Les baixes laborals per salut mental s’han triplicat en una dècada a Catalunya

Les baixes laborals per salut mental han registrat un creixement molt notable els darrers deu anys. Segons els informes anuals del Departament de Salut, l’any passat se’n van notificar 194.953, més del triple que les 62.523 de 2015. Això representa el 8,8% del conjunt de baixes registrades, dos punts més que fa una dècada. Aquesta tendència situa els problemes de salut mental com una de les principals causes d’incapacitat temporal, tant pel volum de casos com per l’augment del nombre total de dies de baixa.

Durada mitjana gairebé tres mesos

Les baixes per salut mental tenen una durada mitjana que triplica la del conjunt: s’apropa als tres mesos (79 dies), mentre que la mitjana general és de 28 dies. Aquest increment tan significatiu fa que un de cada quatre dies de baixa laboral el 2025 s’atribueixi a raons de salut mental. Així mateix, el còmput anual de dies d’incapacitat laboral agregats per aquest motiu va superar els 15 milions el 2025, de manera que només les malalties de l’aparell locomotor superen aquests valors. Més lluny queden altres causes, com ferides, enverinaments, càncers o símptomes i troballes anormals.

Factors laborals i socials

Des de l’associació de metges de família CAMFiC, el doctor Jordi Mestres explica que “entre les patologies relacionades amb la salut mental que més creixen hi ha l’ansietat greu i els trastorns adaptatius”. Segons que diu, “una part molt important d’aquestes circumstàncies es deriva de l’activitat laboral: la feina pot ser una causa de desbordament o un desencadenant”. Les sindicalistes coincideixen en aquest diagnòstic i posen l’accent en la precarietat, l’estrès, l’organització del treball i la manca de desconnexió digital.

La responsable de Salut Laboral de CCOO, Mònica Pérez, posa com a exemple “els casos d’assetjament o persecució a la feina” i una organització que “pressiona en temps i porta a sobrecàrregues”, a més de les hores extres i els baixos sous, que sovint no comporten reconeixement salarial. Reyes Solaz, de la UGT, destaca “l’estrès, la mala organització, la falta de desconnexió i el tema dels torns” com les causes principals entre les persones treballadores. També denuncia canvis impulsats per la digitalització, com el fet de rebre missatges laborals a través de WhatsApp fora de l’horari establert.

Des de Foment del Treball, la patronal defensa que l’augment de les incapacitats per salut mental respon a un “fenomen complex i multicausal”, que implica no solament el món laboral, sinó també factors personals, familiars, socials, econòmics i aspectes vinculats al sistema sanitari. Segons Yesika Aguilar, la directora de Relacions Laborals de Foment, “les empreses han fet molts avenços en la promoció d’entorns de treball saludables i actuen dins aquest àmbit”.

L’impacte de la digitalització i la incertesa

Mònica Pérez, directora de Comunicació d’InfoJobs, assenyala que la salut mental s’ha vist més afectada arran de la pandèmia i que, tot i que els problemes de salut es concentren principalment en edats adultes, la salut mental perjudica més especialment les persones joves. Segons que diu, a banda dels factors econòmics i laborals, la incertesa provocada per les crisis geopolítiques i alguns efectes de la digitalització també són detonants claus. Indica que “la digitalització ha suposat un progrés, però també fa més complicada la separació entre vida personal i laboral, i això afegeix estrès i càrrega”.

Informe sobre salut mental i treball

Un informe recent elaborat per una comissió d’experts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) assenyala la precarietat, la informalitat laboral, la desvalorització de les cures i la intensitat del treball com a fenòmens que deterioren la salut mental de la classe treballadora. Les conclusions del document indiquen la necessitat de posar atenció a les condicions socials i laborals que produeixen o agreugen els trastorns: inseguretat, salaris insuficients, problemes de conciliació i manca de control sobre la mateixa feina, entre més factors.

La perspectiva de gènere i sectors més afectats

Les dades mostren també que les dones pateixen més aquestes baixes per malaltia relacionada amb la salut mental: el 63,6% de les incapacitats són de dones, i el 36,4% d’homes. El doctor Mestres assenyala el perfil més habitual: “Dona de mitjana edat, amb responsabilitat laboral i cura de fills o pares; sovint aguanta fins que no pot més.” Les dades de 2025 indiquen que la incidència més gran es dona en el segment de 25 a 34 anys, seguit pels de 18 a 24 i de 35 a 44, tots tres per damunt de la mitjana.

Pel que fa als sectors més exposats, la sanitat, l’hostaleria, els serveis socials i el transport registren les taxes més altes de baixes, segons indiquen els sindicats. En molts casos, el perfil és de dones immigrants, amb condicions laborals i d’habitatge complicades.

La salut mental, gairebé mai reconeguda com a malaltia laboral

Tot i el pes creixent d’aquestes baixes, l’administració pràcticament mai les reconeix com a contingència professional. El 2025, només 341 baixes laborals per trastorn mental es van registrar com a professionals, el 0,3% del total, mentre que la majoria són contingències comunes. Mònica Pérez, de CCOO, denuncia que la dificultat de reconèixer-los com a malaltia professional rau en el fet que han de ser notificades per l’empresa i reconegudes per mútues col·laboradores de la Seguretat Social, fet que fa que hi hagi un “conflicte d’interessos”. Reclama que aquestes mútues s’incorporin al sistema públic de salut.

El llistat de malalties professionals vigent a l’estat espanyol no inclou les patologies mentals, excepte per accident laboral, i la via per requalificar la contingència d’una baixa de comuna a professional és molt poc eficient: pot trigar de mitjana dos anys. A més, la responsable d’UGT denuncia que moltes persones no són conscients de patir una malaltia derivada de l’activitat laboral fins passats mesos d’estar de baixa.

Reclamacions i debat sobre l’absentisme

Els sindicats denuncien la manca d’inversió i de mesures efectives de prevenció per part de les empreses: segons un informe de la Generalitat, només el 5,5% han executat accions per evitar riscos psicosocials. Reclamen un reforç dels recursos dels CAP i l’entorn comunitari en salut mental, recursos públics i inversió, i més mesures preventives concretes a les empreses.

La patronal proposa que el sistema sanitari i les empreses continuïn avançant en diagnòstic, tractament i derivació àgil a especialistes per afavorir la recuperació. El debat s’ha intensificat últimament arran de la publicació d’un llibre blanc de Foment del Treball, en què es defensa recuperar l’acomiadament objectiu per absentisme i, paral·lelament, el Departament de Salut va anunciar que avisaria els metges quan un pacient hagi acumulat sis baixes en un any, sense restringir la capacitat de donar-ne més.

Els sindicats denuncien que es criminalitzen les persones treballadores i que la precarietat i la sobrecàrrega són causes estructurals que no s’estan atacant. Denuncien també que moltes d’aquestes incapacitats coincideixen en el trajecte o tornant de la feina perquè, com més va més, la distància entre la residència i el lloc de treball s’ha ampliat i augmenta la tensió en el dia a dia laboral.

El representant de CAMFiC, Jordi Mestres, considera que disposar d’informació sobre pacients amb acumulació de baixes pot ajudar a detectar problemes greus de salut, com casos de violència masclista o situacions greus d’esgotament. La patronal defensa, en tot cas, que les mesures s’han d’abordar en el marc d’un fenomen complex i sense vincular-les només a un factor laboral o a una patologia determinada.