Caiguda brutal de la licitació d’obra pública de l’estat

Preocupant, molt preocupant. L’estat espanyol se’n fot, un any més, de Catalunya. Em refereixo a les licitacions públiques d’obres del tercer trimestre a Catalunya, que continuen sense mostrar signes d’una recuperació sostinguda. Durant els nou primers mesos del 2026 s’han licitat obres per valor de 2.860,5 milions d’euros, un increment de només l’1,9% respecte del mateix període de l’any anterior, segons el darrer Informe de licitació de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).

Aquest creixement moderat evidencia, segons la Cambra, un ritme de contractació pública insuficient per a avançar en la reducció del dèficit acumulat d’inversió en infrastructures i donar resposta a les necessitats de mobilitat, equipaments i serveis de Catalunya.

Més enllà del baix volum de licitació, un dels aspectes que més preocupa la Cambra és la baixa concurrència en els concursos públics. Durant els nou primers mesos del 2026, el 42% de les obres han registrat només un licitador o dos. A aquesta situació, s’hi afegeix el volum de licitacions desertes.

Segons les dades provisionals disponibles fins al setembre, 259 obres han quedat desertes, per un import conjunt de 100,7 milions d’euros. La Cambra adverteix que aquestes xifres encara poden augmentar, atès que la comunicació dels resultats dels procediments de licitació sovint es fa mesos després de la publicació dels anuncis.

Parlo amb el president de la CCOC, Lluís Moreno, i em mostra la seva preocupació per la marxa de la licitació. “No n’hi ha prou d’anunciar plans d’inversió, cal transformar-los en obres. I perquè aquestes obres es puguin executar, és imprescindible disposar de pressupostos de licitació actualitzats i de mecanismes efectius de revisió de preus.” Tots dos motius de preocupació són recurrents. Trimestre rere trimestre hi ha alguna cosa, i no pas positiva, a dir.

Però, sense dubte, la dada que més m’ha cridat l’atenció és que el tercer trimestre les licitacions de l’estat espanyol han baixat d’un 64%, respecte del mateix període de l’any passat. Moreno es mostra molt preocupat amb la situació. Li demano si potser el tercer trimestre del 2025 va ser molt bo, i per això hi ha aquesta caiguda enguany. I és taxatiu: “No, no va ser millor. Passa que enguany la situació és un desastre absolut. Dels 1.500 milions de l’estat pressupostats, se n’han licitat 462. Però encara hi ha més. Resulta que aquests milions licitats han estat per al Port de Barcelona i Aena. Ni Rodalies ni carreteres, les dues grans urgències que tenim com a país, no han vist encara un euro estatal dels prevists.”

Això que em diu, malauradament, no m’hauria de sorprendre, perquè no és res nou, però m’emprenya molt, perquè s’haurà perdut un any més, si en el quart trimestre no hi ha un miracle. I en economia n’hi ha molt pocs. Tornarem a dir adeu, doncs, un altre any, a l’oportunitat de millorar unes infrastructures impròpies d’un país desenvolupat, que creix de pressa i que vol fer-ho encara més en alguns sectors, però que, per això, necessita disposar d’una xarxa de comunicacions molt millor.

Moreno ho resumeix molt bé en quatre paraules: “Al govern central parlen molt de milions i de què faran, per a l’hora de la veritat no es fa res.” I afegeix la preocupació pel fet que “moltes empreses han fet inversions amb maquinària per estar preparades per a la feina que s’ha anunciat i, al final, tot se’n va en orris.”

Evidentment, l’anàlisi per administracions mostra una evolució desigual. L’administració local continua encapçalant la licitació pública d’obres, amb 1.326,9 milions d’euros, el 46,4% del total, i un creixement interanual del 3,8%. La Generalitat ha licitat 973,2 milions d’euros, un 13,8% més que en el mateix període del 2025. Tot i valorar positivament l’impuls d’infrastructures llargament reivindicades, la Cambra recorda que aquest increment està fortament condicionat per un nombre reduït de grans actuacions. És el cas de la variant de les Preses i d’Olot, licitada per Infraestructures.cat en quatre lots per un import conjunt de 367,5 milions d’euros, que concentra aproximadament el 67% de tota la licitació de la Generalitat durant el trimestre.

En canvi, com ja hem dit, l’administració espanyola només ha incrementat la seva licitació d’un 0,2% en nou mesos, amb la ressenyada caiguda en el tercer trimestre.

L’altra qüestió que preocupa els contractistes, la baixa concurrència existent pel mínim atractiu de les licitacions, té lloc, a més, en un context d’encariment dels costs de construcció, que han augmentat d’un 8,3% interanual, segons les dades del ministeri corresponents a l’agost del 2026. Amb aquesta situació, els contractistes reclamen a les administracions públiques que actualitzin els pressuposts de licitació, d’acord amb l’evolució real dels costs, i també l’establiment de mecanismes efectius de revisió de preus i més alta flexibilitat contractual, dins el marc normatiu vigent.

Finalment, Moreno recorda que la programació de les inversions ha de tenir continuïtat i respondre a les necessitats estructurals del territori, més enllà d’actuacions puntuals o dels calendaris electorals. “Em refereixo al fort creixement d’ajuntaments i diputacions registrat enguany, en vista a les eleccions del maig de l’any vinent”, conclou.

I ara la bona notícia. Malgrat tot, l’evolució del PIB català continua enfilant-se i, el tercer trimestre del 2026, mostra un creixement interanual del 2,9%, segons l’estimació avançada d’Idescat, i és dues dècimes superior a la del PIB de l’economia espanyola en el mateix període (2,7%). En termes intertrimestrals, la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,7%, una dècima més que no pas l’espanyola (0,6%) i tres dècimes superiors a la registrada a la zona euro (0,4%). Cal apuntar que la xifra de la zona euro està molt inflada pel creixement extraordinari d’Irlanda, a causa de les multinacionals americanes. Sense Irlanda, l’augment seria del 0,2%.

Amb les poques dades de l’avanç, es pot dir que el creixement anual s’explica, principalment, per la dinàmica dels sectors de la construcció (4,3%) i dels serveis (3,5%). En els serveis, les branques que més han contribuït a aquest creixement són l’hoteleria i la restauració, el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge i les activitats de programació i consultoria. L’activitat de la construcció manté una taxa elevada, tot i que se situa uns 1,1 punts per sota de la de l’anterior trimestre (5,4%).

Quant a la indústria, la taxa de variació interanual és baixa, de l’1,1%, una dècima menys que la del trimestre anterior (1,2%). Segons els indicadors de producció, les branques que més han contribuït al creixement industrial són la reparació i instal·lació de maquinària, el sanejament i gestió de residus, la indústria tèxtil i la fabricació de productes informàtics.

En definitiva, a la vista de les dades de l’avanç, som en un context positiu de creixement, però en lleugera desacceleració, com en els casos de la indústria i la construcció. En comparació amb el conjunt de l’estat espanyol, mantenim el diferencial positiu i tripliquem el de la zona euro. Per tant, la conclusió és que l’activitat continua anant força bé, en termes de la macroeconomia. Això sí, malgrat els entrebancs que es van trobant en el camí.