Míriam Nogueras: “Som molt lluny del PSOE, però al PP i Vox els mirem amb prismàtics”
La candidata de Junts al 29-N, Míriam Nogueras, arriba atrafegada a l’entrevista, a la seu nacional del partit, amb l’agenda plena i el temps just. S’acosta l’equador de la campanya electoral. Una campanya en què diu que la resta de partits gairebé no parlen de propostes ni parlen del que han fet durant la legislatura a Madrid. S’acaba de publicar el segon lliurament de la comentada entrevista de Carles Puigdemont a El Mundo, que ha descol·locat alguns. Nogueras defensa l’entrevista i nega que Junts s’hagi arrenglerat amb el PP i Vox. Descarta pactar-hi i, al mateix temps, critica Pedro Sánchez. S’esforça per mantenir la distància amb els dos blocs i critica que l’esquerra també fa populisme.
—Alguns partits acusen Junts de ser equidistant. Us sentiu còmoda amb aquesta paraula?
—Amb el que em sento còmoda és amb posar Catalunya al centre. I això és el que incomoda tots aquests que ens diuen equidistants, que ens diuen que ens n’apartem, que esperen que desapareguem. Que allò que realment els molesta és que siguem els únics que posem Catalunya al centre.
—En un espot electoral de Junts, hi surt una noia asseguda al mig dels que semblen un feixista i un antifeixista. Es pot ser equidistant, o ser al mig, quan en un extrem hi ha l’extrema dreta?
—No és el vídeo electoral. És un vídeo fet amb IA, que és molt casolà. De totes maneres, no crec que el significat sigui aquest. Hi ha una altra escena en què és asseguda al centre d’un cotxe familiar. No crec que hagin d’anar tan enllà. Però l’extrema esquerra no derrota l’extrema dreta. S’estan retroalimentant i es genera tant de soroll que ni els uns ni els altres expliquen ni la feina que han de fer ni la que volen fer, ni tan sols la que han fet aquests darrers vuit anys. És que no n’han fet pas. Cap pot explicar què ha aconseguit per ajudar la gent. Els que ens diuen que el 29 els hem de votar perquè hem de frenar l’extrema dreta fa vuit anys que governen i no solament no l’han frenat, sinó que cada dia és més gran. Els catalans som els únics que defensem Catalunya i frenem l’extrema dreta. Els hem guanyat a les urnes, als tribunals. Com ha dit el president en l’entrevista, la manera de fer política del senyor Sánchez és molt cínica, és mentir, no complir els acords, menystenir la voluntat dels catalans. Les esquerres diuen que s’ha de frenar la dreta i no qüestionen aquesta manera de fer política. Utilitzen el populisme i la demagògia. Em preocupa que els extrems s’estiguin retroalimentant, i no aquest vídeo.
—Veieu populisme i demagògia a l’esquerra?
—Molta, molta. Que tinguin el valor de posar-nos, a Junts, al mateix sac que aquesta gentussa… Som molt lluny del PSOE, però al PP i Vox els mirem amb prismàtics. I que alguns, per aconseguir vots, provin de fer creure a la gent que som en algun bloc espanyol, quan fa anys que plantem cara al PP, a Vox i al PSOE, defensant Catalunya i els drets dels catalans… Als blocs espanyols ja hi són ells. Som l’únic partit que pot dir que no és en cap bloc espanyol.
—Descarteu totalment participar en una investidura de Feijóo si hi ha Vox?
—Totalment.
—Tant si Vox forma part d’un govern de coalició com si dóna suport des de fora?
—Totalment. És que ja ho vam decidir el 23, això. El 23 va guanyar Feijóo i no és president perquè nosaltres vam decidir que no investíem la dreta espanyola.
—Encara que us fessin una concessió important? Per exemple, el concert econòmic.
—Són els qui ens volen destruir com a nació, els qui ens diuen que ens prohibiran parlar la nostra llengua. Es volen carregar les nostres institucions. Si ja som lluny del PSOE, d’aquesta gent encara més.
—Ni que us proposessin un sistema similar al concert?
