El creixement econòmic de Catalunya polaritza la societat?

Avui al matí hem sabut que el producte interior brut (PIB) de Catalunya ha registrat una variació interanual del 3,0% el segon trimestre del 2026, segons dades de l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat). Cal dir que les estimacions de comptabilitat trimestral, que incorporen la informació econòmica conjuntural completa del segon trimestre del 2026, confirmen les taxes de variació interanual i intertrimestral de l’avanç del PIB trimestral, que es va publicar el 31 de juliol de 2026 i que aquí, a VilaWeb, vam comentar a la píndola del mateix dia.

No hi ha novetats, doncs, respecte de les xifres globals que ja sabíem, però sí que avui disposem dels detalls del creixement de l’economia catalana. Així, per exemple, veiem que l’augment del PIB s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, amb un creixement del 2,5%. Aquesta evolució, amb tot, aplega dues tendències de dinàmiques ben diferenciades. D’una banda, cal destacar l’augment del consum de les llars (3,4%), que manté un ritme molt alt, i el consum de les administracions públiques (3,2%). I, d’una altra, pot sorprendre la disminució de la formació bruta de capital (-0,5%) de les empreses.

Allò que cau és la inversió en béns d’equipament (-3,8%), durant molts trimestres a l’alça. De totes maneres, cal anar amb compte a l’hora de treure’n conclusions, perquè el trimestre sobre el qual es calcula la base, el segon del 2025, va tenir un creixement excepcional, del 9,6%, la qual cosa podria explicar la baixada d’enguany. L’altre component, la construcció, augmenta a un bon ritme, del 3,9%.

Per a contextualitzar la xifra global, val a dir que el segon trimestre de l’any la taxa de creixement del PIB català ha estat tres dècimes superior a l’avenç registrat per l’economia estatal (2,7%), i se situa un punt i vuit dècimes per damunt de la taxa de la UE (1,2%). La variació intertrimestral del PIB a Catalunya és del 0,7%, equivalent a la taxa espanyola (0,7%) i una dècima superior a la de la zona euro (0,6%).

Fixem-nos que, a curt termini, la diferència de creixement amb Europa ha disminuït considerablement respecte de trimestres anteriors. En realitat, no és que l’economia de la zona euro vagi molt millor, sinó que es deu a un fenomen intermitent anomenat Irlanda. En aquest cas, el segon trimestre del 2026 Irlanda (+10,2%) ha registrat l’augment més elevat en comparació amb el trimestre anterior, seguida d’Eslovènia (+1,8%) i Lituània (+1,7%). Àustria (-0,1%) ha estat l’únic país membre que ha registrat un descens respecte del trimestre anterior.

Pensem que el cas irlandès implicaria un creixement interanual del 41%! La setmana passada va ser revisat a l’alça (les primeres estimacions de l’Eurostat apuntaven a menys de la meitat, un 3,9%) i va acabar forçant una millora en el càlcul del PIB de tota la zona de l’euro. Els analistes recorden que els vaivens dràstics de l’economia irlandesa no reflecteixen l’evolució de l’activitat local, sinó que es deuen a les operacions comptables de les grans corporacions multinacionals (sobretot, farmacèutiques i tecnològiques) que hi tenen la seu fiscal. Per tant, la diferència esmentada cal mirar-la amb molta cautela. Els càlculs que es fan del creixement de la zona euro, sense comptar-hi Irlanda, porten a un augment del 0,2%, més coherent amb períodes anteriors i amb la realitat del continent.

Tornant a Catalunya, de l’òptica de l’oferta resulta que tots els sectors mostren evolucions positives de l’activitat. Es destaquen els serveis i la construcció, amb creixements elevats (3,8% i 3,7%, respectivament), seguits, amb menys intensitat, de la indústria i l’agricultura (1,3% i 0,3%, respectivament). Abans de tirar endavant, cal dir que el comportament de la indústria s’ha alentit. El creixement és de l’1,3%, una dècima inferior al trimestre anterior, i això s’hauria de mirar. Segons els indicadors d’activitat del sector, es destaquen, per damunt dels altres, l’augment de la indústria farmacèutica i la fabricació de vehicles de motor.

