Els esmorzars de forquilla d’un celler d’Horta gairebé centenari

Al primer número del carrer d’Horta, l’antic carrer Major del poble d’Horta, hi ha una porta que no pot passar mai inadvertida. És el retrat del passat, però un passat ben viu. Sota el petit balcó d’una caseta baixa hi ha una petita entrada a un celler on mai no s’ha deixat de vendre vi a doll i tot allò que es fa a la seva cuina omple de vida el menjador. Les pissarres penjades a banda i banda de la porta ja presenten un bon tast del pa que s’hi dóna. Entrepans, freds i calents, amb tota mena de farciments: xoriço, formatge, pernil, anxoves, sobrassada, llonganissa… Fan truita de mongetes i botifarra negra, o truita al gust, salsitxes del país, llom, cansalada… O, si es vol més plat, una opció molt apreciada són els ous estrellats de la casa, amb ous de gallines d’una granja del Penedès, amb patates casolanes i botifarra, blanca i negra; botifarrons de ceba; llom, salsitxes; entrecot… I qualsevol d’aquests plats pot anar acompanyat també de mongetes seques o de patates al caliu.

Els esmorzars a la Bodega Massana són una festa cada dia, amb una clientela ben acostumada. Al menjador del celler, a quarts de dotze del migdia, unes quantes taules són plenes de gent que no se sap si encara esmorza o si ja es prepara per a dinar perquè, entre dos quarts de dues i les dues, la cuina es tanca. I a les tres o quarts de quatre ja s’abaixa la persiana que, d’ençà de les vuit del matí, era aixecada. “Hi ha gent que fa més de quaranta anys que hi ve a esmorzar. El vidrier, el fuster, el sabater, molts dels qui tenien negoci al barri; i també gent del mercat que ja s’ha jubilat, però hi continua venint”, explica Carles de la Prida. És el propietari d’aquest celler tan autèntic, antic i antimodernors. En una de les pissarres amb tots els plats que preparen hi diu: “No tenim wi-fi, però va parir quin vermut tenim!”

En aquest local, tot té la seva gràcia. I, com que som en un celler, no hi falten les mesures del vi que despatxen a doll. Els barrils fan el seu servei i alhora decoren l’espai de comerç de vi i vermuts.

A l’entrada hi ha el taulell del celler, que el Carles explica que era on la gent anava –i encara hi va– amb la garrafa i la posava a sobre per omplir-la. Per això és més baix que no pas el taulell de dins, més específic per a tothom qui vol demanar alguna cosa dret. Una vegada ets a dins, crida l’atenció un petit pati interior, que sembla d’una casa particular. Unes grans bótes de vi, dretes, fan de taula amb tamborets per a consumir a l’aire lliure.

La brasa, només dissabte

El dissabte, la brasa és la protagonista. És l’únic dia que se’n fa. S’hi couran costelles de xai, xistorra, xurrasco, botifarra de tota mena, cansalada viada, pollastre, conill i verdures. També calçots, carxofes, espàrrecs, patates, tomàquets, bolets, tripes, caragols i allò que calgui.

Quan falten només quatre anys per al centenari, el celler Massana continua donant molta corda a la vida de barri, al cor d’Horta, amb aquests esmorzars de forquilla capaços de revifar un mort. Del dimecres al diumenge, només matins i migdia, avis, pares i néts hi fan cap una hora o una altra empesos per la gana. El cap de setmana –explica el Carles– hi van més famílies, i entre setmana són més colles de gent, companys de feina i amistats, que ja hi tenen la taula predilecta. Al cap i a la fi, com diu qui és al capdavant del negoci, “un celler antic com aquest sempre havia fet la funció de casal de barri i era lloc de reunió per a jugar a cartes o a dòmino”. Avui, un caliu així hi roman encara quan la gent conversa mentre gaudeix del menjar.

Vins generosos

El principal comerç de la Bodega Massana, com a celler, són els licors i els vins. Els generosos, amb més grau, són el vi ranci, el moscatell, el vermut, el porto, el màlaga, el xerès i el de Moriles. El vermut de la casa és de Reus, sí, però amb una barreja de vermut del Priorat. “No l’elaborem, només el barregem: 25% de Priorat i 75% de Reus: així n’equilibrem la dolçor”, puntualitza. I el venen tant al sortidor com a la bóta, per poder-se endur amb garrafes.