—No ho faran mai. Aquí sí que ens vam trobar, en la legislatura anterior, que era Sánchez qui deia “no” a tot. Per tenir el poder es va passar per l’arc de Triomf tots els seus principis i tot el que era “no” va acabar sent “sí”. A nosaltres, el que ens importa és que Catalunya sigui al centre i tant de bo diumenge, dia 29, els catalans i catalanes decideixin que el missatge que s’envia a Madrid és que s’ha acabat que des d’allà es decideixin per nosaltres.
—Heu defensat la via Starmer: si la suma amb el PSOE fos possible, hauria de ser amb un altre candidat. Però precisament el president Puigdemont, en l’entrevista a El Mundo, deia que l’amnistia va ser més fàcil d’aconseguir del que es pensava. No és una mica contradictori això?—No, perquè també hi havia moltes coses sobre la taula que no es van acabar materialitzant mai; al contrari, que es van acabar blocant moltíssim. Però és cert que l’obsessió per ostentar el poder de Sánchez va arribar fins al punt en què en cap moment ens van dir que no seria possible l’amnistia i afortunadament la vam acabar fent, malgrat Vox. Perquè, al final, si no s’ha fet abans també és perquè Vox ha estat acusació particular i tot s’ha alentit moltíssim. Però no em sembla gens contradictori. Sánchez ha tingut l’oportunitat d’aprofitar els pols d’un partit català en aquestes eleccions, l’únic partit d’estricta obediència catalana, que no portem Madrid a la papereta. Però han demostrat que han acabat incomplint allò que s’havia acordat a la taula de negociació internacional, on hi havia mediació i verificació. Una altra qüestió és que, segurament, deu anys enrere haguéssim frisat per asseure’ns amb el govern espanyol amb mediació internacional i hem aconseguit que el català es pugui parlar amb normalitat al congrés, i que a totes les taules dels governs de la Unió Europea tinguin a la taula la carpeta de l’oficialitat del català. Ho hem aconseguit forçant-los, però ara és com si no comptés.

—Vist en perspectiva, Sánchez us enredava amb la taula per no acabar complint? Que us enteníeu amb els interlocutors, però que després potser era ell mateix qui frenava el compliment dels acords?
—Crec que pensaven que, solament amb l’amnistia, ens retiraríem. Estaven molt acostumats a una manera de fer política que és vendre titulars, fum: et posiciono, però no materialitzo res. I com que tu ja tens el teu titular, estàs content. Havien funcionat així amb els altres partits. Nosaltres vam demostrar que no érem així. Hem votat que no quan ha tocat. Amb la primera negociació que vam fer, la del català, vam deixar clar que no votaríem Francina Armengol si, abans de la votació, no teníem la sol·licitud del català a Europa i es podia parlar català i estava tot per escrit. Tots els acords els tenim per escrit, tots. No era un acord de legislatura, sinó d’investidura, i la resta d’acords eren carpeta a carpeta. Hem actuat així. En molts casos, han dilatat molt el tema. Però també és veritat que en molts altres han complert, com la qüestió de l’amnistia, però perquè no els n’ha quedat alternativa. Res del que han fet ha estat per voluntat pròpia. Els hem arrossegat. El que més em frustra de tot és que ho hem fet sols. No ens han acompanyat ni en la negociació de l’amnistia. Votar-hi en contra va ser dur. Ens va costar molt aconseguir que hi entressin persones que no haurien estat amnistiades. Pocs ens pregunten per què votem el que votem. Hem fet la feina, ens hauria agradat fer-la més acompanyats.
—Retraieu això a ERC. Ells us retreuen que van negociar els indults, tot i que els va costar reconèixer-ho, i no els vau agrair que Jordi Turull o Josep Rull sortissin de la presó.
—Al final, això és: has fet una cosa dolenta, et perdono. Amb els indults sempre hem estat molt clars, i Jordi Turull, per exemple, sempre ha dit que ell mai demanaria que se’l perdonés. El que em preocupa és que el senyor Rufián fa vuit anys que fa de crossa al PSOE i no ha aconseguit ni una llei pròpia. Nosaltres hem aconseguit que, per llei, es pagui el 50% de la dependència, perquè avui hi ha més de 80.000 persones esperant. Hem aprofitat aquesta força per als catalans i les catalanes. Altres ho han preferit fer per projectes més personals o per tenir més titulars. Al final, un cop acaba la legislatura dius, quina és la feina feta? Doncs uns l’hem feta i els altres no.
