser aquesta intensitat és una forma de rejovenir.

Actes fallits, culpabilitats certes, joies retrobades, fervors, malenconies, deliris.

No hi ha ordre en l’existència.

Una frase estranya escrita sobre la tomba de l’abat Kenko a Kyoto em fa plorar: “El començament no s’atura de començar. El començament augmenta.”

Hi ha massa electricitat a l’aire tardoral i així com han caigut de cop les fulles roges dels caquiers a mi em provoca una plorera intermitent.

Hi ha una claror grega: la llum grega és un pensament constant tot ple de sensacions.

I dalt de tot de la cúpula celeste un núvol: avança lleuger com damunt seda, cigne en un llac, s’allargassa i es replega, ha estès una ala, s’ha convertit en una bolla dins l’extrema lentitud de l’àngelus.

Lluny, molt lluny, comença un cor apagat de campanes.

La poesia és part i totalitat, dic en veu alta.

I cant tres mots d´Horaci: non omnis moriar.

Em preocupen les paraules, la construcció del sentit, la relació del sentit amb el lèxic i el ritme.

Si fos molt jove ho copiaria cent vegades en una llibreta amb la meva cal·ligrafia despullada.

Somric, encara que la situació és dolorosa.

Voldria fer una declaració alhora radical i cisellada, harmoniosa i melòdica, que tingués la capacitat d’unir la potència poètica amb la força política.

No em cansaria de condemnar els lloccomuners i els assassins, els que fan guerres perquè es matin els altres i sembrin la mortaldat i el dolor entre els innocents, no em cansaria de fer desaparèixer els que destrossen raons i vides, l’art i la ciència, les conquestes més veres de la civilització, els bàrbars feixistes, nazis i estalinistes, els que exploten la força de treball, l’energia del pensament, les messes de la fertilitat. No em cansaria de pledejar contra els deshumanitzadors miserables que són pandèmia ara i aquí.

No em cansaria d’escriure per a totes les víctimes, per aquelles que no poden parlar, i gravaria els seus noms en la meva declaració perquè cap persona fos oblidada.

Vius i ungles!, deia la meva padrina materna, per crear antídots per aquests temps incomportables.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.