Una vegada entaulada, la gent demana molt “la botifarra amb seques”, diu el propietari. Els ous estrellats amb patates també són molt populars: “Els fem en deu versions: molts els trien amb bacallà fregit i enfarinat o amb pernil ibèric i fua.” No fan menú, tot són plats combinats, tapes o entrepans. A partir de les dotze, preparen vermuts amb tapes de conserves: morro i orella a la gallega, braves, cors de carxofa confitada amb fua i ibèric…

Hi ha una beguda original d’aquest celler, el vintònic, una creació del Carles: gintònic en copa de vi i la ginebra que maceren ells amb pell de llimona, taronja i canyella.

Al Carles li agrada la cuina. Havia estudiat imatge i so, però a final dels anys noranta li van demanar si podia donar un cop de mà a aquest celler, quan la germana de la seva dona n’era la propietària, i ja s’hi va quedar. Era quan encara obrien a la tarda i ell s’encarregava de la cuina. Aleshores va aprofitar l’avinentesa per a introduir plats com les tripes o la pota de pop i el xai rostit a la cassola, com a tapa, i també els peus de porc amb gambes. “N’he après de la meva mare i la meva sogra, totes dues manxegues. La meva sogra, sobretot, cuinava molt bé plats contundents. De totes dues, n’he après molt.”

L’any 2019, la seva cunyada, Cresencia Ruiz, va decidir de plegar i el Carles li va pagar el traspàs i es va quedar el negoci. Just abans de la pandèmia de la covid: “Vaig tenir sort que, com que era celler, vaig poder començar aviat a vendre vi i vermut a granel. Obria tres dies la setmana”, recorda. Aquell mateix any, l’ajuntament va declarar el local Establiment Emblemàtic i Històric de Barcelona. De fet, el Carles explica que no s’hi ha tocat res respecte de com era de bon principi. “Van blindar uns quants cellers perquè no es perdin”, comenta.

D’habitatge a celler

Bé, primer de tot va ser una casa particular, “amb data cap al 1875-1880”: “Era un conjunt de cases i allò que és avui el menjador del celler era el pati. Eren cases d’una mateixa família amb diversos fills que, amb els anys, s’ho van anar venent tot; un d’ells, a la seva part, hi va posar un negoci de llenya.” “Era llenya dels arbres de Collserola. I d’aquí, que era el carrer principal, el carrer Major del poble d’Horta, sortien els carros que portaven coses a Barcelona, com la roba que les bugaderes d’Horta rentaven per a la burgesia catalana.”

L’any 1930 va ser la primera vegada que es va comercialitzar el vi en una petita fonda regentada per una família amb origen a Ripollet i els veïns en van començar a dir Can Ripollet. “Encara hi ha gent gran del barri que el coneix així”, diu el Carles.

L’any 1950 va agafar el celler la família Massana, originària de Sant Pau d’Ordal, a l’Alt Penedès. Tenien tres fills: el Pere, el Josep i la Maria. A l’hereu, el Pere, li van deixar la masia, i al Josep, el celler, que encara veiem al rètol del carrer que ho diu: Bodega José Massana. L’hi van deixar amb la condició que hi posés a treballar la seva germana Maria. Després el Josep es va casar amb Carme Piqué i van tenir dues filles que no van treballar al celler. I la Maria es va casar amb Isidre Massana que, tot i dur el mateix cognom i ser també de Sant Pau d’Ordal, no era de la família. Van tenir dos fills: el Jordi i la Núria Massana Massana.

Als anys vuitanta es va morir Josep Massana i la seva dona, la Carme, va quedar al capdavant del celler que va portar amb els seus cunyats Isidre i Maria, i amb el fill d’aquests, el Jordi. L’any 1991, la Carme va passar el negoci a la Cresencia Ruiz, la dona de Jordi Massana. Tots dos van portar el negoci amb un empleat, Lluís Esteve.

Carles de la Prida, l’actual propietari, casat amb la germana de la Cresencia, hi va entrar a treballar l’any 1995. I allò que en principi havia de ser només un reforç esporàdic, ha esdevingut la dedicació plena. Porta el negoci amb dos empleats, el Josep Maria i el Guillem, i amb el seu fill Pol. Amb molt bon gust per a triar les combinacions que es gaudeixen a les taules d’aquest celler, el Carles ha aconseguit de perpetuar la vida de l’establiment que és ben estimat pels hortencs: ho ha pogut fer conciliant la vida familiar amb els matins preparant i servint aquests esmorzars de forquilla, vermuts i brasa cèlebres, un patrimoni ben viu –històric i social– que fa que la Bodega Massana mantingui el batec de la vida de l’antic poble d’Horta.