—ERC va arribar a un acord de finançament, sobre Rodalies i el FLA, però no s’han materialitzat finalment.
—Hem forçat que el que negociem es posi a votació. Aquesta setmana em retreien el tema del FLA. No va continuar el procés i només depenia d’ells. Hauríem votat que sí al FLA. No sé on era el problema. Potser era és que no hi havia ningú pressionant el PSOE perquè fes la feina que s’havia acordat fer. Sempre és molt fàcil posar l’excusa de Junts. Però, en aquest cas Junts, amb els vots de Junts, això tirava endavant. Depenia d’ells. Han d’explicar per què.
—Enteneu que hi hagi gent que no entengui que el president Puigdemont hagi concedit una entrevista a El Mundo signada per un periodista que va col·laborar amb la guerra bruta?
—El mateix Trias ha dit que ell està encantat que el president Puigdemont es pugui explicar. Segurament, Trias va perdre la primera alcaldia i Colau va ser alcaldessa per culpa d’aquesta notícia, que gairebé tots van comprar. I és igual de veritat que Trias perd la segona alcaldia perquè PP pacta amb el PSOE. Fa dos dies va sortir una entrevista al número dos d’Esquerra en aquest mateix mitjà. Gabriel Rufián va fer una entrevista a El Mundo, i Mireia Vehí, de la CUP, també. El que preocupa molta gent no és on han fet les entrevistes, sinó què hi diuen. El president Puigdemont ha fet entrevistes aquest darrer mes amb el Sunday Times i amb El Punt Avui. Fer una entrevista al cor del diari més espanyolista que hi ha, perquè el missatge arribi clar, em sembla que estratègicament és brutal. Volien apartar Catalunya de la campanya electoral espanyolista i hi ha entrat de ple.

—Hi ha qui interpreta que després d’aquesta entrevista sou més a prop del PP i Vox. Els ha beneficiat. Feijóo la va fer servir al cara a cara amb Sánchez.
—L’única cosa que vam veure del senyor Feijóo van ser amenaces i la utilització de Catalunya com a carta electoralista. No té cap proposta per a Catalunya. En la mateixa entrevista, el president Puigdemont és claríssim amb l’extrema dreta: si se’ls acudeix acostar-se, que dubto que ho facin, el cop de porta que rebran se sentirà a l’altra punta de Catalunya. No hem dit res que sigui mentida i que no sàpiga tothom. El senyor Sánchez és un cínic i ha demostrat una incapacitat de complir els acords.
—Un govern del PP-Vox reactivaria l’independentisme?
—Un escenari on hi hagi un altre retrocés de drets em sembla que no el vol ningú. Només faltaria. Se’m posa la pell de gallina quan sento dir que el primer que faran si arriben al govern és tornar a prohibir el català. I que algú es pensi que un partit català pugui tenir res a veure amb això…
—Després dels intents de negociació amb el PSOE i de l’amnistia, on queda la reivindicació del dret a l’autodeterminació?
—Potser altres s’han mogut, nosaltres som on érem. A Madrid no farem la independència, tots ho sabem. Però també em sembla incomprensible que hi hagi algun partit que decideixi que allà on es prenen decisions que ens afecten els catalans no hi hem de ser. La meva missió, com a cap de llista de Junts a Madrid, és anar a defensar Catalunya i posar-la al centre, sí, però influir el màxim possible perquè no es pugui decidir res que vagi en contra dels catalans. Diuen que són unes eleccions marc mental espanyol. Segurament són de les més espanyolitzades que he vist en la meva vida, aquestes eleccions. Sembla que si no estàs amb PSOE estàs amb PP i amb Vox. Si no estàs amb el PP, és que estàs amb el PSOE. Però això va de nosaltres, del fet que a partir del 29 cap d’ells pugui continuar decidint per nosaltres.
—La vostra relació amb Esquerra és irreconciliable al congrés dels diputats?
