Inquirer4 Caraga LGUs cancel Christmas parties amid El NiñoThe Jerusalem PostIsrael's Ben-Gurion University launches competition to design next-generation nuclear reactorDaily MaverickBEATEN AGAIN: Ireland inflict fourth defeat of the season on one-dimensional SpringboksZDF heuteEntdecken Sie das ZDF-Nachrichtenstudioالشرقالمكسيك.. ضحايا في أعمال عنف بسينالوا بعد اعتقال زعيم كارتل بارزOnetIran zaatakował cywilny obiekt w Bahrajnie. Trwa walka ze skutkamiStraits Times SportImproved scrum epitomises Irish steps forward, Farrell saysThe Sydney Morning HeraldTeens charged over Sydney stabbingRai NewsSerie A, Napoli- Torino 1-0 al 73'Premium TimesTinubu campaigns in Ibadan, says Nigeria on path to prosperitySRF NewsATP Finals: Halbfinals – Alcaraz und Zverev spielen um den Titel in TurinESPN DeportesDueño de Raiders, molesto con 'Madden' por su padre
The Daily Newsstand · Free, Always
Saturday, November 21, 2026

Com pitjor, millor

Translate

La setmana que ve, Espanya anirà a eleccions i sembla que la victòria serà del PP i Vox. Si això passa, tornarem a tenir el debat del “com pitjor, millor”. És a dir, la idea que amb la dreta i l’extrema dreta al poder, és quan l’independentisme agafa força. Aquesta idea, per cert, no és una opinió, són dades. D’ençà del 2012, amb el PP al poder, els independentistes al Parlament de Catalunya no baixaven de 70 diputats. Amb Pedro Sánchez i el seu guant de seda, n’hi ha 59. L’excepció, diran alguns, seria el 2021, quan, tot i tenir Sánchez, es va arribar a 74. Però em pregunto si aquell any, amb polítics a la presó, amb polítics a l’exili, amb la sentència i la batalla d’Urquinaona fresques i la covid-19 en dansa, no forma part, també, del “com pitjor, millor”. Això mateix es pot dir de la sentència que va tombar l’estatut (2010). Zapatero, no el PP, era al poder. Però la sentència posava el marc del “com pitjor, millor”.

Qui millor ha resumit la tesi del “com pitjor, millor” és Jorge Cagiao, el politòleg gallec de mirada fina, empàtica i alhora crítica amb els independentistes, per tous. Deia: “Quan ha crescut l’independentisme a Catalunya? Qui governava? Ha crescut amb el PP i Mariano Rajoy, la versió més dura del nacionalisme espanyol. Aleshores ha crescut l’independentisme. Entenc que en general hi ha un rebuig bastant epidèrmic i visceral al ‘com pitjor, millor’. S’ha de reconèixer: fa de mal dir que això ha d’empitjorar perquè puguem sortir-nos amb la nostra. D’un punt de mira moral, és evident que és un raonament retorçat. Però alhora no és que el nacionalisme català independentista tingui cap altra opció ni que pugui filar prim i tenir una postura moral impecable. ‘Fem les coses ben fetes perquè davant tenim un adversari que ens escolta i que ens entén.’ Mira, no. No hi som, aquí. Si fos així, la situació no seria la que tenim. Per tant, l’opció per al nacionalisme independentista és ‘com pitjor, millor’, però fa lleig de dir-ho.”

M’enamora que ens ho diguin i que ens ho puguem dir: no ens podem permetre, si volem sortir d’Espanya, una posició impecable d’un punt de vista moral. Toca embrutar-nos les mans. Per exemple, fer el càlcul de créixer en temps de foscor i no de llum. Ja m’agradaria permetre’m el luxe de ser impecable moralment. I tant, que m’agradaria! Senyal que no viuria en un país reprimit.

La tesi de Cagiao, com tota tesi, té punts discutibles. Per mi, un dubte claríssim és aquest: el “com pitjor, millor” deu funcionar si estàs en forma, si ets capaç de reaccionar. Però, què passa quan no estàs musculat i aleshores l’agressió directa t’ensorra encara més? Per musculat, penso ara en les baralles internes en el camp independentista, els lideratges propis o l’ús de la llengua catalana (recordem que, com més català, més independentisme, com tants néts d’immigrants demostren).

L'ascendència importa perquè correlaciona amb la llengua, però el factor determinant a l'hora de votar un partit independentista és clarament la llengua pròpia. https://t.co/SNmCBtmPDd pic.twitter.com/UnUGdzNuDh

— Bernat Mallén (@bernatmallen) October 18, 2026

A mi, això de l’independentisme en castellà de Rufián no em convenç, no. I la visió ètnica que les famílies nascudes a fora no poden ser independentistes, encara menys. El 70% dels catalans sense cap avi nascut a Catalunya voten independència si la seva llengua és el català. La meva visió personal, doncs, deixa l’aspecte moral de banda i se centra en l’aspecte pràctic: un govern PP-Vox ens farà créixer, com sempre ha passat, perquè ens despertarem d’una vegada; o el país ha canviat tant, per exemple en la llengua, que hem de ser més escèptics?

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.