El sector dels serveis és la clau, atès que aporta gairebé el 70% del PIB català. Doncs bé, ha augmentat l’activitat d’un 3,8%, cinc dècimes per damunt del trimestre anterior (3,3%), i és la branca del comerç, transport i hoteleria la que presenta un augment més elevat (4,6%), la qual cosa no sorprèn gaire veient com va el turisme enguany. En canvi, sembla més destacable que “les activitats immobiliàries, professionals i més” marquin una taxa del 3,7%. Segons l’Idescat, d’acord amb els indicadors d’activitat dels serveis, les branques corresponents als serveis informàtics, les activitats de seguretat i investigació i les activitats de lloguers són les que mostren una dinàmica més positiva.

Són, en definitiva, unes dades positives, que mantenen Catalunya com un dels territoris capdavanters a Europa en termes de creixement. I ja fa uns quants anys que és així. La pregunta adequada que cal fer-se, doncs, és si els catalans vivim millor, d’acord amb l’augment de l’activitat. La primera aproximació s’hauria de trobar en la tercera pota del càlcul del PIB, que és la de les rendes (treball i capital), però l’Idescat només la publica anualment. Sí que es pot dir que el 2019 (abans de la pandèmia) les rendes del treball representaven el 46% del PIB i el 2025 eren el 49%, la qual cosa implica una millora de tres punts en favor dels treballadors. Cal pensar que el 2026 continuarà la tendència.

Però no n’hi ha prou de comprovar que guanyen pes els sous. Com s’ho han repartit, entre ells? I aquí, hi pot ajudar el fet que l’Idescat, a partir d’una enquesta als consumidors que fa el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), elabora, amb caràcter experimental per a Catalunya, l’índex de confiança del consumidor i els seus components. “Com que es tracta d’una estatística experimental, els resultats que es difonen són provisionals, poden estar subjectes a revisió i millora i no tenen la consideració d’estatística oficial”, alerta l’institut català. Es va començar a publicar el desembre passat, amb història d’ençà del 2023, i pot ajudar a veure quina és la situació de les llars depenent de l’augment del PIB d’aquests darrers anys.

Resulta que, del juny del 2023 al juny del 2026, el PIB ha crescut a Catalunya entorn del 9,5%, empès en bona part per un fort augment dels treballadors, del 7%, en aquest període (un 4,5% de nacionals i un 15,5% d’estrangers). Doncs bé, segons aquesta estatística experimental, en aquests tres anys la gent a qui costa d’arribar a final de mes i ha de recórrer al crèdit o als estalvis ha passat del 15,2% del total de la població el juny del 2023 al 17,7% d’enguany. És una part de la població –creixent– a qui no ha arribat la millora de la riquesa generada, ans al contrari. En canvi, disminueix el percentatge de llars que diuen que arriben justes a final de mes, del 32,8% al 25,3%. Vol dir que en una part d’aquest segment ha empitjorat l’economia i en una altra ha millorat la situació. Finalment, hi ha els qui diuen que estalvien diners cada mes, que passen del 50,6% al 55,2%. I, dins aquests, un 11,9% afirma que estalvia molts més diners ara, 2,5 punts més, que no pas fa tres anys.

Tot plegat, veient els dos extrems, sembla que hi ha una tendència a la polarització, és a dir, a més desigualtat entre els qui estan millor i els qui estan pitjor. Evidentment, tres anys és un període massa curt per a poder afirmar categòricament que augmenta la desigualtat, però és un símptoma que caldrà tenir en compte. L’augment de la riquesa generada al país es reparteix de manera cada vegada més asimètrica. I això no és bo ni ara ni en el futur.