—Sempre hi he tingut relació. Amb el senyor Rufián vam començar junts. Jo crec que ell ha agafat un camí molt diferent. En el moment que el cap de llista d’ERC vol fer fronts amplis espanyols… Fa molts anys que no viu a Catalunya. És veritat que ens hem distanciat molt. Respecto que hagi agafat aquest camí, que va cap a un altre lloc. Amb la resta de gent d’Esquerra no hem tingut cap problema, i en l’àmbit més de la política del dia a dia, en comissions, etcètera, la relació és bona. Tant de bo al capdavant hi hagués algú que tingués ganes de tenir una bona relació amb tots els partits catalans, però, malauradament, el senyor Rufián ha decidit que el seu enemic no és un partit espanyol, sinó que és un partit català.

—Darrere d’aquestes diferències hi ha qüestions personals? De vegades, ho sembla.
—No. La meva feina allà és arrencar el màxim possible, no passar al compadreo amb ningú. La part personal no m’ha afectat mai. També és veritat que amb els diputats catalans hi ha un punt més emocional. Ens sentim fora de lloc. No només perquè no siguem a Catalunya, sinó per les formes i la manera de fer. Ens sentim forasters.
—Parlem d’habitatge. Defensant els petits propietaris, no heu deixat de defensar els llogaters, que són la part més dèbil de la cadena?
—PP i Vox han decidit que no pensen en els més vulnerables que són, en aquest cas, també llogaters. El PSOE ha decidit que només en defensa una part. Aquest reial decret estava pràcticament acordat amb nosaltres. Diuen que han prohibit comprar als fons voltor i és mentida: continuen i continuaran comprant perquè el mateix reial decret ho diu. La nostra proposta sí que posava explícitament prohibir els fons voltor de manera temporal. No van acceptar-ho. Qui va rebre la trucada dels fons no vam ser nosaltres. Pel que fa al llogater, el PSOE ens proposa escollir entre una família i una altra: treus la vulnerabilitat d’una família i la poses a una altra. El 95% dels propietaris de Catalunya són petits propietaris i tenir una propietat s’està demonitzant. La nostra proposta era el que fan a Alemanya. En el moment que una persona vulnerable no pot pagar el lloguer del pis, automàticament, l’administració es fa càrrec del deute i el paga fins que no li trobi una alternativa d’habitatge. El govern espanyol es fa càrrec del deute, però no obliga a pagar-lo. El partit propietari passa que el llogater li degui diners a què li degui l’administració, però no cobra. Nosaltres proposem que l’administració s’ocupi de la vulnerabilitat i de les polítiques socials, que és per això que paguem impostos. Em sorprèn que els que fem una proposta que protegeix a tothom, acabem sent els dolents de la pel·lícula, que no votar a favor del PSOE acabi significant estar a l’altre costat. El govern de Sánchez ha recaptat un 57% més d’impostos dels que va recaptar el 2018. És molt bèstia. El cost de la vida a Catalunya és insuportable. Cada cop costa més arribar a final de mes. Com pot ser que aquesta gent estigui demanant als petits propietaris que siguin ells que s’estrenyin el cinturó encara més? Inverteixen 36 euros en habitatge públic per habitant, quan a molts països s’inverteixen de 200 a 300. No han fet la feina en vuit anys. És molt bèstia que es doni per bo això. Que desgravin lloguers, hipoteques, comptes d’estalvi. Oi que has cobrat molts impostos? Rebaixa’ls. Però això que, malauradament, en trenta segons de TikTok no es pot explicar, és la realitat. Tot acaba girant en titulars, fum, propaganda, sermonets i lliçons. Però tornaria a fer el mateix.

—Puigdemont tornarà al Principat després de les eleccions. Si decideix no ser el pròxim candidat de Junts, us plantejaríeu optar a ser-ho?
—Jo?
—Sí.
—No.
—Ho descarteu totalment?
—El meu candidat és ell i tant de bo sigui qui es presenta.
—I si decideix que no?
—No.
—Us heu plantejat, en el futur, fer política al Parlament de Catalunya?
—A Madrid, hem trobat una metodologia que funciona i dóna resultats. Quan acabem les legislatures, hem de poder retre comptes i crec que som els únics que ho podem fer. No tinc cap intenció de deixar de fer això. Crec que l’equip que tenim és molt bo, ens hem entès molt bé, hem aconseguit encaixar. Tinc ganes de continuar fent-ho mentre allà es decideixin coses que ens afecten.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.